Le Forze d'Ercole a Venezia
(1)
Antigament la població de Venècia estava dividida en dues faccions que vivien en els dos extrems de la ciutat. Eren els Castellani i els Nicolotti. Els primers eren treballadors que vivien a Arsenale, un complex de drassanes i tallers on construïen vaixells, per tant eren menestrals. Portaven bufanda i gorro vermell. Els segons es dedicaven principalment a la pesca i tenien dret a elegir el seu líder, per tant pescadors. Portaven bufanda i gorro de color negre. L'origen de la rivalitat entre ambdós es confós, sembla ser, però, que fou per l'assassinat d'un bisbe. A baix veiem el lider dels Castellani, Silvestro Ferrara, líder en sis ocasions, amb la seva bufanda vermella i barret vermell. Al seu costat hi té un dibuix de la seva "facció" (Colla).
Silvestro Ferrara, sis vegades lider dels Castellani (2)
En un moment donat de la història hi hagué conflictes entre les dues parts. A les dues faccions se'ls va permetre lluitar en el que es va dir "la batalla dels punys", damunt del Ponte dei Pugni en San Barnaba, utilitzant també pals. La finalitat era llançar a l'oponent a l'aigua. A les quatre cantonades del pont hi ha encara les petjades de marbre en relleu que indicaven la posició d'inici de la baralla. Aquestes lluites es celebraven de setembre a Nadal.
La guerra dels punys entre la facció dels Castellani (Vermells) i la facció dels Nicolotti negres) (3)
Més tard, la República de Venècia, el 30 de setembre de 1705 va prohibir la batalla dels punys perquè hi hagué apunyalaments i llançaments de pedres. Aleshores se'ls va permetre el joc de mora, una espècie d'esgrima amb barres de ferro (foto) i també competir en les regates.
(4)
Vizenzo Musico, líder dels Nicolotti, amb una especie d'esgrima i dibuix de la seva facció..
Més endavant només se'ls va permetre competir en jocs de força menys violents anomenats d'Hèrcules on cada equip havia de crear una especia de piramide humana.
Eren exercicis de destresa, agilitat, equilibri, coratge i força. Les piràmides humanes es feien damunt d'un enterimat on es fixava a unes botes si l'exercici es feia a terra o damunt de dues bancasses si es feia a l'aigua. Els atletes aixecaven les piràmides humanes d'una alçada de 8 pisos.
Cada facció estava formada per una trentena d'homes amb el seu vestit típic, faixa i barretina (barretto) del color de cada bàndol. Dels trenta que eren una vintena formaven la base. De manera que anaven pujant anava disminuint els pisos fins acabar amb un xiquet que era anomenat "cimiereto" que significa superior (nosaltres diríem l'anxaneta) fent la mateixa aleta com els pilars dels Xiquets de Valls. Altres figures, el cimiereto quan arribava a dalt feia una cabriola o realitzava volteretes (tombolo o impalo). També quan feia l'aleta aixecava un peu com la Muixeranga valenciana. Una vegada fet tot això el xiquet s'inclinava cap el davant i saltava sobre el matalàs o coixí que tenia a terra, desprès el que tenia a sota seu i així seguint fins el final. Quan una facció havia acabat actuava la seva contrincant. Guanyava qui feia el castell (piràmide humana) més alt.
A vegades, es realitzava damunt de dues barcasses i, evidentment, es necessitava de més equilibri i força i augmentava la dificultat dels rivals. El primer grup d'homes que formaven la base de la piràmide podien recolçar-se als segons a través de pals o taulons de fusta o aguantant el pes directament damunt el seu cos.
Les figures que construïen tenien diversos noms: l'Unione, la Cassa di Maometto, la Bella di Venezia, il Leone, Tre ponti, il Caffaro, il Colosso di Rodi, la Verginella, l'Anatra, la Carega Imperial, il Gran Mogol, etc. Aquí en teniu una petita demostració:
La Facció dels Castelani ...................................................................La Facció dels Nicoloti
Gioco di Forze (El joc de force)
Un castell de sis pisos amb el cimiereto de cap per avall fet damunt les barques amb la inestabilitat que implica fer-lo. Al seu costat un pilar de tres..--------------- Postal a internet
A la primera pintura del 1700 podem observar un castell de vuit pisos amb el seu cap de colla al costat (5) El segon quadre del 1717 un castell de cinc alçades amb el seu dirigent al costat.(6) És la Facció dels Castellani.
A la primera pintura del 1770,veiem un castell de cinc pisos i al cap de colla al costat dirigint.(7) A la segona pintura del 1787 un pilar de sis amb el cap de colla al seu costat.(8) Són la Facció dels Castellani. Podem afirmar que l'estructura del "pilar" és l'única figura que ha perdurat fins el dia d'avui mentre que la resta de construccions han desaparegut.
Tres estructures diferents dels castells venecians. Els tres de set pisos. (9) És la Facció dels Nicolotti. Internet
Gioverdi grasso. Dijous Gras, Venècia, actuació dels castells de la Forze d'Ercole. Al fons la construcció. (10)
Giochi en gioverdi grasso en Venezia (Jocs al dijous gras a Venècia) (11)
En qualsevol cas, l'origen de les Forces d'Hèrcules podrien ser del segle XIII però devien ser més antigues que la "batalla dels punys". Se celebrava durant el carnaval venecià, el dijous gras "il gioverdi grasso". En el cas de Venècia aquests castells o piràmides humanes s'haurien posat en pràctica com a forma de competir de les dues faccions en substitució del que hem comentat fins ara i haurien copiat aquesta estructura humana per competir entre elles. Una estructura que ja s'hauria practicat en altres indrets.
El 31 de maig de 1810 es van dur a terme " Le Forze d'Ercole" per celebrar l'aniversari de la coronació de Napoleó però es va degenerar de tal manera que hi hagué un motí entre elles que va matar a 10 persones. És un cas similar que passarà el 1819 en que hi hagué uns assassinats per baralles entres les colles vallenques. És pot llegir en aquesta web.
Les Forces d'Hèrcules venecianes van anar caient en desús fins a desaparèixer.
La competència entre la facció (colla) dels Castellani i de la facció dels Nicolotti, totalment contraposades, no us recorda la competència entre les dues colles dels Xiquets de Valls? (*)
Una altra qüestió, que no hem localitzat de moment, és si els castells de "Le Forze d'Ercole" que aixecaven les dues faccions venecianes portaven música.
Per acabar, dir que de castells humans tota la vida se n'han fet. I fer castells humans vol dir pujar una persona damunt d'una altra encara que sigui per pujar dalt d'un mur o a dalt d'un arbre. Els castells humans són construccions de diverses estructures de gent amb la finalitat de fer-les ben altes com es pugui i n'hi ha per tot el món. Nascuts del poble, es desenvolupen entre el poble i apleguen gent de totes les edats. Són l’evolució de danses primitives de forma piramidal de tradició gimnàstica o acrobàtica efectuades ja a Egipte 3000 anys abans de Crist.
Els antics egipcis a través dels relleus i pintures en els murals de les mastabes i piràmides mostren que ja practicaven l’esport 3.000 anys abans de Crist. “Old stone cuttings show that the ancient egyptians enjoyed building human pyramids, and performing acrobatic activities, around 3.000” (History of Gimnastics, by Rahmond D Mereniuk, in Web Flyka Gimnastics club), és a dir, “els vells talls a la pedra mostren que els antics egipcis gaudien construint piràmides humanes i realitzant activitats acrobàtiques al voltant de 3.000 anys AC ”
De totes aquestes construccions que es realitzaven durant el segle XVIII i molt abans, molts grups arreu del nostre territori i fora d'ell, totes elles eren castells de formes i estructures diferents i no tenien res a veure amb els nostres castells. Els nostres castells van venir de la revolució que hauria fet en Josep Batet Llobera (a) Casteller, en veure què modificant aquelles estructures com les de sostres de gent, de formes piramidals, de campana, un monte sobre otro monte, de valencians, de les Forces d'Hèrcules, etc. les podria fer més altes.
En definitiva, Josep Batet, de renom, "Casteller", el primer cap de colla des dels inicis dels castells de Valls el 1813, hi posaria ordre per aconseguir els seus objectius i...ho aconseguiria.
Font documental:
Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a
jclif@elcasteller.cat
30 de juny de 2015jcf
.
