El Casteller
.cat

 

 

 

Inici

personatges

 

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 

 

Link "el casteller.cat"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Publicat a la revista Foc Nou, 2003 i, ara, ampliat. .

 

El “Jan de la Casa Roja” pujà a segons

al 4 de 9 "limpio"

El Catllar de 1881

 

Per la Festa Major del Catllar celebrada els dies 28, 29 i 30 d’agost de 1881 seria convidada a actuar la Colla Nova dels Xiquets de Valls, actual Colla Joves Xiquets de Valls. El Catllar, una de les poblacions més entusiastes dels castells, ja en aquella època hauria vist per primera vegada el Quatre de Nou, castell que s’hauria aixecat el 1852 a Torredembarra i amb algun altre lloc més.

El corresponsal del Diari “La Opinion” de Tarragona, el catllarenc  Ramon Roca i Vilà  que s’autoafirmava afeccionat a les torres o castells que fan els Xiquets de Valls i admirador entusiasta de la Colla Nova, publicava la crònica castellera que tot seguit transcrivim:

 

  (a)  

Un 4 de 9 com aquest carregat al Catllar el 1881.Colla Joves Xiquets de Valls, l'antiga Colla Nova

«(...) El dia 28 se hicieron por la noche las torres de costumbre muy bien y se bailó mucho.

El dia 29 (...) a la una en punto la Colla Nova empezó levantando los 3 de a 9 muy bien. En seguida levantólos 4 de 9 limpios y cuando el anchaneta acababa de llegar a lo alto se derrumbó. Probáronlo nuevamente y volvió otra vez al suelo. Seguidamente hicieron los 3 de a 8 levantados con una destreza y seguridad cual nunca se haya visto. Luego se hizo la torre de 2 de a 8 como sabe hacerlo dicha Colla, por último se hizo por Armengol, de ésta (El Catllar), el espadat de 7 perfectamente bien.

El dia 30 al mediodia se han levantado torres con gran aplomo y seguridad sin caer ninguna; de modo que dudo pueda haber otro pueblo que las haga mejores debiendo advertir que los 3 dea 8, los 2 de a 8, 4 de a 8, 5 de a 7, 2 de a 7, y el espadat de a 6 los han hecho varios vecinos de Catllar; pero quin se ha llevado la palma del triunfo ha sido el heredero Barraqué con el espadat de sis, pues más soltura equilibrio y seguridad no pueden creerse sino viéndolo; de modo que Catllar no tiene rival escepción de Valls»(1)

Cal dir que la Colla Nova, després de l’actuació del dia 29, va marxar cap a Vilafranca per actuar l’endemà per la Festa Major, deixant al Catllar alguns castellers dels pisos superiors perquè el dia 30 els afeccionats del Catllar poguessin realitzar l’actuació de vuit esmentada. Cal remarcar que aquests castells els van fer diversos veïns catllarencs demostrant que El Catllar no té rival a excepció de Valls.

Històricament El Catllar va ser un dels  primers pobles que va tenir una Colla de Ball de Valencians propi. Ja el 22 de gener de 1770 es documenta una actuació castellera a l’Arboç, aixecant el castell de sis sostres. (2) (castell de forma piramidal)

Com hem vist la Colla Nova va ser la primera en carregar en aquesta segona etapa, segurament per dues vegades consecutives el mític 4 de 9 net. La primera vegada al ser carregat el castell i saben que en aquests anys els castells carregats no tenien cap validesa, el tornarien a provar per tal de descarregar-lo i donar-lo com a fet. Tampoc no va poder ser. Interpretem nosaltres que aquest segon intent també s’hauria carregat: «...y volvió otra vez al suelo.. Aquest dia ja no hi va haver un tercer intent.

Sigui com sigui el corresponsal del diari quan en la seva crònica relaciona tots els castells aconseguits en aquests tres dies, que són 20, no relaciona el 4 de 9 limpio, perquè no està descarregat. Era la primera Colla que ho intentava i el carregava.

Es força probable que en els castells i pilars que s’aixecaven al segle XIX i part del segle XX la figura del casteller no deuria ser massa important sempre i quan no destaqués per un fet puntual, com podia ser per exemple, i en aquest cas, aixecar un pilar de set, fet per l’Armengol del Catllar. Probablement un casteller poc habituat a fer-lo. És per això que no trobem, generalment, noms de castellers que pujaven o no als castells. Ni fins i tot, en el tres de nou limpio descarregat per la Colla un més després d’aquesta diada, el setembre per Sta.Tecla a Tarragona.

Qui subscriu i el catllarenc Joan Olivé i Vidal, que va localitzar al Barri de St. Miquel de Banyeres del Penedès a un casteller que pujà a segons al 4 de 9 limpio, el vam anar a visitar-lo. Es deia Joan Farré Guasch (a) “Jan de la Casa Roja"(3). Els seus familiars (4) ens van facilitar, molt amablement, la informació que necessitàvem.           


(b)

El Jan de la Casa Roja i el seu nét

 

Joan Farré Guasch (a) Jan de la Casa Roja va néixer a Banyeres del Penedès  l’any 1854 i morí el 1948 al Barri de St. Miquel, dins el terme de Banyeres del Penedès, als 94 anys d’edat. Part de la seva vida la va viure a la seva Masia i, des d’allí, es desplaçava a tot arreu amb la seva tartana.
            
Es casà amb l’Àngela Guixens Mestres, de Banyeres. Ambdós tingueren un fill, Josep Farré Guixens.

Fill d'aquest últim seria Joan Farré Amigó, net del Jan de la Casa Roja i casat amb Otília Coll Guasch

Jan de la Casa  Roja era una persona amb caràcter, molt robusta i amb una fortalesa extraordinària, era gran i gros. Tenia els seus amics en Francisco Torrens Guixens, de Cal Francisco, escorxador de porcs i barber i en Pau Guasch Torrens (a) Pau del Molinet, que vivia a la  masia del Molinet, ambdós eren cunyats ja que en Pau estava casat amb la Rosa, germana del Francisco. En Pau tenia un molí per moldre els cereals. Aquesta masia estava situada  prop de la Casa Roja d’en Jan.

Cal afegir l'aportació de Francesc Montserrat i Retamal (el Montserrat de Barcelona i casteller de la Joves Xiquets de Valls), que ens explica que el Francisco Torrents Guixens era oncle (i padrí) del seu avi, Francisco Montserrat Torrents, el Cisco de cal Pau Romangat (Llorenç, 1895-Barcelona, 1968). Tanmateix, en Pau de Molinet, Pau Guasch Torrents, era oncle polític de l'avi de Francesc Montserrat Retamal, ja que estava casat amb la Rosa, germana del Francisco Torrents Guixens, com hem dit anteriorment.

El fill de Pau de Molinet era cosígermà de l'avi del Montserrat de Barcelona. Els dos cosins, juntament amb altres treballadors de casa del Pau de Molinet, com l'Emili, que era mosso, i força gent de Llorenç del Penedès, com Fernando Cunillera, Ton Vador, Josep Fontanals, Miqueló, etc, serien més tard, el 1926 castellers dels Nens del Vendrell.

Francesc Montserrat Retamal també ens aporta una anècdota que coincideix amb la que aporta en Pere Ferrando en el seu article abaix mencionat: El pare Pau Guasch (a) Pau del Molinet, va quedar sord d'una orella en caure d'un 4de9 de la Colla Nova a L'Arboç.

Pere Ferrando Romeu diu: «Pel que es veu, un any van anar, conjuntament amb el Jan de la Casa Roja, a peu fins a l'Arboç a fer castells amb una colla de Valls. Ambdós (Jan de la Casa Roja i Pau del Molinet) van para a segons al quatre de nou amb folre però aquest va caure. D'aquesta caiguda el Pau del Molinet va quedar sord d'una orella. Pel camí de tornada a casa el Jan li anava insistint, de tant en tant, -Pau, que em sents?- i el Pau sempre contestava, tot amoïnat, el mateix: -No sento res, Jan, no sento res!!» 

Continuem: Tots tres eren més o menys de la mateixa edat. Tenien gran afecció als castells hominals i anaven amb la Colla Nova  (Colla Joves Xiquets de Valls). Quan hi havia una actuació castellera  pels de Valls el Jan agafava la tartana, carregava als seus amics i amb el seu cavallet marxaven pel dret cap als pobles a fer castells, fos a Vilafranca, al Catllar, a Valls, a l’Arboç, a Tarragona, etc.

A l’actuació del Catllar, el Jan de la Casa Roja pujà al pis de segons en el mític 4 de 9 limpio.. Els seus familiars ens explicaven i nosaltres ho veiem com a probable, que per la corpulència dels seus  amics, en Francisco Torrens i en Pau del Molinet, no seria gens d’estrany que fossin dos segons més d’aquest colossal castell. Probablement també hi pujarien alguns castellers del Catllar.

Sabem que en el segle XIX els homes es casaven pels vols dels 20 anys, el  fill del Jan, en Josep, tenia al 1881, 7 anys i en Jan de la Casa Roja, quan féu el 4 de 9 en tenia 27. El seu fill, Josep Farré Guixens, també aniria als castells amb la Colla Nova, col·laborant a la “pinya”.

També el fill del Pau del Molinet, en Pau, també fou casteller de la Colla fins a l’aparició dels Nens del Vendrell al 1926.

Per acabar direm que un mes més tard, per Sta. Tecla a Tarragona, la Colla Nova descarregava el tres de nou limpio sense saber també els castellers que el feren. No fora d’estranyar que el Jan de la Casa Rojaper la seva corpulència i fortalesa fos  un dels tres segons d’aquest extraordinari castell hominal.  Recordarem que al segle XIX es feien més tresos que quatres. Els quatre pilans de nou limpio que descarregaria la Vella  per Sta. Tecla, quan un mes abans la Colla Nova l’havia carregat, probablement enfosquiria l’èxit dels tres pilans de nou (6) limpio que l’agrupació descarregaria en la mateixa Festa Major de Sta. Tecla de 1881.

Finalment per fer-nos una idea de com s’aixecaven els castells en aquells anys narrem el següent: «...peró lo mas chocante es que los de Valls no pueden hacer un castillo por entero, ni ningun otro pueblo puede lograrlo tampoco. La Riera, Tarragona, Torredembarra, y algun otro pueblo prestan sus hombres hasta los terceros, como si dijéramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls concluyen. Sin esta circunstancia dificilmente se haria uno con toda perfección». (7)

El Jan de la Casa Roja, en Francisco Torrens i en Pau del Molinet i el seu fills, de Banyeres del Penedès en serien uns d’ells.

Agraïments als Srs. Ezequiel Farré i Concepció Montserrat per la seva aportació a la història de la Colla Joves Xiquets de Valls.     



NOVES APORTACIONS

El nostre amic Francesc Montserrat Retamalens aporta noves informacions referent al nostre personatge a través del seu blog que mencionem tot seguit i que articula el seu treball amb el títol: "La gent de les Masies i la Colla Nova" realitzat el 12 d'abril de 2014.

Veiem-ho: http://www.racodelacollanova.com/

 

Font documental

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a

jclif@elcasteller.cat

i si no, que citi: www.elcasteller.cat

Per Joan Olivé Vidal i Joan Climent Ferré
El Catllar-Valls, 2.7.2003
Modificat el 23 d'abril de 2014