Publicat a la Revista Foc Nou, núm. 71, novembre 2003

PER QUÈ LA COLLA PORTA LA CAMISA DE COLOR "VERMELL" I NO D’UN ALTRE COLOR ?
                                                                                                                            

Abans que els castellers anessin uniformats com van a l’actualitat hi hagué una gran quantitat de formes de vestir.

Antigament els balladors del Ball de Valencians portaven faldellí fins damunt els genolls, calces curtes, barret de palla amb flors de paper, armilla mostrejada amb profusió de florejats, un mocador travessat damunt el pit, camalls amb cascavells i faixa de color. Com diu en Francesc Blasi i Vallespinosa(1) aquesta indumentària a llarg del temps experimentarà algunes variants.

Segons l’escriptor vallenc Narcís Oller(2), joves de diverses mides i nois en mànega de camisa, calça curta i calçó aplacat a la nervuda cama fins el tormell del peu que duien nu.  El vallenc Francesc Ballester i Castelló(3) explica com vestien: anaven tots descalços, camisa i calçotets blancs, faixa negra o de color, calçó blau i mocador  vermell lligat al cap. Duran uns quants anys que l‘enxaneta portava, a més, cosset de vellut blau amb botons de plata. El vendrellenc Ramon Ramon Vidales(4) comenta: anaven vestits amb calçotets blancs lligats al genoll i les pantorrilles cobertes amb calcilles blaves, descalços en cos de camisa arremangada de mànegues fins els colzes i mocador vermell lligat al cap, una de les quals puntes els penjava fins el clatell.

L’escriptor i polític català Valentí Almirall i Llòzer (1841-1904), persona que impulsà el moviment nacionalista al segle XIX,(5) digué: Lo que fa antipàtichs als xiquets de Valls á molts, no es pas precisament sos exercisi de forsa y de destresa: es la manera de presentarlos. Allí hi falta, permétissens que ho diguém, la má del art. Si’ls xiquets de Valls se presentessin nets y ben vestits ab lo trajo propi de las nostras comarcas, si en sos ademants y tracte demostressin que forman part d’un poble ilustrat, darian un espectacle que’ns envejarian tots los que’l vejessin, puig fora realment envejable veure que certas comarcas de Catalunya produheixen encara gent forta y lleugera en prou número, per fer aquells castells en que hi entran mes de cent personas. Avuy demostran á un temps virilitat y rudesa: allavoras demostrarian virilitat tan sols.(...) Hem de recordar que els castellers es desplaçaven a peu, en carro o en tartrana d’un poble a l’altre. Podrem comprendre la dificultat d’arribar-hi nets.

En el primer Concurs de Castellers de la història dut a terme a Barcelona, concretament al Parc de la Ciutadella, a l’any 1902, hi van assistir-hi les dues colles vallenques. Gràcies a les fotografies existents, naturalment en blanc i negre,  podem observar que porten camisa fosca i de pisana; no podem determinar de quin color portaven la camisa, si és que la portaven de color!, els pantalons foscos i blancs: la majoria d’ells amb calçotets blancs lligats al turmell i altres lligats a sota el genoll.

L’alcoverenc Josep Aladern "Cosme Vidal"(6) en el seu article publicat el 1905, és a dir, tres anys després del Concurs, tampoc no ens aclareix si anaven uniformats o no i tampoc no ens aclareix el color de les camises: calcilles blaves, calçotet, faixa, cos de camisa i mocador vermell lligat al cap.

Trobarem altres autors que segueixen la mateixa tònica sobre el fet de vestir dels castellers que no mencionarem.

A la renaixença castellera (1926 al 1939) apareix el costum d’uniformar-se. Cada "Colla" amb un color de camisa diferent per distingir-se una de l’altra. Aquest fet arribarà a ser un signe d’identitat de cada agrupació.

El 5 de febrer de 1928, la "Colla Xiquets de Valls fusionada" del 1927 al 1929 (Colla Nova i Vella juntes, recordem també que es van tornar a unificar per decret polític del 1939 al 1947 i seguiren amb el nom de Muixerra),  actuà, doncs, al Masnou.Todos los de la Colla iran uniformados con el traje típico de casteller.(7) Aquesta és la primera vegada que surt escrit que els castellers vallencs van uniformats , no vol dir però, que no hi anessin ja abans d’aquesta actuació!.

El 8 de juliol de 1928 actuen al Carrer de St. Bernat, de Vilafranca; celebren les festes de barri: La Colla Xiquets de Valls, portava una camisa vermella. (Món casteller, 1928, per Eloi Miralles.).

Observem que la primera data del 5 de febrer no menciona color de camisa. La segona data 8 de juliol, cinc mesos després, constata color vermell. Per tant, el color de l’uniforme del 5 de febrer de 1928 probablement, seria també camisa vermella.

El 1929 torna la dualitat Nova-Vella. La Vella, estrena camisa vermella:

En l´article “El vestuari casteller de la renaixença: colles, camises i colors", per Salvador Arroyo i Pere Ferrando, publicat a El Punt, el 8.8.1997 i basat  en altres autors  diuent: -Segons el vallenc Pere Mialet,.....La Colla Vella estrena camisa vermella l´agost del 1929. Ni la camisa vermella ni els calçotets blancs son peces de vestir pròpiament d´ells (...) Al capdevall, la indumentària que ara porten com un uniforme no és res de típic, sinó el producte carrincló del mal gust d’un alcalde de la passada dictadura que els feu uniformà per presentar-los al Poble Espanyol de l´exposició de Montjuïc. Ara tot allò ja ha passat i cal que tornin a l’ús de la lliure indumentària-.

El 1930, el 29 de juliol i per les festes de Barri del Carrer de la Cort, la Colla Nova estrena camisa vermella: Val a dir que els castellers, amb les seves proeses atlètiques i la camisa vermella que estrenaren, donaren la nota més simpàtica de la vetllada. (Acció Comarcal, 9-8-1930).

Set dies després, el 5 d'agost de 1939 i per la Festa Major de les Neus a Vilanova era llogada la Colla Vella i seguia portant la camisa de color vermell.

La premsa  vilanovina després de la exhibició castellera comentaria: Els Xiquets de Valls amb camisa vermella són faixistas rojos que emprenen la marxa sobre el cel. El menut que fa l’aleta és el Musolini de la Colla perquè puja a les espatlles de tothom.(8)

Degut a les crítiques vilanovines sobre la camisa de la Colla Vella, aquests decidirien canviar el seu color. En Blasi i Vallespinosa diu: La Colla Vella ha adoptat el color vermell clar.(9)

El 1931 la Vella actuaria a Vilafranca: Els Xiquets de Valls amb les seves camises roses(...)(10)

El 1932 en el Concurs de Tarragona el Diari de Tarragona del 4.10.1932 diu: La vella de Valls, color rosa (...). El carlí i aficionat a la Colla Vella, Francisco Gazo Fargas(11) comenta: (...)els vaig sentir com qualsevol casteller de la rosadaColla Vella.

De totes maneres el seu cap de colla Ramon Tondo Dilla "Gravat" a l’entrevista del mes de febrer de 1934(12), dos anys després del Concurs, matisa: Nosaltres portem camisa vermella, calça blanca, faixa negra i espardenyes.

En Blasi i Vallespinosa, tres mesos després de l’entrevista del "Gravat" en el seu llibre que mencionem a peu de pàgina publicat el maig de 1934, precisa els colors de cada colla vallenca: La Colla Nova esculleix el "vermell fort" i la Vella el "vermell clar". Pot ser  aquest "vermell clar" sigui tant descolorit que uns el vegin d’aquest color i d’altres el confonguin amb el color rosa. Ja saben que el color rosa s’obté de la unió del blanc i vermell.

Si això no hagués estat així en Blasi tenia temps suficient per a rectificar-ho a la segona edició del seu llibre publicat el 30 setembre de 1948. I no ho fa.

Arribem al gener de 1939 final de la guerra a Valls, l’Alcalde Cusidó obliga a unir les dues colles vallenques amb el nom genèric de Colla Xiquets de Valls. Aquest nom durarà fins el març del 1947 quan s’anomenarà La Muxerra.

Durant aquest anys els castellers de cada colla portaven la seva camisa, uns amb el color vermell fort  i els altres amb el vermell clar fins que un temps més tard es van poder fer noves camises adoptant el color  vermell fort.

(e)

Quant el març del 1947 a la Colla se l’anomena La Muxerra, en el seu "Boletin informativo de la Colla" emès a final de temporada, ratifica oficialment el color de la camisa de l’agrupació: "Camisa encarnada y pantalones blancos, los colores de la ciudad".  Sobre aquest punt hem de dir dues coses: primera, que aquest era el primer "Boletin"  de temàtica castellera que una Colla  editava des de tots els temps destinada a informar als seus castellers i afeccionats i, segona, probablement, van evitar posar la paraula "rojo o roja" color de la camisa  per la connotació que la paraula comportava en aquella època de postguerra, substituint-la pel seu sinònim "encarnado".

El gener de 1946 es crea una nova colla de castellers, tots joves i que no havien fet mai castells, encapçalada pel Pep de Nulles i Ramon Tondo Serra, -cosí de qui subscriu aquest article-, com a fundadors de la mateixa. Durant molt de temps aquesta Colla no va tenir nom. Eren coneguts com "la otra" o "la nueva colla de castellers", i altres variants, etc. La premsa forana els anomenava Vella. Més endavant, i junt amb altres joves castellers es dirigirien a Ca Cañellas per a comprar la roba per fer les camises. Aquestes camises estarien confeccionades a la fàbrica de Ca Soriano. Triarien el color "rosat fort" per diferenciar-se del vermell fort de la Colla Nova o Muxerra i rosat clar de la Vella d´abans de la guerra ja que volien ser una colla totalment nova i diferent.(13) Sembla ser que el vermell clar que hem parlat fins ara es podia confondre  amb el "rosat clar" com hem vist més amunt, o realment van canviar el color de la camisa? Aquesta Colla coneguda uns anys després com la Colla Vella-Rabassó portaria el rosat fort.

Sigui com sigui, la "Colla" digues-li Nova-Muxerra-Joves, des que es va uniformar l’any 1930 va adoptar el color "vermell fort" per la seva camisa i el blanc pels seus pantalons que són els colors de l’Escut de Valls, els colors que l’identificava amb la ciutat de Valls; no en podien ser d'altres. Color que la "Colla"  mai deixaria de portar. A més, com diu el cronista del Diari de Tarragona el 4.10.1932:

el color vermell encès que porta la Colla és  el color de la lluita i de l'entusiasme.

El color rosat de la Vella: tal mirant un pom de crisantems. Color que la Colla Vella actual no porta. Ara és el color rosat fort, per diferenciar-se dels dos anteriors.

Font documental:

(a) Ball de Valencians d'Arbeca. Fotografia extreta del llibre: El Ball de Valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat, per Salvador Palomar, any.2002

(b) Quatre de Set de la Colla (Nova dels Xiquets de Valls) al Parc de la Ciutadella, Barcelona 1902. Fotografia cedida per Salvador Arroyo.

(c) El xiquet Fermí Pradies i Pere Mariné Mateu de la Colla Nova dels Xiquets de Valls l'any 1930 i escaix. Els dos amb la camisa vermella rebetejada en blanc. Adorno que, actualment, no s'aplica. Fotografia cedida per Fermí Pradies.

(d) Fotografia de l'alcalde Juan Cusidó Calbet, 1939. Fotografia a l'Arxiu Municipal de Valls.

(e) Arxiu Joan Climent Ferré

Joan Climent Ferré

Valls, 14 d'abril de 2003