El Casteller
.cat

 

 

 

 

Inici

Josep Batet Llobera (a) Casteller

 

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 

 

 

 

 

Acte Central
dels 220 anys del naixement de
Josep Batet Llobera (àlies) Casteller

(1793-1871)


"El primer cap de colla de la història dels castells de Valls"

 

 

Fotografies: Joan Climent Ferré

Era el dissabte 6 de juliol quan es col·locava a la paret del Pati d'Assaig El Casteller el "mural-relleu" obra de l'artista vallenc Gabriel Duch dedicat al primer cap de colla de la història dels castells de Valls. Aqui veiem a la fotografia de l'esquerra a dalt de tot a Fabià Dolcet i baix a Ramon Fontanillas i Joan Roig. A l'altre fotografia a Ramon i Joan una vegada acabat el treball.

 

 

 

 

El passat dissabte 13 de juliol de 2013 es va dur a terme l'Acte Central dels 220 anys del naixement del qui va ser el primer cap de colla de la historia dels castells de Valls, en Josep Batet Llobera (àlies) Casteller, l'única persona coneguda en el segle XIX amb aquest sobrenom.

 

Fotografies Pere Toda

Una cinquantena de castellers, familiars i simpatitzants amants de la història dels Xiquets de Valls varen fer acte de presència a les 6 de la tarda a la seu social de la Colla per tal de participar en l'Acte Central. Pocs minuts després arribava el director territorial del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Sr. Jordi Agràs, en substitució del Sr. Joaquim Nin, que va excusar la seva assistència; i també va fer acte de presència el Sr. Albert Batet, l'alcalde de Valls.

 

Fotografies Pere Toda

Ambdós van destapar el "mural-relleu" dedicat a Josep Batet, donant per inaugurada l'obra realitzada pel casteller i escultor vallenc Gabriel Duch.

Fotografies Pere Toda

Tot seguit, la Colla aixecava el pilar de cinc al pati d'assaig "el Casteller".

 

Fotografies Pere Toda

Va obrir el torn de paraules Josep Fernàndez, President de l'Entitat; tot seguit, el Sr. Jordi Agràs i, per acabar, el Sr. Albert Batet. Finalitzats els parlaments, els Srs. Agràs i Batet van marxar de l'Acte, havien d'atendre altres compromisos personals. El Cap de Colla Sr. Jordi Guasch Ferrando va excusar la seva absència.

 


Mentre part del públic anava entrant a la Sala "Anton de l'Escolà", la resta de convidats visitaven la Galeria de caps de Colla, que enguany celebrava els "200 anys de Caps de Colla (1813-2013)" i l'Exposició dedicada a Josep Batet Llobera (a) Casteller, titulada "Pinzellades biogràfiques".

Arribada la segona part, la  conductora i presentadora de l'Acte, Montse Solé, va  fer una síntesi de com havia anat la celebració fins aquell moment. Seguidament, va presentar a Joan Climent, autor del llibre i a Pere Canó, exactor i exdirector de teatre. En primer lloc, Climent va lloar la figura de Josep Batet i les beceroles del món casteller.

 

Foto Roser Roca

Després, el Sr. Cano feu la lectura d'una selecció de textos extrets del llibre Els primers castellers (1813-1851), Josep Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestrals de Valls.


L'Acte Central arribaria a la seva fi.

 

Quatre paraules pronunciades a la diada.....

 

Bona tarda i benvinguts....


Molts anys  abans de què em posés la camisa vermella de la colla (que va ser el 1995), ja m'havia picat la curiositat d'esbrinar d'on venien els castells de Valls  per tenir arguments i vaig a començar a arreplegar informació i  documentació amb més o menys intensitat, amb silenci, sense fer soroll i he de dir que els últims 20 han estat molt profitosos.

Tant és així que a partir d'aleshores vaig començar a publicar diversos articles d'història castellera documentada des de la mirada politicosocial. Més tard,  em vaig voler especialitzar en buscar tots els caps de colla des dels inicis dels castells fins a l'actualitat.

Vaig començar pels Batet pels volts del 1995/96 i el 2006 publicàvem per primera vegada la descoberta inèdita  amb noms i cognoms del primer cap de colla des dels inicis dels castells de Valls.  Estem parlant de  Josep Batet, amb el sobrenom de "Casteller". És a dir, Josep Batet (àlies) Casteller, així,  tal qual. L'única persona coneguda amb aquest renom en tot el segle XIX, en compte el que diré!!!  conegut popularment i  oficialment . No hi ha ningú més amb el sobrenom de "casteller".`Ni els Caps de Colla que vindran al seu darrera seran coneguts com a tal ni els propis castellers seran coneguts com a castellers. És què els castellers no eren castellers?  i si ho eren, perquè no eren coneguts com a tals? Doncs no, cap casteller ha estat conegut amb el renom de "Casteller" en cap cens,  en cap padró, en cap registre,  en cap arxiu. La majoria eren coneguts pel seu ofici o altres renoms.  Només un,  Pep Batet.  Per què?   Va ser el primer de tot plegat?  Creiem que sí,  el primer passa a la fama i a la popularitat i,  més tard, a l'oficialitat.

Quan recercàvem a Josep Batet, ves per a on! de cop i volta, ens apareix el seu pare, Jaume Batet  (àlies) de las Anxanetas. També l'única persona coneguda amb aquest sobrenom en tot el segle XIX. Però,  si aquest personatge no ha aparegut mai en cap llibre, en cap article,  mai ningú  l'ha mencionat, la font oral l'obviava.  Per què aquest silenci?  Però,  si el tarragoní Emili Morera, el tenia ben a prop? Si el vallenc Francesc Ballester, el tenia a tocar,  si el vilafranquí Francesc de Paula Bové, també?  no diem dels més contemporanis com Francesc Blasi Vallespinosa i altres. Per què ningú d'ells ha fet cap recerca?  I els altres,  per què l'han obviat?  Silenci absolut.

Ah!  Això sí,  tots veuen de la font oral de persones que havien sentit parlar alguna cosa dels més antics, però res en concret. Com observem la font oral no és fiable, perquè si Jaume Batet, "de las anxanetas"  està documentat, perquè ningú l'ha  mencionat?   Ningú el cita en 200 anys!!!  Jo l'he de descobrir  200 anys després?  Doncs, sí.   En compte amb la font oral si no està contrastada amb documents.

Després de documentar a  Josep Batet  i el seu pare Jaume Batet, vàrem anar pel Salvador Batet, el germà gran, l'hereu  i cap informació, només  sabem que va ser milicià,  absolutista , carlí, i de professió: pagès i taverner. Només la font oral  ha dit que era cap de colla i terç del pilar de cinc. Cap document ho confirma.

La recerca de la família Batet s'ha transformat en un llibre acabat de publicar i presentat, primer  a Barcelona al Palau de la Virreina, el passat 17 d'abril i després a Valls, Terrassa. Fins aquests moments qualsevol de nosaltres podíem tenir una idea prefabricada de com podia haver començat tot plegat,  però no hi havia res per on agafar-s'hi  amb fermesa. Tot sonava a llegenda urbana.

Doncs he de dir que una vegada recollida tota la informació i documentació,  la vàrem posar damunt la taula i  vàrem començar a muntar un trencaclosques  per observar si les peces anaven encaixant o no. 
Fixeu-vos-hi si encaixaven que,  quan vaig tenir el trencaclosques muntat----- li vaig veure la cara.---- La sorpresa fou tant, que vaig quedar estupefacte del resultat final.

Tot allò que em semblava ciència ficció o llegenda urbana que si la Vella, que si la Joves, que si els Menestrals, que si els Pagesos, una abans que l'altra, etc. tots aquests dubtes es van esvair. El trencaclosques havia destapat la família Batet i la primera colla castellera, el Partido de Menestrales i tant l'un com l'altre encaixaven perfectament a l'any 1813. El Partido de Menestrales,  havia sorgit de la divisió d'aquell  "Ball de Valencians alcoverenc-vallenc" que va actuar el 1801 per les festes decennals de la Verge de la Candela.

Josep Batet que,  anys després serà conegut i documentat com el "casteller",  va ser el culpable de què passes tot aquest afer. Si a Josep Batet, de 19 anys, degut a  les seves inquietuts,   l'haguessin deixat fer,   dins el Ball de Valencians alcoverenc-vallenc, probablement no s'hauria separat del seu germà Salvador, i  potser les altres raons, com la política, Josep, liberal i Salvador, absolutista,  haurien quedat aparcades,cosa que en dubto  i  avui potser només hi hauria una sola colla castellera a Valls o cap. Però la realitat és que no es varen entendre i varen partir peres.

Josep Batet (àlies) Casteller i la seva colla és la més documentada del segle XIX. De la Colla dels Pagesos no hi ha un sol document  (dic document no font oral) que impliqui a Salvador Batet al món casteller. Almenys n'hi hagués un  de document, però cap. Salvador Batet es veu implicat amb la política defensant l'absolutisme i la causa carlina, del qual passarà 4 anys a la presó i 9 anys més  lluitant a la primera i segona guerres carlines. Mentre això passava, on era la seva Colla?  hi havia un altre cap de colla en el seu lloc? Ni rastre de documentació.

Durant l'any  1813, Josep Batet,  de 19 anys,  marxa amb la seva gent  del "Ball de Valencians alcoverenc-vallenc" per fundar la seva colla per fer allò, que dins el Ball no hauria pogut portar a terme per diversos motius.

L'abril del 1814, l'any seguent,  com diu el vallenc  Francesc Pugjaner  a la "Historia de la Villa de Valls",....   arribà a Valls el rei Ferran VII, el Desitjat pels liberals, procedent de França en direcció a Madrid per Jurar la Constitució de Cadis,  Doncs bé, resulta que a la seva estada a Valls, al seu honor es van fer castells al Pati del Castell.  Josep Batet, de 20 anys,  i la seva colla haurien estat el grup que  aixequés  castells per homenatjar-lo, per ser partidaris de les idees liberals.  Hauria estat impensable que Salvador Batet, de 23 anys,  cas d'haver existit la seva colla,  aixequés castells per un rei liberal quan ell era un absolutista convençut.   No passa res! Cada germà defensava les seves idees polítiques.  Només cal dir que,  no tots els vallencs van anar a rebre al rei dels liberals. Molts es van quedar a casa.  En aquella època la societat civil estava molt radicalitzada políticament.  Més endavant  es documentarà  què la Colla de Payeses, són enemigos del sistema liberal, com diu la Història de Valls.

En qualsevol cas, Puigjaner expressa rotundament que el 1814 és l'origen dels castells de Valls:  de este año data o tiene –origen-- la costumbre de las torres, castells o Xiquets de Valls que tanta celebridad han adquirido mas tarde. Això ho diu el 1856, quan els castells ja eren coneguts com a Xiquets de Valls  i acaba dient  de los cuales hablaremos ----detalladamente---- al ocuparnos de la costumbre de los vallenses.  Però, fixem-nos, diu, ----detalladamente!!!!! És molt significatiu. Ell sabia com va començar tot plegat i pretenia explicar-ho al final de la seva  "Historia de la Villa de Valls" i parteix del 1814, com la primera actuació castellera.  Aquest fet no ho podrà  explicar, perquè es morirà (1882) abans d'acabar el llibre. El que sabia s'ho emportà a la tomba. Una verdadera llàstima, ja que el tema hauria quedat resolt per sempre més i avui ja no es parlaria del tema.

Una vegada passat aquest esdeveniment, entre el 1814 i 1815, la colla del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc amb en Jaume Batet i el seu fill Salvador Batet adaptaria les seves construccions per competir amb iguals condicions que les del seu  germà Josep Batet. I és per tant, el 1815 quan ja hi han dues colles castelleres vallenques.

I, 4 anys més tard, el 1819 apareix la primera actuació castellera, en competència, documentada.  
Era una passada observar com  totes aquestes dades  anaven encaixant dins del trencaclosques.
Em paro aquí el 1819 perquè no tenim temps material per parlar de Josep Batet Llobera i la seva família amb tota la seva magnitud. Caldrà documentar-se a través del llibre acabat de sortir.

Si el resultat de la recerca  sobre els Batet hagués estat a favor del Partido de Labradores o del Partido de Menestrales,  , el llibre "Els primers castellers (1813-1851)" l'hauria escrit igualment, perquè la curiositat de saber dels inicis dels castells de Valls,  es decantés del bàndol que es decantés,  és el que menys  em preocupava. Sabeu la satisfacció que dóna el fet de fer realitat  allò que fins avui era llegenda urbana i de poder contrastar totes les dades?

El llibre "Els primers castellers (1813-1851)" hi ha tot això que hem dit i molt més  i, repeteixo,  avui no s'explicarà per manca de temps,  a més,  el llibre no pretén  pas suplir el que Puigjaner sabia, perquè ell vivia en el seu context, ell tenia la font directa dels propis castellers, perquè van coincidir amb ells i en el temps, a més,  tenia  la informació que li passava l'alcalde de Valls, l'Aniceto Baldrich Veciana,  i qui us parla,    no i mai serà  un llibre detallat com ell ho hauria realitzat. És un llibre obert i no dogmàtic, no és un manual d'història i cadascú hi podrà  treure les seves conclusions. Hi ha documents a l'apèndix documental, no tots, l'arbre genealògic de la Família Batet, tant del pare com el de cada un dels dos germans fins a l'actualitat, quadres cronològics, etc. No vull donar més detalls. Crec que,  qui estigui interessat en saber com va començar la història dels Xiquets de Valls l'ha de fullejar.  Després  -no serà correcte dir, jo crec que, tal cosa, jo crec que,  tal altra jo penso que  No, una opinió seriosa ha d'estar avalada amb documentació.

El 2013 és l'any que hem esperat per publicar la història de la primera família castellera vallenca per poder celebrar els 220 anys del naixement de Josep Batet Llobera (a) Casteller.  Una persona feta realitat i que engrandeix la "Galeria de Caps de Colla" de la Colla Joves Xiquets de Valls i  vaig més enllà, hauria d'engrandir, també,  la Galeria de Vallencs  Il·lustres de l'Ajuntament de Valls  com a patrimoni de la ciutat de Valls en l'àmbit casteller,  encara que no hi hagi  imatge, perquè no existeix.

Per altra banda, enguany, 2013,  a través de la figura de  Josep Batet Llobera (a) Casteller , es configuren 200 anys de Caps de Colla (1813-2013) en la línia Menestrals-Joves Xiquets de Valls.Tota una efemèride. La Colla té la història més antiga del món casteller. Un patrimoni que no tenen les altres agrupacions castelleres  i que cal fer pedagogia,  si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.  Ans el contrari, ens la taparan amb la font oral.

Acabo i  acabo  demanant a l'alcalde de Valls, Sr. Albert Batet, encara que no estigui present però si el seu esperit , que faci un petit  esforç d'actualitzar la seva informació castellera.-----De la informació  que podia tenir sobre els inicis dels castells de Valls,--- avui,--- ha quedat obsoleta. El que no pot fer un Alcalde és no fer cas de les últimes recerques documentades per ser de la colla rival,  posar-se una manta el cap i ignorar-ho. No voler marxar del tòpic, que el 1801 ja hi havia la colla de pagesos seria un greu error. Ni colla de pagesos ni colla de menestrals, res de res.  El 1801 hi havia una colla de Ball de valencians d'Alcover,  dirigida per Antoni Claramunt, àlies, Caragol, on hi figuraven els vallencs  Jaume Batet  i els seus dos fills Josep i Salvador Batet  de  7 i 9 anys respectivament.

Per tant, Sr. Alcalde, a partir d'ara, nova lectura, nova pedagogia i a actualitzar-se. Si no ho fa vostè , els de fora de Valls ho faran. És qüestió de temps. Allò que estava establert, allò que sempre s'havia dit, avui , s'ha desmuntat i  s'ha desmuntat  pel bé de la història documentada, que és la història escrita en aquell mateix moment.

Ara, escolteu tots aquesta dita:

Els amants de la font oral diuen: "Si la font documental contradiu la font oral s'ha de destruir la font documental".

El mite dels Batet no l'hem creat, el mite, l'hem fet realitat.
 
Moltes gràcies.                                       (Valls, 13.07.2013)

 

La premsa se'n va fer resó:

El dia 5 de juliol l'Opció en feia cinc centims:

 

El diari digital Naciodigital.cat publicava la noticia a través de les fotografies del vallenc Pere Toda.

http://www.naciodigital.cat/delcamp/galeria/238/pagina1/homenatge/josep/batet/llobera/valls

 

La televisió TAC12 comunicava la notícia el dilluns 15 de juliol: Comença el minut 15'39 i acaba al minut 17'30.

El setmanari El Vallenc del 19 de juliol

Cal esmentar que el Diari de Tarragona del 15 de juliol no va encertar la notícia. De ben segur que devia estar mal informat ja que l'Oriol Batet, el descendent actual de Josep Batet Llobera no hi va estar present i el contingut no va ser el correcte.