Qui sóc i per què escric:

Sóc en Joan Climent Ferré nascut a Valls un 3 de setembre (Catalonia ).
Escric per què m’agrada i he descobert que pots transmetre als altres, allò que a tu t’agrada com és el treball de recerca sobre història de la castellística humana, els personatges que hi intervenen, el context social i polític de cada etapa, els seus dirigents, els moments conflictius, etc.

Apassionat per la història en general i per la recerca de nous documents, m’ha interessat la història de Valls, la de Catalunya, la corresponent al segle XIX a l’Estat espanyol, la història dels castells humans  que fan els de Valls, etc.
Altres afeccions: la música, el futbol, el bàsquet, l’equitació, l’atletisme. Membre de la Secció fotogràfica de la A.A.E.E.T. de finals dels anys 60 i guanyador d’alguns concursos fotogràfics.

Membre de la “primera Junta" del Museu Casteller de Catalunya quan s'establí el 1978 i que hi continuaria formant part fins el 1981.  Posteriorment hi tornaria ser com a membre del Comitè Assessor.

Soci de l’Institut d’Estudis Vallencs, una entitat vallenca de prestigi.

Per què vaig decidir escriure?

Tot aquest afer ve de ben jovenet, quan a casa meva  els meus pares  em donaven El Patufet per llegir, disfrutava moltíssim, l’apartat “Pàgines viscudes” m’entusiasmava. Amb els llibres d’en Folch i Torres, Les aventures d’en Massagran, La Vida i els Fets de Justí Tant-se-val, En Bolavà, detectiu, La Cruel Herència, La Blanca Casa de la Mareselva, Els fills del Capità Delmar al Pol, etc., m'ho passava molt bé. També disfrutava amb altres llibres, novel·les, drames, aventures escrites en espayol. Còmics com El Capitán Trueno, El Jabato, Roberto Alcázar y Pedrín, Hazáñas Bélicas, El hombre enmascarado, Superman, etc., també eren llegits. Qui no recorda el TVO. Era el que hi havia els anys 50 principis dels 60.

Afeccionat als castells de Valls des de ben petit i de la mà del meu pare, als 14 anys em va caure a les mans el llibre d’en Francesc Blasi i Vallespinosa, segona edició, Els Castells dels Xiquets de Valls.  A través d’aquest llibre em vaig apassionar per la història dels castells vallencs. Em feia moltes preguntes, d’on venien, qui els va inventar, on varen néixer, etc., un seguit de preguntes que no tenien una resposta immediata i clara. Tot era ambigu. Vaig començar a buscar informació, tant poca com hi havia en aquell temps i vaig decidir que quan acabaria els estudis m’hi posaria de ple. Tampoc va ser així ja que la vida et portaria per camins  diferents i no t’hi podries pas dedicar. De totes maneres vaig començar a recollir informació de tot el que sortia publicat. Estic parlant dels anys 60-70. Des d’aleshores  fins a l’actualitat no he parat de cercar documents en els Arxius Històrics, a les Biblioteques, a les Hemeroteques, els Arxius Parroquials, al Bisbat, al Registre de la Propietat, etc. Tot amb mesura, ja que no seria fins els anys 90 quan decididament hi dedicaria molta part del temps lliure a recopilar tota la informació recollida i donar-hi sentit.

Posteriorment, em vaig decidir escriure, esperonat per molts companys, i amics i familiars, per tal de què tot els documents que havia cercat i recollit poguessin sortir a la llum, doncs sense la publicació de tot l’esforç esmentat el treball no existiria.  No seria fins l’any 1998 quan publicaria el primer article de temàtica castellera “La identitat dels primers Caps de Colla”.  Un treball que amb tantes ganes d’aportar nova documentació inèdita  es passaria una mica amb dades i més dades per manca d’experiència. Aquest  seria publicat als setmanaris vallencs.
Des de llavors, he anat. publicant en diversos mitjans de comunicació com el setmanari El Pati, El Vallenc, ambdós de Valls, al 3deVuit vilafranquí, la revista Foc Nou que edita la Colla Joves Xiquets de Valls, la revista La Planenca, de El Pla de Santa Maria.

He participat en diverses conferències i taules rodones de temàtica castellera i a la ràdio.

El 2004 seria meraixedor d'un Premi d'Investigació, un accèssit, en la 21a edició de la Nit de Premis de Valls, sobre el milicià liberal del segle XIX, en Josep Antoni Baldrich i Palau, convocat per XVI Premi Rodón-Giró, d’història comarcal.

L'octubre del 2010 va sortir publicat el meu primer llibre "Gabriel Baldrich i Palau (1814-1885) Vida i fets d'un liberal polifacètic", editat per Editorial Sunya (www.editorialsunya.com) de Barcelona.

Finalment, he de dir que el vocabulari i narració han estat utilitzats de forma planera per tal de què arribi a tothom. En totes les literatures existeixen les polèmiques sobre el nivell de registre. Per mi escriure una narració o un article  és en sentit popular, perquè ha d’arribar a tots els nivells, a tots els sostres de la societat, no només per a uns quants.

Com diu l'anglès H.G.Wells, creador de -La Guerra dels Móns- i que escriví més d'un centenar de llibres...el que compte és el que s'escriu no com s'escriu...jo faig honradament el que puc per evitar repeticions en la meva prosa i coses així, però, no veig l'interès d'escriure únicament per la bellesa del llenguatge...

Conclusió: escric, perquè m’agrada (com diu la trempolina Maria Barbal) i he descobert que pots transmetre als altres tot allò que tu has treballat.

Voldria afegir unes paraules que vaig localitzar i que tenen la seva importància:

Llegir, meditar, escriure...noble ideal el de divulgar. Esperit ruï el que només escriu per censurar, despreciar, desacreditar...

Anònim, 1932

Què són els castells de Valls?

Els "castells de Valls" o "els castells que fan els de Valls", com diuen el vilafranquí Francesc de Paula Bové i el vallenc Francesc Ballesté Castelló, respectivament, són una activitat purament vallenca sorgida del poble, a principis del segle XIX, amb la finalitat de fer estructures humanes les més altes possibles i formades per dos, o tres, o quatre, o cinc persones per cada pis on es col·loquen els peus del casteller damunt les espatlles del que està a baix seu i així successivament. Al cap d'amunt de tot, hi ha un xiquet que fa l'aleta i se'n diu anxaneta.

Són castells fets amb pilars de persones i no castells o sostres de gent d'un nombre indeterminat d'individus per cada sostre o pis de forma piramidal o de campana. D'aquí ve la fama dels castells de Valls.

El castell - el 3de8- és el tres pilars de vuit pisos, tal com està documentat el segle XIX.