Biografia Obra Novetats Videos Mass Media Contacte
 

Inici

---------------------

- articles

----------------------

- art. sobre

construccions

humanes

-----------------------

- personatges

-----------------------

- altres

agrupacions

------------------------

Premi periodístic

Joan Ventura Solé

------------------------

Ciberquadern electrònic

 

Link "el casteller.cat"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat al setmanari El Vallenc, el 12 de juliol de 2002

 

JOAN SECALL SUÑE (a) Roig del Carrer Nou
                                                                    In memoriam

 

  (a)  

Joan Secall Roig en un moment de l'entrevista

El proppassat dia 2 de juliol de l’any 2002  va morir a la ciutat de Valls als quasi bé 94 anys d’edat un casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls, en  JOAN SECALL SUÑE.

A les seves germanes, familiars i amics, les nostres més sinceres  condolences.

Amb motiu de la seva mort publiquem una entrevista que vàrem mantenir ja fa temps amb ell i que a continuació reproduïm:

En JOAN SECALL SUÑE va néixer el 29 d’agost de l’any 1909, aviat hauria complert 94 anys. Era el  gran de quatre germans.  Amb el seu germà Ramon (q.e.d.),que era el segon,  van anar als castells de ben petits. Tenia dues germanes més, que estan entre nosaltres,  la Maria la tercera,  i la Pilar la quarta, la petita.

El ceramista Ignasi Ferré Cabré ens apunta que en Joan Secall Suñé, també conegut com Joan “Roig”, de jove havia treballat amb els seus avis a la bòbila fent de rajoler fins al començament de  la guerra civil.

El fet casteller familiar comença amb els dos germans ja que  el seu pare no  hi participà mai. Aquest detall ens quedà pendent de preguntar al Sr. Joan Secall Suñé en el seu moment i el Sr. Víctor Ventura Solé, el seu cunyat, ens ho aclarí al qual li ho agraïm.

En una de les xerrades,  el 12 d’abril del 2001, en Joan Secall Suñé conegut per ”Roig del Carrer Nou”, que amb un cap molt clar i bona memòria -llàstima de la vista ja que pràcticament no hi veia gens- ens deia que de petit ja anava als castells  amb el seu germà en Ramon.

En Joan Secall Suñé: Deuria tenir 10 o 12 anys, no ho recordo ara exactament;, pels anys 20 més o menys. El meu pare ens va portar a la Colla Nova, antic nom de la Joves Xiquets de Valls. Jo pujava als castells. El meu germà Ramon, no,  no hi va pujar mai, estava al cordó, però sempre anàvem junts. Se'n feien pocs de castells. No hi havia afecció. Recordo  que ens entrenàvem al Bar Bota, al Portal Nou (nosaltres afegim, on avui hi ha una botiga d’electrodomèstics). Quan tenia 18 o 20 anys les dues colles es van ajuntar,  (1927, l’autor)1-  perquè no fèiem res per si soles, nosaltres actuàvem més que la Vella, ells en prou feines feien una actuació a l’any. Van posar de cap de Colla el Gravat de Rabassó, perquè era jove (45 anys, l’autor)2-  i el”jaio”  Escolà ja era massa gran per manar (70 anys, l’autor)3-.  Tot seguit li vàrem preguntar pel nom de la Colla, contestà que no en teníem érem Xiquets de Valls (La premsa de l’època assenyala Colla Xiquets de Valls durant el 1927-1929, l’autor) encara que alguns deien que eren la Vella perquè manava el Gravat de Rabassó, perquè abans que s’ajuntessin les dues  colles, ell  era el seu Cap de Colla. Fixa’t, perquè vegeu el que dic, sabeu on anàvem a entrenar-nos? doncs anàvem al Bar Bota, al Portal Nou, el lloc on anàvem nosaltres la Colla Nova. És que nosaltres teníem més castellers que ells. Poc temps després ens vam separar i cada una  que s’espavili. Vam tornar a ser la Colla Nova, aleshores va manar el fill de l’Escolà (finals 1929 fins St. Joan 1930, Anton Fàbregas Gallofrè, l’autor). Nosaltres no ens vam moure del Bar Bota fins a la guerra civil era el nostre lloc de trobada.

Continua...Recordo més tard que vam descarregar el primer quatre de vuit del segle (no és del segle, és de la revifalla o renaixença castellera a partir del 1926 i va ser per St. Fèlix del 1933- l’autor)4   i després vam guanyar el Concurs de Tarragona (El segon Concurs de Castells per Sta. Tecla, 1933, l’autor).  Quan començàvem a provar el quatre de vuit, jo pujava a segons i també vaig fer  castells de set pisos (A Vilanova per la festa major de les Neus el 5 d’agost de 1933 la Colla Nova va intentar el quatre de vuit que no es va carregar. En aquest castell hi anava a segons “Roig del Carrer Nou” informació aportada pel casteller Ramon Barrufet i Figueres, net del “Blanco”).  Ell tenia uns 24-25 anys. Fins a la guerra de Franco vam descarregar molts quatres de vuit, era l’única Colla que el  feia. La Vella en va fer  un de sol. Recordo aquell pilar de sis que vam fer l’endemà de la Festa Major de Vilafranca. Va anar molt justet, però el vam carregar. Al lloc del terç pujava un del Vendrell que venia amb nosaltres, ara no sé com es deia. (nosaltres li apuntem, “Xerrembec”)5.  Recordo el tres de vuit. El Blanco que era el Cap de Colla en sabia molt. Va dir-nos  que la Colla tal com estava el podia  descarregar, i  abans de la guerra el vam carregar dues vegades. No ho havia fet ningú durant tot el segle. Vam ser els primers. No vam tenir més temps per provar de descarregar-lo. Va venir la guerra (1r Tres de Vuit carregat del segle XX el 4-9-1933 per Sta. Rosalia a Torredembarra. El segon del segle XX, l’any següent també per Sta. Rosalia a  Torredembarra, (l’autor)6.

Després de la guerra civil espanyola del 36 al 39 què va passar?Ens van ajuntar una altra vegada, perquè no hi hagués raons. La Colla Nova abans de la guerra  era coneguda com la Colla d’esquerres i els altres els de dreta. 7-.   Ummm....ara que dic això hi va haver una actuació castellera per l’aniversari de la República Catalana que va caure en un Divendres Sant......Ja us ho explicaré un altre dia (14 d’abril de 1933, divendres sant. Veure els setmanaris de l’època són molt interessants, l’autor). Sr. Joan Secall, tornem al tema: On havíem quedat?  Després de la guerra civil..... Ah! que ens van ajuntar molts anys fins que per St. Josep, el Sant de l’Alcalde Fàbregas, es van canviar el nom de la Colla per Muixerra. (19-3-1947,l’autor)8-, per què al començament de l’any abans (1946) va sortir una nova colla tota de gent jove que ningú coneixia  i que feia castells pels barris de Valls (...) No narrem la resta.  La deixem per una altra ocasió. El senyor Joan Secall Suñé (a) “Roig del Carrer Nou” és un testimoni fidel del que va passar a les hores.

Pels anys 50, no ho recordo ara, (Sta. Úrsula de 1951, l’autor)9-  vam carregar aquí a Valls per les fires un tres de vuit ben plantat, era el tercer que fèiem i érem l’única colla que el feia.   Va caure, perquè l’enxaneta es va quedar a dalt, no baixava, fins que els castellers no van poder aguantar  més. Ens havien dit que els del  Vendrell l’havien descarregat, nosaltres també el volíem fer. No vam tenir sort.

Després vam tenir problemes a la colla i per les fires de Sta. Úrsula del 1964, després de l’actuació, la Colla Nova no  va sortir més; sí?, és el 1964?, el qui subscriu li confirma la data. Va plegar la Colla? li preguntem:  No podíem sortir hi havia crispació a Valls un ambient enrarit, ho vam deixar per més endavant. No ho vam dir mai que plegàvem.

Què va passar?  Ja venia del Concurs de Barcelona de can Jorba.  La  Colla no en va sortir massa bé de l’actuació a més d’afegir la crispació de l’altra colla cap a nosaltres durant tot l’any. A Valls se’ns feia la guitza. Hi havia gent nostra que perquè eren de la Muxerra  la gent de l’altra colla no hi anaven a comprar. Ho feien expressament.  No en vull parlar és desagradable. Jo sempre m’he apartat dels problemes, no m’he posat mai en res.

Parlem de coses boniques; després es deixa passar un temps perquè les coses es tranquil.litzin i el 1970 la Colla torna a sortir, és a dir, reprenent l’activitat, és així?. Sí, sí ,encara que jo ja era gran, (61 anys)  jo hi vaig tornar de seguida. Hi havia un jovent que es movia molt i ens van venir a buscar a casa per continuar la Colla. Ens van animar molt perquè  tornéssim anar a fer castells. Oh! aviat vam ser molts que hi vam anar una altra vegada. Vaig veure gent d’abans que feia temps no en sabia res. Encara que sempre he tingut problemes amb la vista jo hi vaig tornar. Mireu, en dos o tres mesos ja fèiem castells de set pisos i veieu on hem arribat.

En Joan Secall Suñé (a) Roig del Carrer Nou, quan tornar als castells a l’any 70 ja té 61 anys.

Expressament li preguntem: com és que en dos mesos ja feien castells de set? Home, és que hi havia els castellers que ja hi anaven i pujaven  els anys abans amb la Colla.  De miracles no n’hi han. Els joves eren els que anaven als pisos de dalt.  També van començar al pis de “segons” gent que no havia fet castells.

Vostè sempre ha portat la mateixa camisa vermella?Sí, tota la vida i m´hi he sentit molt bé.

En quantes colles castelleres ha anat vostè al llarg de la seva vida?En una de sola. En aquells temps ens van obligar a canviar el nom de la Colla. No volíem problemes que eren temps difícils. Jo sempre he anat en una sola Colla.

Sap que els colores de la seva camisa són els colors de la ciutat de Valls i així es va oficialitzar l’any 1948? Sí, sí. Abans de la guerra la nostra camisa portava un rivet blau  i la canalla, alguns d’ells, de color blanc.

El felicitem per la bona memòria que conserva i li agraïm la conversa i la seva aportació  valuosa. Llàstima del seu estat de salut. En “Roig del Carrer Nou” un vellet molt agradable.

Tot seguit li vàrem comunicar que la Colla Joves Xiquets de Valls, la seva “Colla”, estava preparant uns actes d’homenatge a tots els antics castellers a partir dels 70 anys d’edat en endavant i que ell hi era comptat  El vàrem fer molt feliç.

Ara  fa dos mesos, a fet un any de l’Acte Central de la celebració dels 200 anys de la “Colla” Joves Xiquets de Valls que es va portar a terme el 19 de maig de l’any 2001. En un dels actes vàrem homenatjar els castellers més antics de la nostra agrupació. Castellers que ja havien format part de la Colla abans de la Guerra Civil espanyola del 36 fins a l’actualitat. Entre els homenatjats hi havia en JOAN SECALL SUÑE (a) “Roig del Carrer Nou” que als  92 anys rebia de les mans d’en Joan Vidal i Gayolà, President del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, un petit obsequi,  una placa commemorativa de l’aniversari de l’agrupació amb el seu nom gravat.

Avui ens assabentem de la seva mort. Tota la gent que el coneixia a la Residència Alt Camp, lloc on residia últimament tant els responsables de la institució com els residents ens comentaven la il.lusió i alegria que exterioritzà en Joan Secall Sués quan se’l va homenatjar. Per ell, aquest reconeixement de tota la vida als castells,  fou el millor premi mai rebut. Així ens ho han comunicat.

Els castellers de la Colla Joves Xiquets de Valls expressen el seu condol a la família.
           
                                                                                                                                            

Font Documental


(1)-“Acció Comarcal” no. 113 del 06.08.1927 i diu: Ens plau donar una noticia certament important en els anals de la tradició castellera. Les dues colles, o sigui la Vella i la Nova, hereves de les cèlebres Muixera i Roser, s’han fusionat per tal de treure’n una  de forta que revifi les gestes pretèrites. Es veritat que, any enrera, la lluita i els odis entre partidaris d’una o altra colla, esdevenien motiu d’emulació i que provocaren proeses gairebé irrealitzables; però també ho és que a la llarga portaren  el cansament i la davallada.  Ara la fusió constituïa l’únic remei eficaç per a salvar els castells. En el vinent pressupost municipal hi haurà una consignació especial per assolir llur ressorgiment.

L’any 1927, L’Arboç- Festa Major: Molts vendrellencs s’han traslladat a les viles de l’Arboç i Vilafranca per gaudir de l’espectacle de la Festa Major. Tant en una població com en l’altre hi lluïen els Xiquets de Valls, quines colles fusionades, donaren alguns castells notables fets amb mestria i serietat.. "El Baix Penedès," del Vendrell.  I altres setmanaris.......

(2)-Ramon Tondo Dilla (a) Gravat de Rabassó, nat el  3 d’abril de 1882 a les tres de la matinada a Valls. (Bapt. Ll.33.1877-1882, pàg. 731 Església St. Joan)

(3)-Anton Fàbregas Mialet (a) Anton de l’Escolà, nat a Valls el 27 de gener de 1857 (Bapt. Ll.27, 1857-1860. Església St. Joan)

(4)-“Crònica de Valls” 02.09.1933- “Món Casteller” pàg.  438, Vol. I, Rafael Dalmau, Editor 1981- “Fem Pinya”, pàg. 36 per Eloi Miralles. Ed. Diàfora SA. 1981 –“Fets Castellers” Aproximació històrica a una antologia fotogràfica castellera, recerca Joan Vallès i Figueras, pàg. 21,  25è aniv. Minyons de l’Arboç, 1983 –Rev. Foc Nou, de la Colla Joves Xiquets de Valls, núm. 4, pàg. 38, per l’Escolà. – “Treball” no. 30,del 2.9.1933,  etc., més, fons orals.

(5)-(...)Dia 31 d’agost de 1934: La Colla Nova  va carregar el pilar de sis no havent-lo arribat a descarregar, no obstant es pot considerar una nova proesa de l’esmentada Colla. Vilafranca del Pdès, 31.d’agost de 1934 El Conseller-Regidor de Governació Jaume Gitart.

(6)- “Món Casteller”, pàg. 452, Vol I, Rafael Dalmau Editor, 1981 – Rev Foc Nou de la Colla Joves Xiquets de Valls, núm. 5, pàg. 24, per l’Escolà. – “Els Castells dels Xiquets de Valls” per Frc. Blasi i Vallespinosa, pàg. 86, segona edició, 1948 – “Fem Pinya” per Eloi Miralles, pàg. 31, Ed. Diàfora SA. 1981.- “Fets Castellers” aproximació...., recerca Joan Vallès i Figueres, pàg. 22,  25è Aniv. Minyons de l’Arboç, 1983, etc.  1935=”Món Casteller, pàg. 460 Vol. I, Rafael Dalmau Editor, 1981 – Foc Nou núm. 7, pàg. 16-17, per l’Escolà. – “Fem Pinya” per Eloi Miralles,  pàg. 38, Ed. Diàfora SA 1981 – etc. més, fons orals.

(7)-“Lluita” no. 17 del 25.d’abril.1931, diu: Els liberalíssims Xiquets de Valls de la Colla NOVA, volgueren celebrar el diumenge passat la festa la Proclamació de la República...... Recorregueren els principals carrers de la població acompanyats de les típiques gralles. Davant les gralles hi anaven dos xiquets amb les banderes republicana i catalana...
 Diari de Tarragona, no. 141, pàg. 1 del 22 de juny 1933:“(...) la Colla NOVA, la colla republicana, que el dia 14 d’abril, festa de l’adveniment de la nostra República ens donà la gran sorpresa bastint uns castells que jamai no els havíem vist a la plaça de Valls fets d’una vegada i és, gairebé, difícil tornar-los a veure tant ben fets (...)

(8)-Sessió del Ple del 19 de març de 1947: en un dels apartats diu: Aceptar el nombre de “La Muxerra” que ha tomado la “colla” que desde 1939 viene actuado y que está bajo este Patronato. - No admitir para las “Colles” que puedan estar bajo este Patronato ninguna denominación de nueva o de vieja, (el subratllat es nostre) consecuentes a lo expuesto y para evitar posibles rivalidades ajenas a la índole de los “Xiquets”.
 “Els Castells dels Xiquets de Valls”, per Fc. Blasi i Vallespinosa, pàg. 94, segona Edició, 1948. – Setmanari Juventud, núm. 218, del 29 de marc de 1947 – “Món Casteller” pàg. 502, Vol. I Rafael Dalmau, Editor, 1981, etc. més,  fons orals.


(9)-El 22 d’octubre de 1951 la Colla La Muxerra, antic nom de la Joves Xiquets de Valls,  aixecava a Valls el tres de vuit. Efectivament era el tercer tres de vuit carregat del segle XX per la Colla. Els Nens del Vendrell, que feia temps que hi anaven al darrere, al final, el 15 d’octubre, per Sta. Teresa del mateix any, descarregava aquest magnífic castell. Era el primer del segle XX descarregat. Són les úniques Colles que han carregat la primera i descarregat la segona el “Tres de Vuit” fins aquestes dates.

El setmanari Juventud, núm. 457, 27.10.1951 diu: Por primera vez (amb el nom nou, l’autor) LA MUXERRA, intentó el tres de vuit, que desde los años 1934 y 1935 no habia vuelto a levantar ni intentar. El mateix setmanari  inserta la fotografia del majestuós castell i al peu de la mateixa diu: El impresionante tres de vuit de La MUXERRA, del dia 22, lunes, cuyo castillo no habian intentado ni hecho desde el 1934 t 1935.

 

Fotografia

(a) fotografia per Jordi Climent Ferré

 

Joan Climent Ferré

Valls, abril de 2001