elcasteller.cat

Publicat a la Revista Foc Nou, 2008 i la Revista La Planenca, núm.29, tardor 2008

Des del punt de vista casteller nosaltres també tenim coses a dir sobre el tema i que cal recordar i no oblidar d’on ve la Colla Joves Xiquets de Valls, en quin costat polític està o ha estat,etc. això no es pot pas borrar. El que hem de dir parteix de finals de segle XVIII quan a Valls hi havia dos bàndols polítics, Pandilla Alta, partidaris de les NOVES idees liberals procedents de la Revolució Francesa del 1789 i la Pandilla Baixa, partidaris de les VELLES idees absolutistes (les que es portaven a tot Europa), conservadores, retrògrades i més tard, idees carlines. Amb el Primer grup hi estava vinculada la Colla o Partit dels Menestrals i en el segon grup, la Colla o Partit dels Pagesos. Aquestes idees al 1876 esdevindrien els noms de les colles vallenques: Colla Nova, la de les noves idees, Colla Vella la de les velles idees. Els noms no indiquen antigor.

A l’any 1931 Valls tenia 11.196 habitants hi hauria les primeres eleccions democràtiques del segle XX a Catalunya i a Espanya. Sense entrar en el fons, el 12 d’abril guanyaven les esquerres. La segona República acabava d’arribar. (República és sinònim d’Estat) El rei borbó Alfons XIII tingué que emigrar cap a l’estranger.

El 14 d’abril el President Francesc Macià proclamava la República Catalana en el sí, de la República Federal Espanyola.

La reacció de Madrid no es faria esperar. La instauració d’un projecte federal no entrava en els seus plans. Tres dies després de la proclama, el 17 d’abril, arribarien tres ministres de Madrid per negociar amb el Macià per forçar que la idea del federalisme no anava amb els espanyols oferint, en canvi, un govern de la Generalitat en substitució de la República Catalana (sinònim d’Estat Català). Aquí acabaria la idea de la independència de la nostra nació i aconseguir ser un Estat.

Abans, però, Valls volia celebrar la victòria de la República. L’alcalde era en Josep Magriñà. El dia 19 d’abril seria el dia escollit per a celebrar l’efemèride fent castells. Es convidaria a les dues colles vallenques, però només hi assistiria la Colla Nova o Joves Xiquets de Valls. La Colla Vella no hi va voler participar. Aixecarien castells de sis i pilar de cinc. Durant tota la tarda aixecarien també castells davant diverses societats. (1)

Transcrivim part del que va ocórrer aquell dia. El setmanari Lluita, 1931, començava així:

Els liberalíssims Xiquets de Valls de la Colla NOVA, volgueren celebrar la festa de la República.... Recorregueren els principals carrers de la població acompanyats de les banderes republicana i catalana(...) Quan es preparaven per aixecar els castells a la plaça una conferència telefònica anunciava una caravana d’autos en el que hi anaven ex presos pels fets de Jaca que passarien per la nostra ciutat cap a Reus. L’alcalde ho anuncià a la plaça i s’organitzà una manifestació que es dirigí a l'entrada de la població, a la carretera del Vendrell, acompanyats dels Xiquets i de les Gralles. Pocs moments després arribaren en quatre autos i un autobús els ex presos polítics i alguns familiars. Sense baixar dels autos. El Capità Sediles rebé la salutació dels republicans amb entusiastes crits de visca la república i de Catalunya i als Xiquets de Valls.

La Colla Nova (Joves XdeV) aixecà un pilar de quatre i el tres de sis en mig de frenètics aplaudiments. En fer l’aleta les gralles tocà la Marsellesa. Després de vísques a la llibertat, a la Colla, l’Ajuntament retornà a la Plaça.

Un altre fet puntual i d’identitat fou quan la Colla Nova s’oferí per actuar a l’Arboç, veiem-ho:

Abans del 12 de juliol del 1931 tres dirigents de la Colla Nova van adreçar a l’Alcalde de l’Arboç oferint la intervenció de la seva Colla de cara a la Festa Major, eren en Ramon Fontanillas Serra, Francesc Fàbregas Galofrè i Joan Bta. Pairot Fabra: Els comunicaven que la Colla Nova era l'única que lluità amb braó i coratge per los esdeveniments de la República, tant es així que un dels a baix (J.Bta.Pairot) forma part de l’Ajuntament d’aquesta ciutat.... La Colla actuaria el 23 i 24 d’agost a l’Arboç. Signaria el contracte el cap de Colla “El Blanco”.(2)

En aquestes fotografies observem al pare de Ramon i Cinto Fontanilles, castellers i l’últim ex President de la Joves X. de V. En Francesc, germà de l’ex Cap de Colla, Anton Fàbregas “fill de l’Escolà” i en Pairot, tots els fills d’aquest últim anaven amb la Colla.

L’any 1932 se celebraria el Primer aniversari de la República. L’alcalde Josep Magriñà invitaria a les dues colles vallenques. La Colla Nova (Joves) es presentaria amb bona organització i la Vella es presentaria com si fes molt temps que no hagués fet castells. La dreta vallenca diria que fou una festa freda que posà en evidència que el poble no està identificat amb els governants. La Crònica de Valls afegiria que de bon matí tot respirava fredor i la major indiferència davant la festa. Aquests comentaris indicaven que la dreta estava descontenta d’haver perdut a les urnes i ho pairia molt malament. Sempre ho havia aconseguit amb les armes.

En el Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Valls del 10 d’abril amb la presència de l’Alcalde Joan Bta. Pairot Fabra i regidors diu:

....una instància signada per set representants d’altres entitats catòliques de la ciutat, relatiu a les festes a celebrar el 14 d’abril, siguin traslladades al 15 o 16 d’aquest mes. S’alega incompatibilitat de celebrar aquelles festes en la data del segon aniversari de l’adveniment del règim, per quant s’escau en “divendres sant”, creient que pot ser motiu de conflictes. (Aquest Divendres Sant, l’explicarem en una propera ocasió). Cal dir que la Diada se celebraria igualment. Al migdia hi hauria castells i per la tarda funcions religioses.

Actuaria només la Colla Nova dels Xiquets de Valls. La Vella no va voler sortir.

Aquesta actuació va tenir conseqüències posteriors. A partir de la Guerra Civil, la Colla Nova, ja mai més es podrà tornar a dir “Nova” per causa de la seva posició política. Alguns aficionats es canviaren de Colla en tots dos sentits i la premsa conservadora no esmentaria l’actuació.(3)

En una entrevista feta el 8 de gener de 2000, pel qui subscriu, al Sr. Joan Guinovart Escarré, carlí, casteller de la Colla Vella actual, avui jubilat, comentant el tema ens digué: En aquell temps hi havia a Valls el Centre del Carlisme. Agrupació Social Tradicionalista, conegut aquest local com els “marianos”, avui estaria al Cinema Nou, del Carrer d’en Bosc. Aquest dia 14 d’abril va caure en divendres sant i era impensable fer castells. L’agrupació carlista, va pagar als castellers de la Colla Vella perquè no sortissin a fer castells. Con ja saps, em deia, els castellers sempre han cobrat alguna cosa, fins fa poc. Aquest va ser un dels motius de pes, perquè la Colla Vella no actués aquell dia.

.....la Colla Nova, la colla republicana, que el dia 14 d’abril festa de l’adveniment de la nostra República ens donà la gran sorpresa bastint uns castells que jamai no els havíem vist a la plaça de Valls...... La causa de la Vella, tothom ho sap.... (4)

El març de 1933 neix la CEDA (Confederación española de derechas autónomas) presidida per l’ultradretà José Maria Gil Robles.

L’entrada de tres ministres de la CEDA al govern espanyol, l’octubre de 1934, va provocar la reacció de les esquerres (...)a Catalunya, el 6 d’octubre, el President Lluís Companys va proclamar l’Estat Català i es va proclamar defensor de la república en perill.

Els militars de la mà del General Batet posarien fi a la rebel·lia dels catalans empresonant els consistoris republicans i d’esquerres així com el Govern de la Generalitat, posant a Lluís Companys a la presó.

(f) A Valls,l’alcalde Victorià Casaprimai els regidors republicans i d’esquerres són detinguts i posats a la presó a Barcelona. No serà fins els primers mesos del 1936 quan seran posats en llibertat.

L’ajuntament s’havia quedat sense consistori. El març del 1935 hi hauria Sessió extraordinària a l’Ajuntament vallenc. Entre altres punts sortiria el nou alcalde entre els regidors feixistes. Per votació secreta fou escollit Luis Clols Rabassó, de la CEDA vallenca. Dins la C.E.D.A. vallenca hi havia com a capdavanters Luis i Francisco Clols Rabassó. El primer hauria estat alcalde abans de la guerra. El segon hauria estat alcalde després de la guerra.

Per acabar-ho d’adobar, veurem com la Colla Vella participa en el míting de la CEDA a València:

(g) ....el proper diumenge dia 30 de juny tindrà lloc a Valencia importants actes de propaganda organitzat per la Dreta Regional Valenciana, organització política component de la CEDA (partit ultradretà). A aquests actes que se celebraren simultàniament al camp de futbol i a la plaça de braus d’aquella capital, hi prendran part els prestigiosos dirigents de dretes, Sr. Gil Robles i Lucia, ministre de la guerra i comunicacions, respectivament. De la nostra ciutat i pobles de la comarca assistiran a aquests importants actes moltes persones i joves, els quals faran el viatge en un tren especial de 700 places com a mínim, que ha organitzat Acció Popular Catalana (CEDA) de la nostra ciutat....(5)

(h)
Important acte celebrat el passat diumenge en la qual assistiren nombrosos vallencs. De la nostra ciutat hi assistí una nodrida representació presidida pels Srs. Cèsar Martinet i Lluís Clols, cap local de la SEDA i alcalde de la nostra ciutat, i el Sr. Eduardo Oller, cap comarcal de la CEDA, feu el viatge amb auto.

També hi assistí la Colla Vella de castells que fou contractada per fer vàries exhibicions dels nostres “Xiquets” durant el dia a diferents indrets de València i especialment davant la Dreta Regional Valenciana, l’Ajuntament i el Camp de Mestalla. (6)

Per tot aquest afer, els dirigents de la "Colla Nova" de castells van fer arribar al setmanari TREBALL n. 109, 20.7.1935 la nota que part important reproduïm:

El periòdic local “Butlletí n.1 d’Acció popular de Valls (CEDA) sembla que tingui intereses en voler fer creure que la Colla Nova no va anar a Valencia per l’assumpte economic, doncs, repetim una vegada mes que no es res d’aixó, puix varem contestar que no ens convenia assistir´hi i res mes, si no és així que diguin quina quantitat varem demanar que segurament tindran que pensar-hi.......

El més increïble és el que ve a continuació. Passada la guerra de Franco, resulta que el Patronat dels Xiquets de Valls va enviar a l’Alcalde de València, el 25 de febrer de 1951, una oferta per actuar la Colla La Muxerra per les “falles”. Com observem la Colla ja porta un nom “imposat”. En lloc de Nova per ser un nom d’esquerres n’hi van posar un Muxerra que és de dretes. No transcrivim tota la carta només el que ens afecta:

....Ya actuaron en esa, en el campo de deportes del Valencia cuando se hizo, antes del G.M., un míting de la CEDA y precisamente fue la misma “colla” dejando gratísima impresión. (1935)
Signa la carta: Eugenio Cirac Fontova, secretario.(6)

És a dir, que referent a la Colla ara Muixerra i/o Muxerra, el Sr. Cirac explica als valencians, tot fent els hi veure, que aquesta colla era la mateixa que va actuar l’any 1935 (la autèntica Vella) en el míting de la CEDA. ¡Quina cara! Tot s’hi val. El fet que a dins l’agrupació castellera hi hagués molts castellers de l'autèntica colla vella no li donava cap dret d’utilitzar la Colla, ara, Muxerra com si fos una colla de dretes. El Sr. Cirac sabia que la Muixerra era la colla del Movimiento per la força no per voluntat pròpia dels seus castellers. El Sr. Cirac sabia que el poble anomenava a la Colla popularment Colla Nova i sempre ho havia estat fins el dia d’avui. De ben segur, que el missatge llançat als valencians, que eren del mateix color polític, l’únic que hi havia, era de convenç-els perquè lloguessin aquesta agrupació castellera. Si no hagués estat així, per què havia de disfressar la veritat? per què no podien acceptar que la colla era La Nova amb els castellers de la Vella i ara amb el nom de Muxerra? D’acord, no hauria estat ben vist la seva procedència esquerrana.

Acabem. Hem vist, ràpidament, de quin bàndol la Colla Nova o Muxerrra (Joves XdeV) havia estat situada sempre. Després de la guerra civil començada per Franco, tot es va capgirar i els castellers de la “colla” van haver d’aixecar la mà dreta i no dir “ni piu”.

(1)La Crónica de Valls, 1931
(2)Els Xiquets de Valls i la política a l’Arboç, per Xavier Güell i Cendra publicat a la Revista Cultura 2003
(3)Temps de Castells IV, per l’Escolà (Josep Ma.Rodón Barrufet) a la Revista Foc Nou, 1983
(4)Diaria de Tarragona, 1933
(5)La Crónica de Valls, 1935
(6)Document dipositat al CDOCA, Centre de Documentació Castellera, Valls

(a)Extreta de Història de la Villa de Valls, de Francesc Puigjaner i Gual, Ed.IEV, 1881
(b)Còpia de la fotografia de Pere Català Pic, dipositada a l’Arxiu Municipal de Valls
(c)el setmanari Lluita, 1931
(d)Fotografia cedida per la Família Fontanillas Subielos
(e)Fotografia cedida per la Mercè Fàbregas Dilla
(e)còpia de l’original. Arxiu Municipal de Valls
(f)Extreta del llibre, Valls, una memòria fotogràfica, 1845-2000, per Josep Martí i Baiget, Ed. Institut d’Estudis Vallencs, 2000
(g)Extreta de Crónica del Siglo XX, de Plaza&Janés editores, 1986
(h)Fotografia de l’Alcalde de Valls, dipositada a l’Arxiu Municipal de Valls
(i)Treball, 1935