El Casteller
.cat

 

 

Inici

art. sobre construccions humanes

 

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 

Link "elcasteller.cat"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Plaça Pilar de Set

 

 

 
Pòster
 

  

Era el mes d’octubre de 1997 quan la Junta Administrativa de la Colla Joves Xiquets de Valls presentaria una petició formal davant l’Ajuntament de la ciutat per anomenar una plaça de recent construcció, “Plaça del Pilar de Set”, plaça situada on abans hi havia l’habitatge del conegut vallenc i advocat Sr. Ferran Casas i Mercadé. 

Per què aquesta petició?  Perquè el dia 19 d’octubre de 1997, uns dies abans de les Fires i Festes de Santa Úrsula, la Colla JOVES XIQUETS DE VALLS, havia carregat el “Pilar de Set amb folre” i era el primer pilar que s’aixecava a Valls el segle XX.

La proposta fou acceptada i el mes d’abril del 1998 seria aprovada en un Ple Municipal del Consistori Vallenc per 20 vots a favor i 1 en contra. Una vegada aprovada es donaria el temps legal d’un mes per presentar les al·legacions pertinents. La inauguració de la Plaça estaria programada per  abans de la Festa Major de St. Joan a Valls.

Doncs bé, resulta que l’últim dia per fer al·legacions es va presentar la Colla Vella impugnant el resultat que un mes abans havia estat aprovat. Aquesta al·legació d’última hora aturaria el resultat definitiu. De moment, la Colla Vella, a la que no li anava res, impedia que no prosperés la proposta de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Aquesta actitud intencionada fou una manera més de demostrar la forma de procedir que té la Colla Vella en vetar totes les idees, propostes, iniciatives, fets culturals, etc. que siguin originàries de la Colla Joves Xiquets de Valls i siguin presentades a l’Ajuntament. Una vegada més posava pals a les rodes.

No hi va haver cap ciutadà vallenc que presentés cap al·legació. Només un: El Sr. Alfredo Pérez de Tudela i Molina.

Alfredo Perez de Tudela Molina., Ex alcalde de Valls socialista

 

(1)

El Sr. Alfredo Pérez de Tudela i Molina, ex alcalde socialista i membre de la Colla Vella, Diputat pel PSC-PSOE per Tarragona al Congreso de los Diputados de Madrid, presentaria, també, les seves al·legacions utilitzant una carta amb la capçalera del Congreso de los Diputados. Unes al·legacions que no tenien ni fons ni formes i estaven fora de context. Aquestes al·legacions serien acceptades per l’Ajuntament.

Automàticament, la inauguració de la Plaça amb el nom aprovat pel Consistori vallenc quedava aplaçada.

Van passar els mesos, juny, juliol, agost, el 10 de setembre al vespre se celebrava la  Diada Nacional de Catalunya. A Valls la Colla Vella descarregaria el Pilar de Set amb folre per contrarestar la petició de la Colla Joves Xiquets de Valls. Dies després apareixeria un cartell anònim tapant  el rètol placa del Blat per plaça Pilar de Set. La Colla Vella no havia entès res. La Plaça del Blat ja tenia nom de molts anys enllà. La plaça de recent creació, no. Era la Colla provocadora del malestar a Valls i, a hores d’ara, ja s’havia fet una bola de neu de tot plegat.

Mentrestant, després de la Diada Nacional l'Ajuntament vallenc continuaria debatin l'aprobació o no del nom de «Plaça Pilar de Set».

La premsa local, en aquest cas, el setmanari El Pati del dia 25 de setembre, informava a la ciutadania:

 

El diari El Punt del dimecres 30 de setembre de 1998 inseria la següent crònica:

Uns dies després nou Ple Municipal. Dia: 30 de setembre de 1998, a les 8 del vespre.  El Ple Municipal de l’Ajuntament de Valls seria presidit per l’Alcalde republicà i membre de la Colla Vella el Sr. Jordi Castells. Entre altres propostes, hi havia, novament, la de la Colla Joves Xiquets de Valls. La proposta estaria situada en el punt  7è.

  (2)  

 

 

La sorpresa saltaria quan, sense estar en l’ordre del dia, els regidors decidiren apartar el nom de la plaça Pilar de Set de la resta del lot, i fer una votació secreta per decidir si el nom era o no correcte. A corre-cuita, s’improvisaria una capsa de sabates mal precintada on cada regidor dipositaria el seu vot. No hi va haver coratge per fer la votació a mà alçada com la resta d’apunts que en aquell Ple que es varen tractar.  El resultat final seria: 9 vots contra la proposta, 2 vots en blanc, 2 abstencions i 8 vots a favor. En definitiva, la proposta del nom de “Plaça del Pilar de Set”, quedaria desestimada per l’actual consistori. El No, hauria guanyat. El somni de la Colla Joves Xiquets de Valls s’havia esvaït.

  (3)  

 

 

Setmanari El Vallenc, 2 d'octubre de 1998

--------------

 

En primera línia quatre components de la Colla Vella: a l'esquerra el Sr. Anton Dilla, del PSC-PSOE, el Sr. Pere Solé Besora, el Sr. Guillermo Bartolí Balañà i el Sr. Pons .

El Diari de Tarragona del 2 d'octubre de 1998 porta una bona crònica sobre el tema. Una columna de la Gemma Casalé és la que insertem.

La Colla JOVES XIQUETS DE VALLS, acceptaria el resultat final, però no el compartiria:

Primer. És possible que 13 regidors uns mesos abans havien aprovat la proposta per 20 vots contra 1, i cinc mesos després, 9 Regidors, més 4 que ara no es defineixen, són 13, canvien d’actitud i de vot, mentre, 8 regidors segueixen fidels als seus criteris? Segon. Com és possible que cinc minuts abans del Ple acordin tots els Regidors juntament amb l’Alcalde separar de la Proposta General de Nomenclàtors de Carrers, la Plaça Pilar de Set, i sigui aquesta votada en secret?  És que no podien votar a mà alçada com la resta de propostes? Que està passant a Valls?. Tercer. Com és possible que fins i tot l’Institut d’Estudis Vallencs, que és l’òrgan consultiu que contracta l’Ajuntament per tal d’estudiar les propostes presentades per donar noms els carrers, no sigui escoltat pel propi Ajuntament quan aquella entitat havia emès el seu vot favorable al nom Plaça Pilar de Set?Quart. Com és possible que la Colla Vella i un diputat, puguin més que 20.000 habitants que no van presentar cap al·legació?

Cinquè. Com és que la Colla Vella i un Diputat i Alcalde tinguin tant poder per fer canviar la votació dels Regidors?

És que realment qui mana a Valls és la Colla Vella i  no el Consistori Vallenc?

Sigui com sigui, 28 anys després la història es repeteix. L’expliquem com un exemple important, entre altres.

A la represa de la Colla la Muixerra ara JOVES XIQUETS DE VALLS el 1970 se la prohibí recuperar els noms històrics de NOVA o MUXERRA des de l’Ajuntament, així com també se la prohibí rotundament actuar a la Plaça del Blat per les Festes Decennals de la Verge de la Candela el 2 de febrer de 1971. No va poder ser per les pressions i amenaces d’uns elements de la Colla Vella davant el Consistori vallenc d’aquells anys. A l’Alcalde en Roman Galimany, no li hauria quedat cap més remei que prohibir a la Colla sortir a fer castells a la plaça del Blat per tal d’evitar raons ja que l’ambient estava caldejat i tens. A més amb el valor afegit que per les Festes hi estava invitat el Ministre de Franco, en Fontana Codina i s’havia de donar bona imatge de Valls.

La Vella acabava de perdre el Concurs de Castells de Tarragona a favor dels Nens del Vendrell i estava rabiosa i només hi faltava una altra colla a Valls per fer-los la competència directa. El pastís de tot plegat el volien, només, per a ella sola. Hem de recordar que la Colla Vella actual manté aquells trets polítics dels governants de dretes en moltes accions totalitàries i de força. Una d’elles, les que estem narrant.

Però la Colla va sortir igualment. No a la plaça del Blat sinó a la plaça del Pati del Castell, la plaça històrica on la Colla Joves Xiquets de Valls, antigament Colla de Menestrals, ja hi hauria actuat l’any 1814 davant el rei Ferran VII, el Desitjat, pels liberals. De totes maneres, el poble va saber igualment de la “represa” d’aquest col·lectiu de castellers.
 
Continuant amb la proposta denegada, la Vella  havia sortit amb la seva. Tot aquest enrenou pel fet de no haver estat els primers en aixecar un pilar inèdit a Valls al segle XX , el pilar de set amb folre.

Han passat els anys des d’aquell 1997 i la “plaça”, a la que se li va negar el nom de Plaça Pilar de Set, avui, l’any 2008, continua sense tenir nom.

Com hauran observat, les declaracions dels polítics vallencs referent a que fou un error acceptar la proposta de la Colla Joves Xiquets de Valls, deixa molt de dessitjar.

Reaccions


Un  ple de suspicàcies
per Joan Plana, redactor del setmanari El Pati, 9 d'octubre de 1998

Lògicament, una decisió polèmica atia el foc de les suspicàcies. Qui ha votat què? De qui ha estat la idea de fer una votació secreta? Petits detalls sacsegen una discussió cada vegada més virulenta. Per exemple, què hi feia el destacat socialista i membre de la Colla Vella Anton Dilla reunit a la sala de comissions minuts abans del ple?. Intentava influir en els regidors de l’equip de govern? Segons explica ell mateix a aquest setmanari, assitia al ple a petició del portaveu del PSC-PSOE, Francesc Moreno, temorós de la reacció enmig del ple dels components de la Colla Vella, si, finalment, s’acceptava el nom de plaça Pilar de Set. Dilla arriba a l’Ajuntament poc abans del ple, i Moreno el crida a una reunió interna del grup socialista. Cal evitar esquerdes i definir la posició del grup socialista i per això es convoca la trobada del grup. En cap cas, assegura Dilla, no va intentar influir en aquella reunió a favor de l’al·legació de la Vella

 

 

“Qui mana a l’Ajuntament de Valls?”
per  Rosa R., Paquita T., Jordi P, als setmanaris El Pati i El Vallenc, 9 d’octubre de 1998

Aquesta pregunta se la planteja molta gent, després de veure el resultat del ple de l’Ajuntament de Valls del dimecres 30 de setembre. Quina mena de regidors tenim a l’Ajuntament que cinc mesos després canvien la seva votació?. En el primer ple, la denominació de plaça Pilar de Set es va aprovar per un clar vint vots a favor de la proposta que va presentar la Colla Joves i un vot en contra. Després de la presentació d’unes al·legacions, per cert força fora de lloc, l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Vallencs tornen a proposar el nom, que passa per la comissió de govern, la qual l’accepta sense cap mena de dubte. En aquest punt tornen a sorgir problemes, comencen les coaccions.

A l’hora de la veritat, quan comença el ple, l’Alcalde, a instàncies dels grups municipals, proposa de votar en secret la denominació de la Plaça Pilar de Set, separant la decisió de la resta de nomenclàtors de carrers que s’havien d’aprovar. Molts regidors, conscients que no han de donar la cara, deixen de ser els representants del poble, es posen la camisa de la colla i canvien la seva votació. Com s’explica que la votació per posar nom a una plaça de tots els vallencs s’hagi de fer en secret? No hi ha qüestions més importants al poble de Valls que una plaça? Altres temes més importants es decideixin sense tants miraments i força més de pressa.

Tot fa pensar (i tots ho sabem) que l’Ajuntament ha estat manipulat. Per qui? Doncs evidentment per una colla, que pressiona, amenaça i fa xantatge des dels seus orígens per aconseguir els seus propòsits.

En quin temps vivim! Es tornarà a repetir la història de l’any 1970-1971, quan aquesta colla va fer tots els possibles perquè la Colla Joves no pogués sortir a actuar a la plaça del Blat i ho va haver de fer al Pati? No s’aturarà davant de res ni de ningú? Fins on arribarà?

A molts vallencs els costa definir-se, perquè durant molts anys les pressions han anat en dansa, sembla, que encara són ben vistes, i, tot i que fa uns anys que “és ben mort”, algunes coses encara funcionen igual en certs indrets de Valls.

Gràcies als regidors que van votar la denominació de plaça Pilar de Set. Sabem que tots no pensem igual. Acceptem la decisió, tot i que no la compartim. Els representants a l’Ajuntament, sincerament, ens han defraudat.

 

“Som uns quants castellers...”
per Jordi Crusells, Enric Montserrat, Joan Guasch, Isaac Rubio, Jordi Pedret i Ramon Barrufet., publicat als setmanaris El Pati i el Vallenc, el dia 16 d’octubre de 1998.

Sr. Director:
Som uns quants castellers de la Colla Joves que, junt amb altres, vàrem fundar la Colla l’any 70 (referint-se a la represa des del 1964 amb un nom nou, l’autor), i això vol dir que ja estem bastant saturats pels problemes que, a la nostra ciutat, ens han creat els espavilats de la Vella. Ara passat el concurs, amb la victòria dels verds, voldríem dir quelcom sobre la polèmica de la plaça Pilar de Set.

En primer lloc hem de dir que ens han fet molta gràcia les “mesurades” declaracions de Pere Solé i Guillem Bartolí sobre aquest tema que són tot un poema. (Creiem que no mereixen ser publicades en aquest article, l’autor)

A Valls, Sr. Director, de sempre, les dues colles responien a dues tendències polítiques. La Vella, ja abans de la Guerra Civil, per la seva forma de fer (no va actuar un 14 d’abril, perquè era divendres Sant i va anar a fer castells per un míting de la CEDA a València) s’identificava amb la dreta i per a molta gent, era la colla dels carlins i del clergat. La Nova, en canvi, es considerava la colla de la República i de l’esquerra, per això segurament vàrem tenir tants problemes quan vàrem fundar  la Joves, que com és lògic, era la continuació de l’esmentada i de la Muixerra.

Ara això ha canviat, el Sr. Pérez de Tudela, Diputat a Madrid pels socialistes, va ésser el primer d’impugnar el nom de la plaça, cosa que va fer amb tota energia. Després el dia del cèlebre ple municipal, el Sr. Magriñà, va demanar votació secreta, perquè els convergents no es volien comprometre davant el poble, i el Sr. Alcalde, republicà per cert, no s’hi va negar, com era la seva obligació. Per acabar de fer el joc al PSC, que també estava molt preocupat pel transcendental tema, va reclamar un assessor tècnic, i llavors el Sr. Dilla, un home independent com és, va fer quadrar els socialistes i els va convèncer del que es jugaven en aquest assumpte. O sigui, com va passar anys enrere, “Fuenteovejuna todos a una”.

Nosaltres, que després de tot plegat no ens deixem sorprendre fàcilment, comprenen les tributacions dels nostres edils, i també que s’agafin tan seriosament un afer com aquest. Per aquest motiu els proposem uns quants noms per aquesta plaça (la qual, per altra banda, serà definitivament i després de tant enrenou la del Pilar de Set) per exemple del “Pilar de Vuit de la Vella”, “Dels vint punts”, de la “Camisa rosada” o de la “Cirereta”. En fi, que ho dicideixin els que varen votar que no, nosaltres, a diferència d’altres, no hi posarem traves.

 

“Hipòcrites”
p
er Jep Martí Baiget, publicat al setmanari El Pati, el 9 d’octubre de 1998

Hipòcrita és aquella persona que simula un sentiment que no té. La traïció és pròpia dels que violen la fidelitat donada. Què són aquelles persones que sense motius aparents amaguen el seu sentiment darrera una votació secreta? Són una mediocritat!
Ser d’una colla o de l’altra, ni a Valls, ni en lloc, pot convertir-se en una qüestió que calgui amagar darrera d’un vot secret. Som d’una colla, o de l’altra, per simpatia, per sentiment, per amistat, per ascendència, per fidelitat..., pel que hom vulgui, però no ho podem ser per conviccions ideològiques, ni per dogmes de fe.
No hi ha d’haver res –no hi pot haver res- que ens impedeix manifestar públicament i amb legítima llibertat les nostres preferències vers una de les dues colles.
La por per a perdre vots ha fet que els polítics del nostre poble tinguin tendència a voler amagar les seves simpaties vers una colla determinada, com si manifestar-ho fos un pecat, amb l’excusa que han de treballar per totes dues per un igual. Després fan el que fan i passa el que passa. Tinc el convenciment que en l’afer de la plaça Pilar de Set, polític aficionat a pràctiques lerrouxistes i demagògiques es devia haver compromès a defensar les posicions d’ambdues colles, i a l’hora de la veritat no va saber sortir-se’n. Després, per salvar la cara, s’ha dit que no era el moment oportú; que des de bon començament no s’havia d’haver acceptat la proposta de la Joves o que les colles ho discuteixin entre elles. Les dues colles són sobiranes i estan legitimades per presentar les propostes que vulguin i manifestar públicament els seus posicionaments.

Són aquells polítics locals els que han de saber estar a l’altura del càrrec que ocupen i fer el mateix, o plegar.

 

Aquestes cartes són una mostra de les moltes que es van publicar per altres mitjans. Transcrivim tot seguit el comunicat que va presentar la Colla Joves Xiquets de Valls:

 

“Comunicat per la plaça Pilar de Set”


Junta de la Colla Joves Xiquets de Valls, publicat als setmanaris El Pati i El Vallenc el 9 d’octubre de 1998

La Colla Joves Xiquets de Valls fa un comunicat a la ciutat de Valls, a l’Alt Camp i a tot el món casteller sobre el tema de la plaça Pilar de Set.

El mes  d’octubre de 1997 la Colla Joves va presentar una petició formal a l’Ajuntament de Valls per tal d’anomenar la plaça de construcció recent situada on hi havia l’habitatge del conegut vallenc i advocat Ferran Casas i Mercadé com a plaça Pilar de Set. El motiu no era altre que el 19 d’octubre de 1997 la Colla Joves Xiquets de Valls havia carregat aquest castell per primera vegada en aquest segle a Valls. Seguint el procediment habitual, el consistori vallenc va donar suport a la proposta per 20 vots a favor i 1 en contra. D’igual forma, els regidors podrien haver refusat la proposta i ho hagués passat res. El cas és que es va acceptar i es va programar la seva inauguració per abans de Sant Joan.

Totes les propostes, però, tenen, com és lògic, un mes, perquè qualsevol ciutadà pugui fer les al·legacions que considera oportunes. Doncs bé, com és habitual i és la forma de procedir dels actuals dirigents de la Colla Vella, d’una manera intencionada va presentar les seves al·legacions, no el primer, ni el segon, ni el tercer dia de termini, sinó l’últim dia per poder-les presentar. També se sumaven les que va presentar el Sr. Alfred Pérez de Tudela i Molina, diputat per Tarragona al Congrés dels Diputats de Madrid, amb la pròpia capçalera del Congrés de Madrid. L’Ajuntament va decidí acceptar les al·legacions i, per tant, va decidir posposar la inauguració.

Cal destacar que entre 20.000 habitants de la ciutat de Valls només es van presentar dues reclamacions: una per una persona jurídica i l’altra per una persona física.

Després de gairebé un any des de la presentació de la proposta de la Colla Joves Xiquets de Valls, finalment el dia 30 de setembre de 1998 a les vuit del vespre, en el plenari que aquest mes se celebrava a l’Ajuntament de Valls es decidia el nom de la plaça. Bé, millor dit, es decidia donar nom oficial a una llista de carrers entre els quals hi havia el nom de la plaça Pilar de Set.

La sorpresa saltà quan, sense estar en l’ordre del dia, els regidors van decidir apartar el nom de la plaça Pilar de Set de la resta del lot, i fer una votació secreta per decidir si el nom era o no correcte. A corre-cuita s’improvisà una capsa de sabates males precintada on cada regidor va anar dipositant el seu vot. Els resultats, com gairebé a hores d’ara tothom sap van ser de 9 vots contra la proposta, 8 vots a favor, 2 vots en blanc i 2 abstencions. En definitiva, l’actual consistori desestimava el nom de plaça Pilar de Set i decidia buscar un nom nou a la ja famosa plaça.

La Colla Joves Xiquets de Valls, tal i com va ja fa temps, accepta el resultat final de la votació, però no el comparteix.

No s’entén com uns regidors ara fa cinc mesos votaven 20 a favor i 1 en contra, i de sobte, 13 d’ells canvien d’opinió a darrera hora. Com és possible que cinc minuts abans de l’inici del plenari, tots els regidors inclòs l’actual Alcalde decideixen  separar de la proposta general de nomenclàtor de carrers la plaça Pilar de Set i que aquesta sigui votada en secret, quan mai s’havia fet una cosa així? Com és possible que fins hi tot l’Institut d’Estudis Vallencs, que és l’òrgan consultiu que contracta l’Ajuntament de Valls per tal d’estudiar les propostes presentades per donar noms als carrers, no sigui escoltat pel propi Ajuntament quan aquesta entitat havia emès el seu vot favorable al nom plaça Pilar de Set? És que no podien votar a mà alçada com és habitual o és que realment votaven quelcom més?

Creiem que no cal anar més lluny. Alguns elements de la Colla Vella han fet molta feina durant aquests cinc mesos. Han estat pressionant un a un a  gairebé tots els regidors de la forma que ells ho saben fer, com és la seva forma de procedir fora de la plaça. El resultat i la forma com es va votar així ho avalen.
Com és possible que la Colla Vella i un diputat puguin més que 20.000 habitants? Com és que la Colla Vella té tant poder com per fer canviar el vot als nostres regidors? Potser el nostre Ajuntament no mana en alguns temes i, en canvi la Colla Vella decideix per ells.

Sigui com sigui, la història es repeteix 28 anys després. Quan la Colla Joves Xiquets de Valls es va reorganitzar l’any 1970, el consistori franquista de l’època va prohibir recuperar els noms històrics de Nova o Muxerra, així com també va prohibir actuar a la plaça del Blat durant les Festes Decennals de la Candela del 1971. Les pressions i les amenaces de la Colla Vella ho van impedir. Al senyor Alcalde de l’època Román Galimany, no li va quedar més remei que cedir a les pressions per tal de no caldejar més l’ambient i per tal d’evitar qualsevol aldarull, ja que entre els convidats a les festes figurava el ministra de Franco, Fontana Codina, i Valls havia de donar una bona imatge.

Des de llavors i fins ara, un entrebanc per aquí, un altre per allà. És la forma d’actuar dels dirigents de la Colla Vella fora de la plaça; el seu únic interès és posar pals a les rodes a tot el que vingui principalment de la colla rival. La Colla Joves Xiquets de Valls està en desacord i molesta amb la forma d’actuar del nostre Ajuntament. Mai s’havia de deixar impressionar per cap entitat o persona, perquè el vot secret era el vot de la por i el vot de la por no és lliure sinó hipòcrita i manipulat. Però acatem la decisió tot i que sabem que la proposta era bona per Valls ja que Valls es mereix que els seus Xiquets tinguin places i carrers no només a la zona del Fornàs, sinó també al nucli de la ciutat, perquè és la ciutat bressol dels castells i donant noms de castells a les zones donem la imatge que mai s’havien preocupat per ells. En definitiva ha passat allò que ja vam advertir: s’ha fet pedagogia amb els castells.

Com és possible que d’una cosa sense importància s’hagi arribat a fer una bola tan grossa? Increïble. A les portes del segle XXI no ha canviat res. La Vella ha tornat a sortir amb la seva.

 

En el moment que podem recuperar les al·legacions de la Colla Vella i d’en Pérez de Tudela les inserterem en aquest article.

 

Al cap de quatre dies, eldiumenge 4 d'octubre, es celebrava a Tarragona el Concurs de Castells. Hem de dir que el va guanyar els Castellers de Vilafranca. Al no poder-lo guanyar la Colla Joves, tot i que intentà per dos cops el mític castell de "quatre de nou net", veient que la Colla Vella tindria la seva oportunitat per guanyar el Concurs i que finalment el va perdre, seria per la Colla Joves Xiquets de Valls la millor satisfacció i se n' alegraria que no poguessin superar als Castellers de Vilafranca. Era la forma de treure's la tensió acumulada per tot el que havia passat pocs dies abans a Valls. En aquells moments no valia el fet de pensar que si no és una colla vallenca que sigui l'altra la que guanyi el concurs de castells. La Colla Joves havia quedat molt tocada pels pals a les rodes que havia sofert per part de la Colla Vella i de la pressió que féu davant el Consistori vallenc per capgirar la votació definitiva.

El setmanari El Vallenc del dia 30 d’octubre de 1998 aportava el següent requadre referint-se a la Colla Joves Xiquets de Valls. Reportatge realitzat per Elisa Llorach.

  (4)  

La Colla Joves Xiquets de Valls va finalitzar la seva actuació de Santa Úrsula amb un pilar de cinc d’esquena a la Casa de la Vila. Aquest fou un acte de repulsa als membres del consistori que en sessió plenària del passat mes de setembre van rebutjar la petició de l’agrupació de donar el nom de plaça Pilar de Set, a la zona del carrer de la Zeta. Recordem que en aquesta plaça la Joves va enlairar el seu primer pilar de set (c) (no és correcta com ho explica: És el primer del segle XX a Valls i el primer d’una colla vallenca) per la qual cosa va proposar a l’Ajuntament que se li donés aquest nom. L’equip de govern amb l’aval d’un informe satisfactori de l’Institut d’Estudis Vallencs va acordar que així fos, però a l’elevar l’al·legació a ple, amb votació secreta, el resultat fou desestimat. Val a dir que la colla Vella en assabentar-se de la petició dels vermells va presentar la seva al·legació.

---------------------------------

No perdem la memòria històrica.

Com hem dit en diverses ocasions sobre l'actitud de la Colla Vella recordarem, només, tres facetes de les traves que sempre han posat a la Colla Joves i als seus castellers.

Primera: L'any 1964 entre els problemes interns de la Colla La Muxerra i els boicots de la Colla Vella envers als castellers muxarrillos i als seus negocis particulars escampant per el poble que no anessin a comprar a casa dels castellers de la Muxerra, va provocar que la Colla deixés d'actuar durant una temporada fins que es calmés tot el mal rotlle que hi havia a Valls castellerament parlant.

Segona: Quan el 1970, i després d'haver trobat el moment idòni per tornar a sortir a la "palestra", els elements de la Colla la Muxerra van anar a demanar permís a l'Ajuntament per sortir a actuar per les Festes decennals de la Mare de Déu de la Candela, el 2 de febrer de 1971. (Veure, Les Arrells de la Colla) Quan la Colla Vella se'n va assabentar va fer mans i mànigues perquè no sortis cap més colla a Valls. Amb una sola ja n'hi havia prou. Si havia castellers que volien fer castells que anèssin amb ells. Per sort, l'alcalde Roman Galimany ho va aturar i va donar permís perquè hi hagués una altra colla a Valls. No les va tenir totes perqué l'havien amenaçat. Els hi va plantar cara.

Tercera: El conflicte que acabem de narrar pel nom d'una plaça de nova construcció com era "Plaça del Pilar de Set". Va guanyar la Colla Vella.

I... seguiríem.

 

Fotografies:

(1) Arxiu Municipal de Valls

(2 i 3) Setmanari El Pati, 9.10.1998

(4) Setmanari El Vallenc, 30.10.1998

 

desembre 1998jcf