Què va passar amb el Ball de Valencians

l’any 1791 i el 1801?

Portada i contraportada de l'opuscle : Pintura del barceloní Josep Maria Sert i Badia (1874-1945). Una de les estructures del Ball de Valencians. En aquests cas, observem els castells que fan els de Valls competint amb el Ball de Valencians. També veiem com un ballador del Ball de Valencians mira el castell vallenc. Podríem situar-ho a partir de 1813.

Arbre genealògic d’una part de la família GALLISSÀ

Josep Gallissà Ratés, botiguer de teles.
Fill de Lluís Gallissà i Marta Ratés, de Montbrió del Camp, habitant a Valls.
Casat el 8-10-1732 amb
Francesca Rovira Porta,
Filla de Ramon Rovira i Catherina Porta, tots de Valls.
Morí el 23-03-1793, als 81 anys, i ella, el 1764.

Fills:
Marina, Maria, Francesca, 30-09-1733
Maria, Rosa, Antonia, 22-09-1735
Joan, Rafel, Joseph, Gallissà Rovira 30-10-1737, botiguer de paños
Francisca, Antonia, Manuela, 26-02-1740
Jacintho, Joseph, Anton, 13-12-1741
Joan, Pau, Joseph, 03-07-1744
Ramon, Francesc, ..., 06-03-1747
Anton, Joseph, Francisco, 01-05-1748
Francisco, Rafel, Anton, 18-01-1752
Ramon, Gabriel, Anton, 08-10-1754
Maria, Theresa, Rosa, 10-05-1757

__________________________________________________________________

Fill: Rafel Gallissà Rovira, botiguer de paños
Nat el 30 d’octubre de 1737, a Valls
Casat el dia ? amb
Catherina Amat Pont (Morí el 1806, a Valls)
Filla de Joan Amat, comerciant
I de Theresa Pont. Tots de Sabadell.
Morí el 18 d’abril de 1788, a Valls.

Net: Josep Gallissà Amat, botiguer de paños
Nat el 19 de març de 1763, a Valls
Casat en primeres núpcies amb Eulàlia de Llegat, i en segones núpcies
amb Francisca Gassol, de Valls, el 31 d’agost de 1813.
Morí el 10 de juliol de 1826, a Valls.

(1)

Després d’observar el quadre genealògic d’una part de la família Gallissà, observem que tres generacions continuen el negoci de botiguers de paños (draps) al carrer Major de la Vila de Valls.

Aquest treball és una ampliació de la pàgina 35 a la 41 del llibre publicat el 2024, per qui subscriu, titulat La Colla dels Menestrals. The beginning.

A la pàgina 35 apareix l’apartat: 1791. S’institueix la festa de la Mare de Déu de la Candela que se celebre cada 10 anys acabats en 1 en perpetuïtat. Hi va actuar el ball de valencians de Reus.

Doncs bé:
Resulta que el rector de l’arxiprestal de Sant Joan de la vila de Valls, el Dr. Jaume Cessat, el 7 de febrer de 1791, va pagar per la roba dels “Noys de Castells”, és a dir, pels valencians de Reus, 4 lliures 2 sous i 6 diners.

(2)

Que la despesa la pagués el rector de Sant Joan va ser perquè l’alcalde Pau Baldrich i Martí ja n’havia costejat unes i, les següents, anirien a càrrec de la comunitat de preveres. La resta d’associacions costejarien les seves pròpies despeses. Així es va fer constar davant el notari D. Ignasi Casas Ferrer, el 28 de gener de 1791.

Que el rector Cessat pagués la roba dels castellers (perquè en el ball de valencians també pujaven uns damunt dels altres, per tant, feien castells) no vol dir que llogués la colla de valencians. Cessat va costejar la roba del grup o d’alguns del grup. El fet de llogar-la hauria anat a càrrec de l’alcalde Pau Baldrich i la seva administració local. Si haguessin estat vallencs, que serien la resta d’associacions, s’haurien costejat les seves pròpies despeses. En ser forans el reverend Jaume Cessat va pagar la roba a través de Josep Gallissà.

El 1791 la vila de Valls no tenia ball de valencians propi i no el va tenir fins a la meitat del segle XIX. Dit d’una altra manera, els castells dels Xiquets de Valls no són originaris de l’any 1791 ni dels valencians de Reus. Però sí que ho són del 1801, data que continua sent vigent, quan actuà el ball de valencians d’Alcover amb la gent de Valls per les primeres decennals, que van ser extraordinàries. I és a partir d’aquesta data quan els vallencs agafen l’afecció pels castells definitivament. Que no vol dir que sorgissin les dues colles vallenques. Aquest fet arribarà més tard.

Una nota prou simpàtica és la que aporta el reusenc Joan Bofarull: “Els més vells de Reus s’exclamaven: Si això nosaltres ja ho feiem abans que ells! Si això ho vam ensenyar nosaltres, quan vam anar a Valls quan ells no ho sabien fer!” Veure la font documental.

Arribats fins aquí veurem com encaixa la família Gallissà, de Valls amb la família Tell, d’Alcover.

Qui és el botiguer de paños (de draps) Josep Gallissà que el 1791 va cobrar la factura per la roba dels “noys de Castells”?

Aqui veiem un pilar de 3 de l’any 1786 dibuixat per un seminarista de Tarragona anomenat Antonio Marco on podem observar la vestimenta de l’època. (5)

Qui podria haver estat la persona que va redactar el rebut que hem presentat més amunt?

Hem de tenir en compte a Josep Gallissà Ratés, d’uns 79 anys d’edat, aproximadament. Aniria al capdavant del negoci familiar? Vegem-ho:

Josep Gallissà Ratés, de 79 anys, podia anar perfectament al capdavant del negoci familiar i portar la botiga de paños, etc. Seria el responsable de les finances, signaria contractes, etc. Era el representant de la casa. Tot això sempre que estigués en plenes facultats mentals. El net, en aquest cas, s’encarregaria de les tasques que l’avi no pogués dur a terme. El fill Rafel Gallissà Rovira va morir el 1788.

Sembla ser que al segle XVIII una persona d’edat avançada era considerada com una persona de gran saviesa, amb experiència i socialment respectat.

Josep Gallissà Ratés, de 79 anys, hauria estat que hauria signat el rebut de la venda de la roba al rector de la Parròquia de Sant Joan i el seu net Josep Gallissà Amat, de 28 anys, l’hauria entregat al rector Jaume Cessat. Josep Gallissà Amat hauria continuat el negoci per herència. L’avi moriria dos anys després del 1791, és a dir, el 1793, havent fet testament com era costum quan es moria la gent.

Josep Gallissà Ratés, de 79 anys, no sabia la procedència dels nois que van actuar el dia que es va instituir les festes de la Mare de Déu de la Candela el 1791, cas contrari ho hauria especificat en el rebut. Aquells nois dansaven, era el ball de Valencians que aixecaven castells. Amb el concepte dels “noys de Castells” sortia del pas. Si sabem, però, que els qui van actuar va ser el Ball de Valencians de Reus.

Per tant, com hem vist en la geneolagia familiar Josep Gallissà Amat, net de 28 anys d’edat, tercera generació de botiguers, és qui va anar a cobrar la factura al rector de Sant Joan de part de l'avi Josep Gallissà Ratés el 1791.

Deu anys després, el 1801, se celebren les primeres Decennals de la Verge de la Candela. Què va passar amb el Ball de Valencians? Un nou personatge entre en escena:

Miquel Tell Salvat.
Va néixer a Alcover el 29 de setembre de 1773.
Fill de Josep Tell, menor saboner, d’Alcover
i de Francisca Salvat, de Valls
Casat en primeres núpcies amb l’alcoverenca Rosa Company i
en segones núpcies amb Francisca Gallissà Amat, de Valls
 el 25 de novembre de 1798, de disset anys.
Morí a Valls el 14 de juliol de 1818

 

(3)

(4)

L’alcoverenc Miquel Tell Salvat, de 22 anys, va anar a viure a Valls el 1795 al raval de Sant Francesc, núm. 46 de Valls i de pagès va passar a l’ofici de saboner com el seu pare. Tenia la finca número 1642 de 2 jornals de terra a la partida de la Serra de Valls tocant al terme d’Alcover.

El 1798, als 25 anys, Miquel Tell Salvat es casava amb la Francisca Gallissà Amat, de 17 anys, germana de Josep Gallissà Amat, botiguer de paños. Un dels fills, Josep Tell Gallissà arribarà a ser alcalde de Valls el 1837, 1838 i 1842 com alcalde constitucional.

Retornant a l'any 1791, en Tell, de 18 anys, vivint a Alcover, de ben segur que es va assabentar de les festes decennals de la Candelera, ja que van ser molt populars i extraordinàries i se'n va fer ressò, fins i tot, més enllà de la comarca. De ben segur que les hauria viscut en persona. Per tant, seria un testimoni vivent que la vila de Valls no tenia Ball de Valencians propi.

El contacte amb la familia Gallissà ajudaria a planificar les festes del 1801 un cop va ser regidor de l'Ajuntament de Valls.

Per tant, el 1801, l'alcoverenc Miquel Tell Salvat, regidor de l'Ajuntament de Valls, sabent personalment i a través del seu cunyat Josep Gallissà Amat que la vila de Valls no tenia Ball de Valencians va llogar el Ball de Valencians d'Alcover, dirigits per Antoni Claramunt Mensa (a) el Caragol. Evidentment, influenciant als administradors de l'Ajuntament vallenc per contractar-los.

 

En conclusió: Aplicant la lògica i el sentit comú és obvi que si el 1791 la vila de Valls hagués tingut un Ball de Valencians propi segur que el 1801 hauria ballat i el Ball de Valencians d'Alcover no hauria estat llogat.

 

Cap colla dels Xiquets de Valls es pot apropiar de cap data de les dues

Com diu el vallenc Francesc Ballester Castelló (1865-1950): “Els d’Alcover vingueren a Valls l’any 1801 per les festes de la Candela i junt amb els del poble, varen fer el pilar de tres i el de cinc i el que començà d’una manera tant modesta, arrelà tant fondament en l’ànima dels vallencs que el pilar de tres es convertí en pocs anys amb el tres de nou”. (6) D’aquí a pocs anys sorgiran les dues colles vallenques fruit del trancament de dit Ball.

 

 

Per les Fires i Festes de Santa Úrsula 2025 a la façana de l’Ajuntament de Valls penjava una pancarta quina fotografia adjuntem:

La frase que hi consta: + 230 anys fent castells a Valls és una fal·làcia. Creiem que no és necessari fer més antiga la història dels Xiquets de Valls.

 

_________________________________________

 

PS: Complementa l'article: 1791. La Colla Vella ja feia castells abans de néixer. Va ser un miracle?

 

Font documental:

Qui la necessiti que es posi en contacte amb el correu Apartat: Contacte i citi la www.elcasteller.cat

 

29 octubre de 2025 jcf