Publicat a la Revista La Planenca, núm. 30 -hivern 2008-2009

Festa Major de Sant Joan 1923
“Concurs de Gegants i Castells”

Era el 1902 quan per les Festes de la Marededéu de la Mercè a Barcelona, la Federación Gimnástica Española organitzava un concurs de castells anomenat “Concurs de Xiquets”.(1) Era la primera vegada des dels inicis dels castells de Valls que es duia a terme aquesta primera competició. Només hi varen participar les dues colles vallenques. Aquesta primera edició la va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

El segon concurs que es realitzaria novament seria el del 1932 a Tarragona a la plaça de braus, concurs  que també el guanyaria la Colla Vella.

Però, resulta que, entremig, l’any 1923, se’n faria un a Valls. Seria per la Festa Major de Sant Joan. Un concurs que no resultaria tan popular donat la “decadència castellera”.

Aquest concurs s’hauria realitzat pel fet de revifar les colles vallenques que estaven a les acaballes. Faltava ben poc per a la seva desaparició total.

Per què els castells dels Xiquets de Valls havien tocat fons?

Sense entrar a profunditzar direm què, en aquests últims anys, havia despertat entre el jovent l’esport i altres inquietuds. Aparegué la sardana. L’excursionisme amb el "Grup Alpí Vallenc" i el "Grup Montagut". S’anava organitzant la "Secció de Muntanya de l’Associació d’Alumnes i d’ex alumnes de l’Escola del Treball". Hi havia el "Club Velocipedista de Valls" també el futbol amb dos clubs el "Valls Deportiu" i “l’Atlètic Vallenc". També  el tennis feia acte de presència amb el club d’aquesta ciutat el "Sporting Lawa-Tennis Club", la boxa, el  bar, el music-hall, el cabaret, La Rumba, el bacarrat, la Cobra. També els « Pomells de Joventut» nuclis de nois i de noies. N’hi havia de petits de deu a tretze o catorze anys; de jovenets de quinze a divuit i fins de divuit i vint. La missió de "Els Pomells de Joventut" no era res més que portar a terme una obra cívica socio-cultural, (2) etc

La societat benestant es decantava cap a l’esport i la cultura. Fer castells quedava relegat a la classe humil. L’Ajuntament, però, no feia res per conservar els castells. L’Ajuntament de Valls no tenia pressupost pels castells per St. Joan ni per Sta. Úrsula.

Eren els comerciants i particulars vallencs els que llogaven  les colles o colla per fer festa. La ciutat de Valls sense castells per la festa Major era com si no en fes.

Des de St. Joan del 1922 fins el St. Joan del 1923, la Colla Vella havia restat desfeta. L'única que actuava durant aquell temps era la seva rival la Colla Nova.

Bé, resulta que la Sessió del Ple Municipal del 12 de juny de 1923, la Comissió de Festes de l’Ajuntament presentaria un pressupost per un total de 1840 ptes. per tots els actes festius per ser aprovat incloent-hi els castells.

Inauguració de la primera Biblioteca Popular de Catalunya. Colla Nova dels Xiquets de Valls. (1)

L’Ajuntament l’acceptaria. Contractaria la Colla Nova (Joves Xiquets de Valls) que era la que estava en actiu. Fet extraordinari per què des del 1918, inauguració de la Primera Biblioteca Popular de Catalunya, el Consistori no havia llogat cap colla. Enguany, per fomentar els castells, una subscripció popular faria ressorgir la Colla Vella. Feia més de sis anys que les dues colles vallenques no actuaven juntes. Per aquest fet s’hauria organitzat una espècie de Concurs de Castells i de Gegants per tal de competir entre elles i recuperar l’afecció als castells. De premi no n’hi havia, ja que econòmicament les dues colles vallenques tenien assegurada l’economia per la seva participació.

Com diu la Crónica de Valls (*), una vegada passades les festes: durante las pasadas fiestas de San Juan se ha iniciado en esta ciudad un proyecto que de todas veras hemos de aplaudir, tal es el de crear una entidad para el fomento dels castells.
Al efecto se crearan premios en metálico de alguna importancia (en principio se calcula que de 1000 ptas. cada año) para la colla o colles que levanten determinadas torres. El importe de este premio ha de ser, claro está, sin perjuicio del precio de ajuste que acuerde el Ayuntamiento.
Apenas lanzada esta idea, han sido muchas las personas aficionadas a dicho deporte, o amigas de conservar las costumbres locales que se han ofrecido a contribuir pecuniáriamente a su realización.

Les normes del “Concurs de Castells” serien que les rondes simultànies establiria que no començaria la propera fins que les colles haguessin completat o caure el castell repetidament.

Enguany seria festa major els dies 23 24 i 25 de juny. El dia 25 seria festa per haver-ho sol.licitat les fabriques i comerços a l’Ajuntament.

Passant per alt la sortida de Completes del 23 al vespre, només direm que  les dues colles davant d’una nombrosa concurrència de vallencs  aixecaren ambdues el Pilar de 4 caminant, el tres de sis, quatre de sis, dos de sis (que a la primera vegada caigué tant a una colla com a l’altra) i el pilar de 4.

L’endemà, dia 24, Sant Joan...

L’exhibició començaria en un tres de set emocionant al poble al veure ambdues torres aixecades alhora i tan altes i tan fortes. Però la dissort féu que la Colla Vella li caigués el castell quan hom menys ho esperava tota vegada que ja s’estava desfent sofriria el contratemps. Dita Colla continuà fent el quatre de set que també els caigué, amb un cop de geni començaren novament per al tres de set no tenint tampoc èxit, ço que motivà que fessin el pilar de quatre, donant per acabada la tasca. Sigué de doldre el poc afortunats que foren els castellers de la Colla Vella,i més tenint en compte que no els falta art ni força com ho demostraren en fer aquell esplèndid tres de set; la causa de la mala fortuna no pot reconèixer altre justificant que el restar desfeta algun temps aquesta Colla de Castellers. Si ells perseveren tornaran a assolir aquells passats èxits que els acreditaren de bons castellers.

La Colla NOVA, tot seguit i, després que la Vella acabés el seu repertori i en solitari, va descarregar el 4de7, 2de6 i Pde5 aixecat per baix que caigué quan ja quasi estava fet, finalitzant amb el Pde5. Foren molt aplaudits.

La Colla Nova acabava de guanyar aquest Concurs entre les colles vallenques.

El vilanoví Xavier Güell i Cendra (3) ens aporta un comentari d’un text vilafranquí de l’any 1926 on manifesta que la Colla Vella no havia pogut vèncer la Colla NOVA ni una sola vegada des de què falta el cap de Colla Isidre de Rabassó (mort el 31.12.1918). És a dir, durant 9 anys: del 1918 al 1927

El dia 25, l’endemà de St. Joan, seria festa per haver-ho sol.licitat les fabriques i comerços a l’Ajuntament. Novament al migdia a la Plaça del Blat, la Colla NOVA, la colla contractada per l’Ajuntament va actuar en solitari. Hi van fer el 3de6, el 4de6 amb el Pde4almig.  Foren fortament aplaudits.(4). Els castells de vuit pisos havien desaparegut.

Com hem vist, l’actuació de la Colla Nova era de les més reeixides durant aquella època i en altres exhibicions asseguraria la seva hegemonia. La Colla Nova va cobrar 650 ptes. de l’Ajuntament de Valls. De la Colla Vella no hi ha constància.

El carlí i acèrrim de la Colla Vella el Sr. Francesc Gazo Fargas,(5) féu un article titulat: El fracàs de la meva colla, on fa menció de l’actuació de la seva colla, la que avui articulem: 1923, i la del 23 d’octubre de 1932, dues dates d’abans de la guerra de Franco on va fracassar en tots els castells intentats. En l’actuació del 1932 sortiria de la plaça del Blat havent fet només el pilar de cinc.
 En qualsevol cas, aquest Segon Concurs de Castells (i de Gegants) hauria estat motivat per despertar novament l’afecció als castells, per què no anessin cap una davallada fatal. Com hem dit més amunt, els castells, havien quedat relegats a la classe humil, ja que el jovent, que són els que fan els castells, miraven cap un altre costat.

Sigui com sigui, aquest Concurs de Castells i de Gegants, després del primer del 1902, el del 1923 seria el Segon que es portés a terme. Eren les beceroles dels Concursos. El tercer, el del 1932 a Tarragona, ja es prendrien mesures per reglamentar-lo, ja que hi participarien més de dues colles. Per tant, el del 1923, s’hauria de tenir en compte alhora de parlar dels Concursos de Castells. La decadència tocaria fons l’any 1927

.

Font documental

         (*) La Crònica de Valls, 1923

1. JARIA MANZANO, Jordi, Història dels Concursos de Castells, Ed. El Mèdol 1996. CLIMENT FERRE, Joan,  Ara fa 100 anys del primer concurs de castells, publicat al setmanari El Vallenc, 2002
2. La Crònica de Valls, 1922.
3. Les dues Colles van retrobar-se per fi a Valls l’any 1923, publicat al setmanari El Vallenc, 2004
4. La Crònica de Valls, 1923 i La Juventut per la Fe y la Pàtria, 1923
5. El fracàs de la meva colla, publicat a la Crònica de Valls, 1932

Fotografia:

(1) Fotografia extreta del llibre Món casteller, vol.1 Rafael Dalmau Editors, 1981

Joan Climent Ferré
Valls, 23 febrer de 2009