El Casteller
.cat

 

 

 

Inici

biografia

articles

art. sobre construccions humanes

personatges

altres agrupacions

publicacions

videos

massmedia

contacte

 

 

Premi periostic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 

 

 

Publicat al setmanari El Vallenc, el dia 1 d'agost de 2014

Quin pilar va veure Verdaguer?

 

Mossèn Cinto Verdaguer (a)

 

Amb Què va veure, finalment, Verdaguer? ampliem el continugut d'aquest article que trobareu al final de tot on el lector dirà l'última paraula.

-------------------------------

 

La renaixença fou un moviment cultural que va pretendre recuperar la llengua i la literatura catalanes després de segles de “decadència” cultural, com també en les arts.

La plenitud de la Renaixença a Catalunya fou entre el 1870 fins ben entrat el segle XX. Les ideologies dins del moviment de la Renaixença eren dues: una a la renaixença catalana i l’altre la renaixença valenciana: -La primera, els progressistes o reivindicatius. Una postura que tenia connotacions polítiques. Els progressistes defensaven que la Renaixença havia de ser un moviment reivindicatiu, a través del qual s'havia d'arribar a aconseguir uns drets globals per a Catalunya. En aquest grup destaca Víctor Balaguer. -La segona, els conservadors o immobilistes. Volien que la Renaixença fos un moviment exclusivament literari i que no tingués implicacions polítiques o socials. La figura més representativa d'aquest grup era el valencià Teodor Llorente.

Aquest ressorgiment i l’estima a la nació catalana va fer què el dissabte dia 20 de maig de 1882 vinguessin a Valls una trentena de personalitats de les lletres catalanes de Catalunya, País Valencià i de ses illes per tal de visitar el Monestir de Santes Creus i altres indrets.

En un treball ben documentat que va publicar el vilafranquí Jaume Grau Enfruns  a la revista Cultura, el passat 2012 titulat El Centre de Lectura de Valls, la Colla Nova i la Renaixença, tracta sobre el tema que exposem en aquest treball i que ell expressa amb tot detall.

Entre aquesta trentena de personalitats de les lletres catalanes i apareixen noms com el valencià Teodor Llorente, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Antoni Gaudí, etc. i una llarga llista com ben bé manifesta Jaume Grau. Voldria recordar què, a finals del 1883, Antoni Gaudí es faria càrrec de la construcció del temple de la Sagrada Família iniciada un any abans per l’arquitecte Francisco de Paula Villar. Cal dir què, segons Salvador Dalí, Antoni Gaudí es va inspirar amb els castells dels Xiquets de Valls per construir les torres de la sagrada família.

Resulta que Jaume Grau localitza a través del poeta valencià Teodor Llorente la informació del que va ocórrer a Valls en aquest dia i és qui aclareix la Colla que podia haver actuat.

El 20 de maig de 1882, com hem dit anteriorment, es va realitzar la trobada d’una trentena d’intel·lectuals de les lletres catalanes amb el patrocini del Centre de Lectura de Valls convidant per aquesta efemèride  a la Colla Nova dels Xiquets de Valls per obsequiar amb castells a tots els nouvinguts.

«Arribaren a les 21,30 hores, exhausts, a Valls. Però, lluny de poder descansar, sense a penes temps de trauren’s la pols del camí, foren gratament sorpreses per los socis del Centre de Lectura, principal casino d’aquella vila, ab la honrosa distinció d’una vetllada literària desposada en obsequi nostre, i amenisada ab los exercicis dels Xiquets de Valls. Els membres de la Colla Nova obsequiaren els excursionistes que els miraven embadalits des del balcó del Centre, amb els mes variats i atrevits castell». (sic)

Acabaven d’arribar de Santes Creus, uns en carro i altres a peu, on havien anat a visitar el Monestir.  Evidentment, no hi havia llum elèctrica, encara, i els carrers i places eren il·luminats amb torxes. Déu n’hi do! fer castells a 2/4 de deu del vespre amb aquelles condicions lumíniques.

Colla Nova dels Xiquets de Valls (Joves Xiquets de Valls), el 1930, davant del Centre de Lectura amb el cap de colla Ramon Barrufet (a) Blanco amb camisa blanca i calp.

Situada la Colla Nova davant del Centre de Lectura amb una gernació de milers de persones es va dur a terme l’actuació. Segons el valencià Teodor Llorente es van fer estructures de dos, tres, quatre i cinc. Segons Francesc Blasi i Vallespinosa (1), van fer tres de vuit, el dos de set, el tres de set aixecat per baix i el pilar de sis. I a “Fets Castellers” (2) pilar de sis caminant i el tres de vuit. Com observem, un manifesta un pilar de sis i l’altra un pilar de sis caminant.

En qualsevol cas, intentarem deduir quin pilar hauria estat el que va veure i esmenta Mossèn Cinto Verdaguer.

Mossèn Cinto Verdaguer tornaria a fer acte de presència uns anys més tard, el 25 de juny de 1886, per ser el president del Jurat en el “Certamen Catalanista de Valls”. Abans de començar prendria la paraula tot referint-se a l’estada a Valls el 1882: 

«...los Xiquets de Valls no són enlloc més. Tornant de sos treballs, vespre enllà, aixecaren davant nosaltres un castell, no de fusta comlos que alçà don Jaume en la conquesta de Mallorca i València, ni de pedra picada, sinó un castell de carn humana digne de les races primitives. A mi em semblà veure una representació de la torre dels Titans.

Al voltant d’un home, primera pedra de l’edifici, se’n lligaven altres que, com ell, semblaven tenir les cames, els braços i les espatlles de ferre. Quan la rodone fou prou massissa, se’n formà una altra damunt, i lo formidable edifici, que tenia dos pisos, arribà a cinc i l’enganeta s’enfilà al cim com un angelet que devia coronar aquella columna de supèrbia humana, segons frase de vostre compatrici i mon amic Oller (referint-se a Narcís Oller). La gegantina torre se posà a caminar com un monstre de cent cames, i, acostant-lo al balcó, l’enganeta eixerit vingué a caure rialler en mos  braços..».(sic) (3)

De quin pilar estem parlant?

Sabem que si és el pilar de 7 amb folre caminant el primer que coneixem documentat és el del 1853 de la mà del cronista Joan Mañé i Flaqué, on manifesta el pilar de 7amb folre caminant 14 passes.

Si és un pilar de 6 caminant també s’havia aconseguit diverses vegades.

Havent preguntat als facebookistes castellers de quin pilar parla en Jacint Verdaguer, la resposta va ser plural, és a dir, molts el pilar de sis, d’altres un pilar de set amb folre.

Després d’haver tingut un canvi d’impressions amb l’historiador Francesc Murillo sobre el tema del Centre de Lectura m’indicà que havia realitzat una sèrie d’articles a la revista Cultura el 2012/2013 sobre els “150 aniversari del Centre de Lectura” on hi presentava el plànol de la façana principal remodelada el 1926 per Cèsar Martinell a l’escala 1:50, quan hauria estat construïda el 1852. Dipositat aquest a l’Arxiu Comarcal, el vaig consultar per fer els amidaments dels balcons en relació al terra del carrer de la Cort. Resulta que el balcó principal està a l’alçada de 5 metres fins el damunt de la barana. El segon pis a 9 metres fins damunt la barana dels balcons i el tercer pis a 12,50 metres sobre les baranes.

Aquesta modificació no va comportar per res les alçades dels pisos interiors de l’edifici. No es va tocar res. És a dir, el terra i el sostre dels pisos amb els nous balcons estaven al mateix nivell. Per tant, la balconada del 1882 tenia la mateixa alçada que l’actual.

Aleshores, sabent les alçades dels balcons en relació al terra, quin pilar hauria estat perquè Verdaguer recollís l’anxaneta per damunt la barana?

Per l’alçada del balcó principal un pilar de set amb folre hauria superat en escreix  la barana del balcó de 5 m. des del terra, és a dir, Mossèn Cinto no hauria pogut agafar l’anxaneta amb els braços, perquè no hi hauria arribat. Ni que Mossèn Cinto hagués estat al segon pis ja que té nou metres d’alçada i el pilar de set no hi haguera arribat.

Descartat el pilar de set amb folre anem al pilar de sis.

El pilar de sis: Hi ha 5 m. de terra al balcó principal, en Cinto Verdaguer, hauria agafat l’anxaneta pràcticament a l’alçada dels seus braços, per tant, és un pilar de sis.

Però, ai las! Quin pilar de sis va veure Mossèn Cinto Verdaguer quan el detalla fil per randa en el discurs mencionat en els paràgrafs anteriors?

Mossèn Cinto va veure un pilar de sis amb folre caminant. la Colla Nova, què com sabeu és l’actual Colla Joves Xiquets de Valls, va fer caminar el pilar de cloenda cap el balcó del Centre de Lectura de Valls:

.«..Quan la rodone fou prou massissa, (la pinya) se’n formà una altra damunt, (una altra rodona masissa al damunt, el folre) i lo formidable edifici, que tenia dos pisos, (pinya i folre) arribà a cinc (més el terç, més el quart, més l’aixecador) i l’enganeta s’enfilà al cim com un angelet (el sisè) que devia coronar aquella columna. (Pilar) La gegantina torre se posà a caminar com un monstre de cent cames..» (Si hagués estat un 4de8 amb el pilar de 6 al mig, hauria dit, que l'edifici que tenia dos pisos arribà a set......i l'anxaneta el vuitè pis. A més, el 4 es quadrat no és rodó. La narració hauria estat una altra)

Encara que sigui sorprenent hem de manifestar que al llarg del segle XIX el pilar de sis  amb folre es feia sovint encara que les cròniques castelleres no mencionessin si el pilar de sis o de set eren amb folre o no.

El cronista del diario La Opinión, de Tarragona, Sr. Ramon Roca Vilà, el 1880 per Sta. Tecla, a la seva crònica de la diada diu: «... y cuando la Nova ya se havia retirado, (la Vella) levantaron el espadat de 6, sin aguantar con mano alguna al tercero, lo cual creen algunos favorece al segundo y lo que hace es obligar al tercer a tener que hacer fuerza de equilibrio que para mi no favorece en nada al segundo...» Ramon Roca Vilà ens està dient que el pilar de sis es feia amb folre en més d’una ocasió i ho diu dos anys abans que la Colla Nova n’aixequés un altre. Per tant i com manifesta en Roca creiem haver resolt l’enigma del pilar. Un pilar de sis amb folre caminant  (la gegantina torre) fins el balcó del Centre de Lectura, suposem cap a les 23 h. de la nit i amb torxes com a llum.

Com diu Jaume Grau la comunió que hi havia en aquells temps entre el Centre de Lectura, la Colla Nova i l’avantguarda catalanista i nacional del nostre país era palesa.

“La Colla Nova del Roser” fou dirigia per Josep Batalla Miquel (àlies) el Navarro, des del 1876. Era el quart cap de colla des dels inicis dels castells de Valls el 1813 amb el nom de Colla de Menestrals.

L’endemà, diumenge 21 de maig de 1882, tota la comitiva de personatges del món cultural va marxar en direcció a Tarragona.

 

 

 

 

 

Font documental:

-Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a

jclif@elcasteller.cat

2014jcf

-------------------------------------------

 

 

Que va veure, finalment, Verdaguer?

El Sr. Pere Ferrando ens va fer arribar a través de l’amic Francesc Montserrat, el dia 23 de febrer de 2015, un article publicat a la revista Cultura de Valls amb el títol: "Donant voltes a l'actuació castellera davant el Centre de Lectura el 1882".  L'article en qüestió és sobre una actuació castellera duta a terme per la Colla Nova dels Xiquets de Valls davant Mossèn Cinto i altres el 1882.

Es tracta, doncs, dels castells que va veure Mossèn Cinto Verdaguer i altres intel·lectuals vinguts d’arreu dels Països Catalans.

El Sr. Pere Ferrando retroba un llibre sobre la vida i obra de  l’escriptor barceloní Francesc Matheu i Fornells (1851-1938) escrit per la seva filla Roser Matheu Sadó (1892-1986) on narra el que va veure ell a la seva arribada a Valls.

Veiem-ho:

Francesc Matheu: «Tot Valls era al carrer per acompanyar els seus Xiquets que es preparaven per a fer una demostració als visitants.  Al balcó del Centre de Lectura hi varen posar, presidint, mossèn Cinto; voltant-lo, els companys contemplaven l’espectacle del castell de tres i de vuit pisos; el de dos de set, el de tres de set i un castell amb espadat central terminat amb l’enxaneta. Quan el castell es va desfer els contorns, l’espadat avançà tot sol, majestuós, cap el balcó de la presidència. Aleshores Mossèn Cinto agafà el vailet i l’abraçà efusivament i Mossèn Collell el presentà a la multitud enmig d’un xàfec d’aplaudiments; sonà el tamborí i les gralles i el noiet tornà amb els seus de la Colla Nova».

Pere Ferrando conclou, amb les informacions de Verdaguer i Matheu, que es va fer el "Quatre de vuit amb el pilar de sis al mig" interpretant que quan el castell tenia els dos pisos primers, començaria a tocar la gralla i és quan es col·locarien els cinc pisos restants, total set més l'anxaneta. Poden consultar el seu article a la Revista Cultura, de Valls.

-------------------------------

 

Conclusió:

Theodor Llorente: estructures de 2, 3, 4, i 5.
Francesc Blasi i Vallespinosa: 3de8, 2de7, 3de7aixecat per baix i P/6.
"Fets Castellers" llibret pel 25è aniversari Minyons de l'Arboç:  3de8 i P/6 caminant
Mossèn Cinto Verdaguer ...Quan la rodone fou prou massissa, (la pinya) se’n formà una altra damunt, (una altra rodona massissa al damunt, el folre) i lo formidable edifici, que tenia dos pisos, (pinya i folre) arribà a cinc (més el terç, més el quart, més l’aixecador) i l’enganeta s’enfilà al cim com un angelet (el sisè) que devia coronar aquella columna. (Pilar de sis amb folre) La gegantina torre se posà a caminar com un monstre de cent cames... (si hagués estat un 4de8 amb el pilar de 6 al mig, hauria dit, que l'edifici que tenia dos pisos arribà a set......i l'anxaneta el vuitè pis. A més, el 4 es quadrat no és rodó. La narració hauria estat una altra)
Francesc Matheu: 3de8, 2de7, 3de7 i un castell amb espedat central. (No diu si és un castell de set o de vuit pisos, com si que ho manifesta en els castells anteriors)

Creiem observar, doncs, que estan parlant de dos castells diferents, és a dir, en Matheu narra un 4de7 amb el pilar de cinc al mig que un cop desfet el 4 el pilar de 5 camina cap el balcó i és rebut per Verdaguer i l'anxaneta tornarà cap a  la Colla per fer el pilar de cloenda.
I en Verdaguer, dóna entendra que el pilar de 6 per fer-lo caminar fins el balcó seria fet amb folre i rebut l'anxaneta, novament, pel mateix Mossèn Cinto.

Actualment de pilars de sis se'n fan moltíssims, i de set i de vuit. Algú n'ha vist caminar algún?  El segle XIX se n'aixecaven i caminaven però no sovintegaven. Una altra manera de fer-los caminar era fer-los amb forro.

 

 

maig de 2016jcf