--------------------- - articles ---------------------- ----------------------- ----------------------- - altres ------------------------
Premi periodístic Joan Ventura Solé ------------------------
Ciberquadern electrònic
Link "el casteller.cat" | Publicat al blog de l’autor dins el Webcasteller.com el dia 2 de febrer de 2010 i ara el dia 15 de febrer de 2010 modificat i ampliat.
La fama dels castells de Valls al segle XIX
En quin moment i quan devien adquirir la fama els castells que feien els de Valls? La fama els vindria donada per les construccions que havien modificat després d'haver escollit una d’aquelles estructures que ja existien com castells o sostres de gent i del ball de valencians fent torretes. Havien preferit modificar aquells castells fets amb pilars de persones una damunt l'altra en línia perpendicular tot retocant el pom de dalt. En Josep Batet Llobera (a) Casteller va marxar del Ball de Valencians vallenc-alcoverenc on hi havia el seu pare en Jaume Batet Espelt (a) de las Anxanetas i el seu germà gran “l’hereu” en Salvador Batet durant el 1813, passat l'any de la Constitució de Cadis i la fi de l’antic règim i de la derogació del Decret de la agremiació forçosa. (La lucha política entre conservadores y constitucionales ocasiono un “cisma” entre los comparsas del Ball de Valencians, per J.Vives Surià). Havien triomfat els aires liberals procedents de la revolució francesa en front de l’absolutisme existent a tot Europa. En Josep, el cabaler, de 19 anys, solter, d’idees liberals, en Salvador Batet, l’hereu, de 21 anys, casat i d’idees absolutistes o realistes, és a dir d’idees contraposades, hauria estat un dels motius perquè en Josep Batet marxés del Ball de Valencians per fundar el seu grup propi i amb una nova idea, la de desmarcar-se definitivament d’aquelles construccions que feien altres grups existents a la geografia catalana. (1)
Si la idea de modificar una estructura castellera per fer-la més alta no hagués estat un dels motius, entre ells, el polític, perquè en Josep marxés del ball de valencians del seu pare i germà, la modificació l’hauria pogut realitzar dins del propi grup. Però entre la mentalitat del germà gran (Salvador) i la mentalitat del germà mitjà (Josep Batet), el primer, les seves idees no acceptarien canvis, ja estaria bé (mentalitat tancada), mentre el segon, amb més trempera i d’idees obertes per fer quelcom diferent i, potser, més arriscat, els portaria irremissiblement al trencament familiar. Vivint els anys difícils de primers de segle XIX, la política havia dividit la vila de Valls i les seves famílies en faccions i partits amb una societat d’idees radicalitzades. La valentia i coratge que hauria mostrat en Josep Batet de marxar de l’entorn familiar i situar-se en contra de lo establert, de ser capaç de formar un grup propi per fer castells i modificar el pom de dalt d'aquella estructura realitzada amb pilars de persones amb el mateix nombre d’individus per cada pis en línia perpendicular desmarcant-se definitivament d’aquells castells o sostres de gent de diferent nombre de persones per cada sostre i d’aquelles torretes que es realitzaven en aquells moments, el portaria a ser conegut durant tot el segle XIX com el “Casteller”. Hi ha moltes possibilitats que en Pep Batet hagués estat incomprès i malt vist per molta gent en aquests primers mesos de vida de la colla, pel risc de les persones que comportava fer aquelles noves estructures humanes, altes, més inestables i sense pinya o cordó. Els primers castells fets amb pilars o espadats s’haurien aixecat nets.
El 1814, “el Casteller”, hauria realitzat la primera actuació castellera a la plaça del Pati del Castell, davant Ferran VII com a Partit de Menestrals. La incredulitat d’en Salvador al canvi estructura del seu germà per la poca estabilitat i perillositat d’aquelles construccions i observar la realitat efectiva el portaria a acceptar-la. Fer castells de set pisos amb pilars o fer castells de sostres diferents comportaria, el primer, fer la mateixa alçada amb menys persones. En Salvador davant l’evidència, finalment, faria el mateix. Josep Batet hauria creat el primer grup casteller: Partit de Menestrals el 1813 i Salvador Batet, el segon grup casteller: Partit dels Pagesos el 1815 aprox. Ambdós grups provinents del Ball de valencians vallenc alcoverenc del 1801. Ja tenim, doncs, dues colles de castellers a Valls no dues colles de Ball de Valencians. Aquest fet hauria succeït el 1815 (i no al 1805, font oral, un petit error de 10 anys).
L’èxit estructural hauria estat espatarrant, ja que el 1819, quatre anys després, les dues colles enfrontades a la plaça del Blat, aixecarien el castell de vuit pisos d’alçada. Primera noticia documentada. No vol dir que abans d’aquesta data ja s’haurien realitzat d’altres, perquè quatre anys dóna per molt. El primer hauria estat el 1814 a l'arribada de Ferran VII. De ben segur mai assolit per cap agrupació existent en aquells moments. Si apareix documentada aquesta data és gràcies a uns assassinats. No està documentat, però no hauríem de perdre de vista els Torraires de Montblanc, ja que el 1816 ja haurien fet elevadas torres (Observem torraires amb torres).
El juliol de 1819 hauria estat l’any clau de la fama dels castells de Valls (diem castells de Valls, com a propis, no castells a Valls). Tot gràcies als assassinats que van ocórrer entre els castellers de les dues colles vallenques. Queda lleig, fins i tot, grotesc, dir-ho d’aquesta forma. Però gràcies a la prohibició que va dur a terme l’alcalde Antonio Grau de fer castells a la vila vallenca durant 15 anys, fins el 1834, els “castells de Valls” sortirien de fora vila i es veurien a moltes viles, pobles i ciutats del principat. Durant aquests anys, el Partido de Menestrales i el Partido de Labradores, anirien a actuar, bàsicament, a Vilafranca i a Tarragona. Aquelles actuacions que portarien a terme serien els “castells de Valls” o els “castells fets amb pilars de persones”. Els castells que aixecarien els vallencs serien diferents d’aquelles construccions que la gent estava acostumada a veure realitzats per altres grups de moixigangues, torraires, valencians, etc. Eren més altes, més estilitzades, més inestables i més arriscades, en definitiva, més espectaculars pel risc que comportaven i, de ben segur, més d’una estructura deuria anar a terra. Les colles encara que fecin castells serien conegudes com a “ball de valencians” molt bona part del segle fins que no arribaria l’apel·latiu “Xiquets de Valls”. El 1820, l’any següent, a Vilafranca i per la Festa Major de St. Fèlix es diu que van actuar el Ball de Valencians cobrant 33 lliures 15 sous. La moixiganga cauria en picat envers als valencians, cobrarien 9 lliures 7 sous i 6 diners, quan anteriorment havien cobrat més. Hauria estat a partir d’aquest any quan el ball de valencians seria els “castells de Valls”. El ball de valencians, com a tal, fins el 1819 hauria estat vilafranquí. Una data que afirmaria que els castells eren vallencs és la de 1827 quan des de Vilafranca envien a un home per llogar els minyons i hòmens de Valls per veure, si aquest any, seria possible la seva participació donades les circumstàncies de la guerra. El 1821, també, a Vilafranca, actua el Ball de Valencians. Cobra 45 lliures 18sous i 9 diners. Doblen ja al ball de la mojiganga. El 1822 i el 1823 a Vilafranca per St. Fèlix: funcions religioses. A Espanya i a Catalunya hi hagué l’aixecament absolutista en front dels liberals (Trienni liberal 1820-setembre 1823) Els cent mil fills de St. Lluís desintegrarien les forces liberals. Ferran VII que havia jurat la Constitució de 1812 durant el trienni, ara, restabliria novament l’absolutisme.
El 1824, 30 d’agost, Vilafranca, Festa Major St. Fèlix: Actua el Ball de Valencians que cobren 30 lliures pel castell de set. Quina colla o colles?L’11 de setembre en Salvador Batet, de la Colla de Pagesos es presentaria per formar part del Cos de Voluntarios Realistas que es formaria a Valls. El seu germà en Josep Batet mai s´apuntaria. Més tard en unes votacions entre els Voluntaris Realistes per a Gefes i Oficials en Salvador Batet Llobera rebria el grau de Subtinent de la 1ª Companyia. Com a Voluntario Realista hi formaria part fins el 1828, és a dir quatre anys, perquè aquest mateix any serà encarcerat fins 1830 per haver disparat a un liberal. El motiu de les milícies de Voluntaris realistes era el sosteniment del Rei Ferran VII en el seu tron absolut i la defensa de la religió católica. El 1825, a Vilafranca, Festa major, St. Fèlix: Actua el Ball de Valencians que cobren 40 lliures per lo castell de set espadat. Quina Colla hi va participar si en Salvador Batet no estava per la feina? El 1826, Vilafranca, festa major. Actua el Ball de Valencians. Cobra 23 lliures 7 sous i 6 diners. Això representa molts diners menys que l’any anterior. Que hauria passat? El 1827, Vilafranca del Pdès. Per la Festa major els administradors de Vilafranca enviarien un home a Valls per tal de llogar els miñons y hòmens per lo vall de valencians. El cost d’aquest home: 5 lliures 1 sou i 3 diners. Per què enviarien un home a Valls? Doncs perquè Catalunya estava en conflicte bèl·lic altra volta: La guerra dels Malcontents. Aquesta guerra s’aixecaria el març de 1827 i seria promoguda pels ultrarrealistes que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals. Els qui formaven part dels revoltats eren els Voluntaris Realistes amb el suport d’una quantitat importat de pobres i aventurers, considerats aquest com gent sense escrúpols i sense recursos, empesos al crim per la misèria que s´hi havia sumat per una promesa d’un bon jornal (…) La possibilitat d’una bona remuneració efectiva, indicava la complicitat de nobles, eclesiàstics i terratinents.(2) Empezó una terrible persecución de liberales....Carlos de España, capitan general de Catalunya sediento siempre de sangre, ejerció su mando de manera mas despòtica, fingiendo descubrir complots y conspiraciones liberales... Persiguiéndose en Valls a los liberales encarnizadamente también(…) (3) complicándolos en supuestas conspiraciones.(4) El 29 d’agost de 1827. En Valls la agitación es muy honda. Apenas puede distinguirse a los leales de los que no lo son. La mayoria de los realistas no saben a que atenerse. 31 d’agost de 1827: Salen de Valls 30 voluntarios realistas con tres sargentos para unirse a los rebeldes. Salen formados a los acordes de un pito y un tambor, sin que nadie les corte el paso ni les hostilice.(5) En Salvador Batet, subtinent de la 1a Companyia, hi estaria participant. El seu germà Josep Batet (a) Casteller hi estaria enfrontat. Seria evident que l’home de Vilafranca retornés cap a casa amb la cua entre cames veient el panorama bèl·lic. Uns dies després, el 26 de setembre de 1827, quan a en Salvador Batet Llobera, de la Colla dels Pagesos, en qualitat de Voluntario Realista, per defensar al Rei Fernando VII, absolutista, se li aproparia un constitucional rabiós de veure als realistes "sobre las armas" no dubtaria a insultar-lo tot dient-li públicament "traydor al Rey". Salvador Batet sense saber el que feia li dispararia el fusell, de quin tret resultaria ferit el liberal. Aquest liberal es deia Esteve Casas. Com diu la història, el rei Ferran VII, amb aquesta insurrecció ultrarrealista en contra seu, va saber atraures els liberals fet que comportaria automàticament la oposició dels ultrarrealistes. S’estaria gestant el carlisme, els partidaris de Carlos Maria Isidre de Borbón on s’identificarà la colla dels Pagesos. El 28 de setembre del 1827, dos dies després de l’incident esmentat, arribaria Ferran VII a Tarragona. Durant la seva estada, nou dels principals ultrarrealistes revoltats serien afusellats a Tarragona i uns 300 deportats a Ceuta. Després el rei marxaria cap de Barcelona. Abans es farien castells : castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros. Com diu el Diario de Tarragona, el 16.10.1827, aquests castells serien alçats per l’aniversari del rei (14 d’octubre) i serien realitzats por la gente del campo y de la pesca, hombres que aunque rústicos son realistas decididos (...) otros pueblos del campo de Tarragona que habian venido á disfrutar del grande placer de ver á su Soberano en la plaza de la Catedral (...)Haurien estat els tarragonins qui haurien portat a terme aquelles construccions davant el rei i les haurien realitzat amb pilars de persones ja que els tarragonins, durant aquests anys, ho haurien après dels vallencs i els haurien imitat, com haurien fet, també, els Torraires de Montblanc. No continuem, perquè la història es llarga. Cal fer, però, unes petites observacions. Les poques notes escrites sobre castells, del 1820 fins el 1823, parlen de ball de valencians i el que cobren. El 1824 ja comencen a detallar l’estructura « el castell de set ». El 1825, el «castell de set espadat » i el 1827 «castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros ». No trigaria massa en veure documentat el detall del castell «los tres pilars de vuit », o «los quatre pilars de vuit pisos », etc. El que podem entendre és, que la nova estructura castellistica realitzada amb pilars de persones anava desplaçant a altres estructures i les feia més populars. Aquesta nova modalitat feia que els que escrivien comencessin a detallar i pulir el vocabulari del que estaven veient com a novetat, perquè anteriorment, com hem vist, res de res. La popularitat d’aquestes estructures seria tant, que molts pobles haurien llogat a les colles de Valls per veure-les, fins el punt que des del 1820 fins a l’actualitat serien exportades arreu del món. Un canvi d’impressions amb Pere Ferrando, ens va portar a coincidir sobre que, la popularitat dels castells de Valls hauria començat en el moment que surten de la seva població i mostren durant 15 anys aquelles noves estructures : « el castell de set espadat », castell fet amb espadats (pilars) de persones del mateix nombre de castellers per pis. Tothom entén que el « castell de… » es refereix al « tres de… » També, « castillos formados hasta de 7 hombres unos sobre otros », un home damunt les espatlles de l’altre home que té a baix seu.
També vàrem coincidir amb la forma vallenca d’anomenar el Dos de Set i no Torre de Set, perquè el dos de set són els dos pilars de set pisos. La torre de set, seria el llenguatge antic provinent de les torres que feia el Ball de Valencians (Torres, també, sinònim de castells). Els vallencs, que sempre han emprat la fórmula del « dos de … », és, perquè procedeix dels castells fets amb pilars de persones : els dos pilars de set, els tres pilars de set, els quatre pilars de set, els cinc pilars de set i, fins i tot, el cinc pilars de set amb el pilar de 5 al mig (no amb l’agulla). La paraula « torre » castellísticament parlant no és un mot vallenc. El pilar, un sobre un, hauria estat l’única forma antiga que el ball de valencians ja duia en el seu ball. Si el que va passar el 1819 no hagués passat, els castells vallencs haguessin sortit de Valls? Creiem que, tard o d’hora, sí. La divulgació d’aquelles construccions diferents i més altes haurien arribat de boca en boca en les fires i mercats dels pobles de Catalunya i haurien agradat tant, com s’ha demostrat que van agradar, que també s’haurien exportat. Aquells assassinats van precipitar la divulgació dels “castells de Valls”, arreu.
PD.: El 1815 en el llibre “Passant comptes amb Sant Fèlix….” consta d’haver pagat al home que anà de propi a Valls, a desdonar lo vall foraster. El cost d’aquest home: 1 lliura, 17 sous i 6 dinars. A quin ball vallenc es deuria referir? Hi ha moltes possibilitats que “lo vall foraster” fossin “els castells de Valls” amb la seva nova estructura perillosa, de poca estabilitat i arriscada acabada d’estrenar. Hauria passat poc temps de la seva modificació. “Lo vall foraster” hauria estat el castell fet amb pilars de persones ja que les altres construccions de sostres de gent i torretes eren les habituals, les conegudes per tothom, més segures i no eren tan altes. “Lo vall foraster” seria lo nou. Aquesta nova estructura incompresa per la poca estabilitat, l’alçada i perillositat de caure a terra, perquè els primers castells s’haurien fet sense pinya o cordó o sigui nets, hauria estat malt vista i no hauria estat acceptada pels vilafranquins fins passats uns quants anys. Recordem que el 1815 ja hi havia dues colles de castellers a Valls i alguns vilafranquins ja s’haurien assabentat del que estaria succeïnt a la capital de l’Alt Camp.
Fons documental
modificat el març 2011 |
|---|
Castells o sostres de gent de diferent nombre cada pis 
Dibuix realitzat davant el Santuari de la Verge del Lledó
 |
|---|
 |
|---|
