Biografia Obra Novetats Videos Mass Media Contacte
 

Inici

---------------------

- articles

----------------------

- art. sobre

construccions

humanes

-----------------------

- personatges

-----------------------

- altres

agrupacions

------------------------

Premi periodístic

Joan Ventura Solé

------------------------

Ciberquadern electrònic

 

Link "el casteller.cat"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat a la Revista La Planenca, del Pla de Santa Maria, núm. 26*2007-2008

 

 

Joan i Ramon Figueras (àlies) Les Mules

 

Joan i Ramon van ser dos castellers que van anar amb la Colla Nova (Joves) Xiquets de Valls abans i després de la guerra començada  per Franco.

Fills del vallenc Antonio Figueras (a) Les Mules, de professió pastisser, resulta que, pels anys 30, el cap de Colla en Ramon Barrufet Fàbregas (a) el Blanco veié que aquests dos xiquets tenien “pasta” de ser bons castellers, Insistí tant a l’Antonio, que aquest no li va saber dir que no. El Blanco no s’hauria equivocat.

Abans de continuar hem de dir que l’Antonio Figueras tingué sis fills: l’Anton, que el van matar els nacionals, la Teresina, morir després de la guerra, en Josep, en Joan (casteller), la Pilar i en Ramon (casteller).

Continuem.... En aquesta fotografia podem observar al Joan, de 18 anys (23.5.1915), el primer per l’esquerra del lector, i al Ramon, de 12-13 anys aprox. a la segona fila, el segon per l’esquerra del lector.

(a)

Aquí els veiem amb la Copa dels Guanyadors del Concurs de Castells a Tarragona del 1933:

Joan Figueras (a) les Mules, Joan Monné (a) Mora, Salvador Isern (a) Muntanyès

Roc Cartañà, Ramon Figueras (a) les Mules, Pere Fabra (a) Llorençó, Fermí Pradies i Agustí Vallverdú

Francesc Boada (a) Tirano i Pepito Fabra (a) Llorençó

Hem de manifestar que la Colla Nova dels X. de V. quan s’instaurà la II República a Catalunya per sufragi universal amb Francesc Macià com a President i, més tard, amb Lluís Companys, el poble considerà a aquesta colla com la colla republicana i liberal, com ja ho havia estat el segle XIX. A més, els seus dirigents ho proclamaven als quatre vents. Només cal veure els diaris de l’època.., Aquest fet portaria a Franco, quan guanyaria la seva guerra,  a través dels seus alcaldes feixistes a perjudicar greument a aquesta agrupació castellera. Dit això....continuem....

El 27 d’agost de 1933 es carregaria a l’Arboç el 4de8. Per la importància que tingué sortiria publicat a primera plana de La Vanguardia. Era una fita important, però no suficient pel que vindria més endavant. En Joan Figueras (a) Les Mules pujaria a quarts d’aquest castell i en seu germà petit en Ramon, a dosos.

El 30 d’agost de 1933, per St. Fèlix a Vilafranca es descarregaria el primer 4de8 podríem dir des d’aquells primers anys del segle XX i de la renaixença castellera. Els dos germans Joan i Ramon  pujarien en els mateixos llocs que el castell de l’Arboç. Havien fet una proesa històrica.

L’any següent el 1934 el dia 31 d’agost, també a Vilafranca, es carregaria el primer Pilar de Sis del segle XX. Ramon Figueres (a) Les Mules anava a quarts.

Finalment el mateix 1934 i, l’any següent, el 1935, per la Festa Major de Torredembarra, es carregaria per primera vegada al segle XX el 3de8 pujant a dosos en Ramon Figueras. Hem observat que en la configuració del castell del 3de8 no hi era en Joan.

Això és un petit resum a tall d’exemple de com els germans Figueras hi van estar ven implicats.
                                                                                                                                                                               


   

 

Passada la guerra del 1936-1939 el feixisme obligaria novament a fer la mili a molta gent republicana. En Joan i Ramon serien destinats a Melilla per una llarga temporada. D’aquesta manera quedaven desvinculats dels castells.                    

 

 

                    

                               

Quan s’acabaria el servei militar, el 1942 en Joan coneixeria a la Montserrat Domènech i, tres anys després, es casarien. Viurien a Valls. En Joan era de professió ferrer. Per casa seva hi passaven molts animals per a les seves mans.

A partir del casament en Joan aniria deixant els castells poc a poc fins que pràcticament marxarien de Valls per anar a viure a Figuerola.        


                                  

 

El 1945, el seu germà Ramon Figueras (a) Les Mules marxaria a treballar i a viure a Barcelona. D’aquesta manera deixava per sempre més els castells. A Barcelona es casaria, tindria una filla i  pels voltants dels anys 70 en Ramon ens deixaria per sempre més.

 

 

 

Seria l’any 1954 quan el matrimoni Joan Figueras-Montserrat Domènech marxarien de Valls per anar a viure a Figuerola. Seguiria amb la seva  professió de ferrer, on hi continuarien passant animals per ferrar.


                                                          

 

 

El 27 de juliol de 1975 a Figuerola del Camp hi actuaria la Colla Joves (Nova) Xiquets de Valls. Entre altres castells que aixecaria la Colla, se’n faria un quatre de sis, on hi pujaria a segons el nostre amic Joan Figueras (a) Les Mules a l’edat de 60 anys. Hauria estat de ben segur, l’últim castell de la seva vida. Tot una proesa.

 

 

 

 

Finalment i definitivament cap els anys 80 en Joan i la Montserrat es desplaçarien a viure per sempre més al Pla de Sta. Maria. Aquest canvi de residència hauria estat per motius de jubilació d’en Joan.

Aquesta parella haurien tingut un fill en Ramon Figueres Domènech que es casaria amb una noia planenca molt famosa, la perruquera Montse, una noia fantàstica.

Que deu tenir el Pla que enganxa?

Agrair a la seva vídua, la Montserrrat Domènech la seva hospitalitat i per les atencions i informacions i documentacions rebudes  per part del qui subscriu.

Fins aquí una petita història d’uns castellers que van començar a Valls i van acabar  a Barcelona i al Pla de Sta. Maria.

Fotografies

(a) Col·lecció particular.

La resta de fotografies són cedides per la família Figueras-Montserrat, del Pla de Sta. Maria

 

                                               Joan Climent Ferré
                                               Valls, 4 de novembre de 2007.