elcasteller.cat

Si l'origen dels "castells de Valls" o "els castells que fan els de Valls" és el Ball de Valencians d'Alcover vol dir que l'origen de les colles vallenques és alcoverenc.

Els origens de la Colla JOVES XIQUETS DE VALLS es remunten a principis del segle XIX. És el 1801, a Valls i per les Festes Decennals de la Verge de la Candela, quan per primera vegada es balla el Ball de Valencians alcoverenc-vallenc dirigit per Anton Claramunt (a) Caragol amb la col·laboració del vallenc Jaume Batet Espelt (a) de las Anxanetas. Abans d'aquesta data a Valls no hi havia cap ball de valencians autòcton. A través dels seus fills Josep Batet Llobera, de 7 anys i Salvador Batet de 9 anys, respectivament, esdevindria la formació de les dues colles vallenques.

La Colla del Pep Batet, com a colla castellera, es formaria el 1813, sorgida del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc fruit de la divisió o cisma dels seus balladors i la de Salvador Batet el 1814-1815 aprox. "Els d'Alcover vingueren a Valls i junts amb els del poble feren el pilar de cinc i el de tres que anà davant la processó" .

Seria el 1815, i no el 1805 (1805 font oral) com diu el vallenc Francesc Ballester i Castelló , quan ja es trobaria a Valls dues colles de castellers.

El nom més antic de l'agrupació apareix documentat a l’any 1819 amb el nom de PARTIT de MENESTRALS i hauria estat el primer grup casteller de la vila de Valls.

Com a grup casteller sorgit del Partit dels Menestrals, (Pandilla Alta), partidaris de les noves idees liberals aparegudes l’últim quart del segle XVIII amb la Revolució Francesa, hauria estat fundat el 1813 per Josep Batet Llobera (àlies) Casteller, “el primer dirigent o cap de colla de tots els temps a Valls”, quan tenia 19 anys. Era solter, pagès i políticament liberal.

La primera actuació castellera realitzada ja com una agrupació consolidada és a Valls el 3 d’abril de 1814 amb motiu de l’arribada del rei dels liberals Ferran VII el “Desitjat”. I és a Valls, també, quan el 17 de juliol de 1819 aixeca el primer castell de 8 pisos. És el primer documentat d’una agrupació castellera.

Com diu la “Història de Valls” del vallenc Fc. Puigjaner i Gual: .....el 1814 data o tiene el origen la costumbre de las torres, castells o Xiquets de Valls, que tanta celebridad han adquirido mas tarde...

D’aquells anys de conflictes polítics (1801) a Valls i la guerra del francès pel mig (1808-1814), Josep Batet hauria estat participant amb el Ball de Valencians vallenc-alcoverenc fins el 1812 aprox.

El 1812 amb la primera Constitució havien triomfat les idees liberals procedents de França en front de les idees absolutistes. El 1813 el Decret del 8.6.1813 derogava la obligació del treballador a agremiar-se. Tots aquests canvis, en Josep Batet Llobera, contraoposat amb les idees del seu germà Salvador (absolutista o realista), es desmarcaria del Ball de Valencians del seu pare i germà per fer quelcom diferent, hauria aprofitat aquests moments de llibertat per fundar la seva agrupació castellera per fer no estructures de Ball de Valencians, ni de castells o sostres de gent, sinó de castells fets amb pilars una damunt l'altra en línia perpendicular modificant el pom de dalt amb els integrants del Partido de los Menestrales, liberals. En Josep Batet en seria el seu Cap de Colla o Cabeza de Partido com està documentat. Com diu el Tt. Gral. Francisco de Copons y Navia implicat amb l'arribada del rei Ferran VII el 1814 a Catalunya: Así que se publicó la Constitución, se habló y escribió mucho a su favor, como unas instituciones luminosas que proporcionaban al hombre el conocer sus deberes y sus derechos, lo que adornaban de ideas, á las que llamaban liberales, emanadas de una Constitución liberal: de forma que el que no manifestaba las mismas ideas, ó remotamente se opusieran á ellas, no era tenido por liberal y el resultado era ser mal visto entre toda la muchedumbre que pensaba de diferente manera....

La Colla o Partido de Menestrales, el 1840, serà coneguda popularment com la Colla LA ROSER.

El 1876, amb una nova Constitució espanyola i amb la nova societat que estava emergent, la Colla o Cuadrilla antigua del Roser , la colla degana, vella, pretèrita, etc. ara dirigida per Josep Batalla Miquel (àlies) el Navarro, seria coneguda amb el nom de Colla NOVA dels XIQUETS DE VALLS, pel fet de ser partidària de les noves idees. (Idees liberals, idees republicanes, etc) com ho havia estat durant tot el segle XIX en front de les “velles idees”: les absolutistes, les conservadores, les carlistes.

La Colla havia fet les construccions més emblemàtiques del segle XIX. Veiem una mostra:

La primera actuació castellera realitzada ja com una agrupació consolidada és a Valls el 3 d’abril de 1814 amb motiu de l’arribada del rei dels liberals Ferran VII el “Desitjat”. I és a Valls, també, quan el 17 de juliol de 1819 aixeca el primer castell de 8 pisos. És el primer documentat d’una agrupació castellera.

Més tard, s’aixecarien els grans castells: el tres de nou sense folre, quatre de nou sense folre carregat, dos de vuit sense folre,dos de vuit sense aixecador aixecat per baix, pilar de set sense folre, pilar de vuit amb folre i manilles, tres de vuit aixecat per baix, quatre de vuit aixecat per baix, quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, quatre de vuit net, tres de vuit aixecat i baixat per baix, el nou de set, el dotze de set, etc.

Valls, 1909 Celebració del Centenari de la Guerra del Francès: 1809 Batalla del Pont de Goi (19,19bis)

Valls, 1918. Inauguració de la Biblioteca Popular . A la fotografica del damunt podem observar el Cap de Colla Anton Fábregas Galofré (a) Fill de l'Escolà, amb gorra i armilla negra i portant a les espatlles un xiquet d'en peus. Està al costat del timbaler. Són els Romeas.

El 31 d’agost de 1933, descarrega el primer quatre de vuit de la Renaixença a Vilafranca.

carrega el primer tres de vuit el 4 de setembre de 1934 del segle XX i el torna a carregar el 1935 i el mateix dia a Torredembarra. L'any 1936 hi havia la intenció de descarregar el tres de vuit, també, a Torredembarra. No va puguer ser, havia començat la Guerra de Franco ( juliol 1936-1939)

Acabada la Guerra civil espanyola (1936-1939) l’Alcalde franquista i carlí Sr. Juan Cusidó Calbet, ordena baix un ban sancionador, unificar les dues colles vallenques el 22 de gener del 1939 amb el nom de Colla XIQUETS DE VALLS.

La "Colla" guanyaria ex aequo el Concurs de Valls el 1941 i guanya el del Vendrell el 1945.

El 19 de març de 1947 a la "Colla" se li dóna el nom de LA MUXERRA dels XIQUETS DE VALLS amb caràcter retroactiu al 1939 i guanya el Concurs de Reus el 1948 i, ex aequo, al Concurs de Tarragona del 1952.

3de8 carregat, diumenge 21-10-1951 .............3de8 carregat, dilluns 22.10.1951

Mentrestant, per les Fires de Santa Úrsula a Valls, la "Colla" el dia 21 d'octubre de 1951 carregaria novament el Tres de Vuit. Amb ganes de descarregar-lo, l'endemà dia 22 el tornaria a intentar. Per massa espera de l'aixecador en baixar del castell un cop carregat, les forces minvaren caien tota l'estructura. L'enxaneta, però, ja feia estona que havia baixat del castell. (font oral de Lluís Lirón)

Després de l’actuació de Sta. Úrsula, a Valls, l’octubre de 1964, la Colla deixaria d'actuar per problemes socials a Valls i per manca de renovació. Serà l'11 d'ctubre de 1970 quan la "Colla" reprendria o tornaria a l’activitat amb els castellers de sempre més el jovent que s'hi afegiria amb ganes de fer castells. Més endavant, el 1971, a la "Colla" se l'invitaria a canviar el nom que portava pel de Colla (de) JOVES XIQUETS DE VALLS

Els canvis de nom obeeixen a fets político-socials de cada època.
Hauria estat la primera agrupació castellera des dels inicis dels castells a Valls

L’any 1980 vénen els grans castells: L’agrupació tornarà ser proclamada campiona del concurs de castells que es convoca bianual a la plaça de toros de Tarragona. Posteriorment, repetiria victòria els anys 1988, 1990 i 1992. Aquell darrer any descarregaria el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el cinc de vuit, tot aconseguint la que fins aleshores havia estat la millor actuació del segle.
La Colla aconseguiria grans fites castelleres: el primer cinc de vuit descarregat aquest segle XX (Santa.Úrsula 1981); el primer quatre de vuit amb el pilar de sis al mig carregat, segons les Bases del Concurs de Tarragona del 1982 també aquest segle; el primer tres de nou amb folre descarregat aquesta centúria (Santa Úrsula 1986); el primer pilar desis descarregat per una colla vallenca (Santa Teresa, el Vendrell, 1988), excepte el 1904 (decadència castellera); el primer dos de nou amb folre i manilles carregat, igualment, per una colla local (Santa Teresa, el Vendrell, 1994); per Santa Úrsula del 1994 carregava novament el dos de nou.....; el primer pilar de set amb folre carregat, fet per una colla local a Valls, a la plaça sense nom, el 19 d’octubre de 1997. Una setmana després, per Sta .Úrsula es tornava a carregar aquest pilar. L’any 1998 per Santa. Teresa, al Vendrell, aconseguiria descarregar el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig; descarregaria el pilar de sis, el primer del segle XX a la Plaça del Blat de Valls; aconseguiria també carregar per Santa Úrsula a Valls un gran castell: el cinc de nou amb folre. El 1999, per Sant Joan a Valls, la Colla descarregaria el pilar de set amb folre. Un castell mític, el quatre de nou sense folre, havia estat carregat a Valls per la Diada de Santa Úrsula, el 24 d’octubre del 1999. Aquest hauria estat el primer "quatre de nou" documentat fet a Valls des dels inicis dels castells de valls (segle XIX).Un quatre de nou, que varen fer els nostres avis amb el nom de Colla “NOVA”, havia estat carregat al Catllar, el 19 d´agost del 1881. Per Sant Joan, el 24 de juny del 2000, a Valls, la Colla tornaria a carregar el mític quatre de nou net (el segon de la història a Valls), que, juntament amb el tres de nou amb folre i el cinc de vuit, suposaria la millor actuació de la colla del segle XX. La Bisbal del Panadès, 15 d’agost, la colla tornaria a repetir l’actuació de St. Joan. (Havia estat el tercer quatre de nou net ). Per fi, per St. Fèlix del 2000 a Vilafranca del Penedès es descarregaria aquest mític castell. Havia estat el primer quatre de nou sense folre descarregat i documentat des dels inicis dels castells de Valls.

Segle XXI: La Colla tornaria a “descarregar”, també a Vilafranca el Quatre de Nou net. Havia estat el segon de la història documentada. Per Sta. Úrsula a Valls, el quatre de nou sense folre, només seria carregat amb la desil·lusió de no descarregar-lo. Per les fires de “Sta. Úrsula 2004” es carregaria el “Dos de Vuit net”. L’últim documentat aixecat i descarregat per la Colla havia estat el 1881 per Sta.Tecla a Tarragona. A més s’intentaria per segona vegada des de l’any 2000, el Tres de Nou net, que col·locats sisens,cauria. Arribats al 30 d’agost de 2008 a Vilafranca, la Colla descarregaria per primera vegada en tot el seu historial al Cinc de Nou amb folre, i el tornaria a descarregar el mateix any per la Fira de Sta. Úrsula, 26 d’octubre. El dia 9 de novembre de 2008 a l’Arboç, la Colla recuperava el castell Dotze de Set, castell que havia estat fet el 21.10.1879 per la Colla. En la mateixa diada carregaria per primera vegada el Tres de Vuit amb el pilar de sis al mig i descarregaria el Cinc de Vuit. (Veure amb més detalla “Fitxa Tècnica de la Colla”).

La Colla castellera JOVES XIQUETS DE VALLS ha actuat en moltes capitals i
ciutats de l’estat espanyol (a Mallorca, a Madrid, Saragossa, Castelló de la Plana, Talavera de la Reina, Algemesí, etc.) i ha efectuat sortides a diversos països d’Europa com Andorra la Vella, Bre (Bèlgica), Venècia (Itàlia), Lió (França), Mouscron (Bèlgica), Montecarlo (Mònaco), Expo2000-Hannover(Alemanya). A Hannover, la Colla va ser convidada per representar folklòricament el continent europeu amb motiu de l’obertura de l’exposició universal. Thalin (Letonia), A la Catalunya Nord ha actuat Vernet dels Banys, etc.

Reconeguda oficialment per institucions i entitats, cal remarcar la concessió a l’esmentada colla de la Medalla d’Or de la Ciutat de Valls i la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l’any 1993.

La vida d’aquests anys de la Colla JOVES XIQUETS DE VALLS es pot continuar consultant a la revista Foc Nou, que edita l’entitat des de l’any 1983 i que s’ha convertit en el seu portaveu.
A més, gaudeix de local social de propietat (1981) i disposa de l’himne de la colla (1986).

Actualment la Colla JOVES XIQUETS DE VALLS es manté dins el privilegiat grup de les colles de nou.

L’entitat té, a més, " l’ESCOLA DE GRALLERS Colla Joves Xiquets de Valls" pròpia des del 23 de juny del 1980, el qual també disposa del seu l’himne.

La Colla JOVES XIQUETS DE VALLS té la Galeria de Caps de Colla i Presidents de l´Entitat. Fou inaugurada oficialment pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Pujals, el dia 12 de juny de 1998. Hi apareixen tots els Caps de Colla coneguts i documentats des dels inicis dels castells; és a dir, de la Colla dels Menestrals fins avui. Hi són també presents tots els presidents fins a l’actualitat.
Aquesta Galeria es pot visitar tots els dies al local social, situat al carrer d’en Gassó, núm. 20, i a la Muralla del Castell, de Valls. Els dies feiners, de les 18h a les 21 h, i els festius, durant el mateix horari, excepte si ha actuació castellera.

La Colla JOVES XIQUETS DE VALLS és la primera colla castellera que té uns gegants propis, anomenats Castellers d’Alçada. Estan formats per un casteller, una castellera i un xiquet assegut a les espatlles del casteller.

Els seus noms són: el Menestral, la Roser i
el Muixerrillo, que representen els noms que ha tingut la
agrupació al llarg de la història.
L’acte oficial i sortida al carrer va tenir lloc el
12 de juny de 1999 a Valls. Foren batejats per l’alcalde
de la Ciutat, Sr. Jordi Castells, i apadrinats pel Gegant i la

Geganta de Valls, i pel Robafaves (gegant centenari) i la Negreta.
Amb motiu de la inauguració es varen convidar tots els xiquets i xiquetes de Valls i comarca i també totes les escoles perquè participessin a la festa, que va finalitzar
amb xocolata i coca.
Els Castellers d’Alçada estan registrats oficialment al Departament de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya i també a la Coordinadora de Colles Geganteres de les Comarques Meridionals.

Any fundació: L’any 1801 com a Ball de Valencians i com a grup casteller (No de Ball de Valencians) hauria estat fundat el 1813 per Josep Batet Llobera (a) Casteller, pagès i solter, als 19 anys d’edat, amb el nom de PARTIT DE MENESTRALS, aprofitant la vinculació política del partit polític liberal del mateix nom existent a finals del segle XVIII amb el nom de “Pandilla Alta”.

Color de la camisa: Des de que la Colla es va uniformar el 29 de juliol de 1930 porta el color vermell per la camisa,

el blanc per pantalons i faixa negra. Mocador vermell amb llunes blanques.(Els colors de l'escut de la ciutat de Valls) L’uniforme ja apareix documentat en el butlletí de Información de la Colla La Muxerra, el 1948: "Distintivo: camisa encarnada y pantalones blancos, los colores de la ciudad".

Carrer d´en Gassó, 20
i Muralla del Castell, 40-42              Tel.   0034. 977.60.55.61
Apartat de Correus, 96                    Fax. 0034. 977.60.93.91
43800-VALLS (Alt Camp)              Http://www.collajoves.org

Http:/www.colladegana.cat

                                                        E-mail: collajoves@ collajoves.org
                                                        Cif.: G43100635

(2) i (7) CASTELLS OLLE, Eduard, Papeles Viejos 1819, dins Revista Cultura 1946 Biblioteca de l'Institut d'Estudis Vallencs

(3) Dibuix parcial. Col·lecció Jaume Grau Enfruns. Dipositat al Centre de Documentació Castellera

(6) CADENA, Josep Maria, Pintura. Dins Fets Cabdals de la Història de Catalunya.Ed.Galaxia

(10) Part d'una pintura de Josep Maria Sert. Extreta del llibre el Món Casteller, de Dalmau Editors

(11, 13,14,15,16,17,21, 23.1 i 23.2, 24) Extretes del llibre el Món Casteller, de Dalmau Edicions

(25) Fotografia de Josep Secall Duch dipositada a l'Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls

(26) MARTI BAIGET, Josep, Valls, una memòria fotogràfica (1845-2000). Ed. Institut d'Estudis Vallencs