Aquest article ha estat publicat als setmanaris El Pati i El Vallenc, el 1999 amb el títol: Més aportacions al fet casteller. En aquesta nova versió està incrementat i modificat en alguns aspectes.
                  

Apèndix de La Represa de la Colla...

La ignorància castellera és un element a eradicar. Val la pena intentar-ho. Molts cronistes castellers i historiadors del tema estan fent bona tasca en aquest sentit, editant llibres, cròniques, etc. i s’ha avançat molt. No n’hi ha prou encara. A Valls i no cal dir fora vila, quan es parla de les colles vallenques, avui  encara hi ha un percentatge altíssim de ciutadans, ciutadanes  i  gent pròpia d’aquestes agrupacions, que quan els hi preguntes: Que en saps de la  de la teva Colla, quin són els orígens, etc.? la contesta immediata és de sorpresa en el sentit de no saber que contestar.

La gent actual de la Colla Vella, sap la seva història?.  La gent dels Joves Xiquets de Valls, sap la seva història?.  La gent de fora vila  afeccionada a l’art de fer castells, sap la història de les colles vallenques? Quan preguntes, qui és la Colla dels Pagesos? Contesta:....!  Com es deia la Colla abans de dir-se “Joves”, contesta:....!  etc. Els castellers de la Colla Joves Xiquets de Valls, ja coneix la línia ascendent i els noms que ha tingut la Colla: Menestrals, La Roser, la Nova, etc. per la tasca feta aquest últims anys, encara que sempre hi ha algun despistat. A la pàgina web de l’Ajuntament de Valls, apartat Xiquets de Valls, consta: “L’existència de la Colla Vella està documentada des del 1805” Com veiem un altre error a salvar. L’existència documentada de la “Colla Vella” es el 1876 després de la tercera guerra carlina. Hem de dir que al 1815 (no al 1805, modificat l'any 2009) hi havia La Colla dels Pagesos;  si  algú intenta buscar-la al 1815 de ben segur que no la trobarà.

Pel motiu esmentat en el paràgraf anterior i pel fet d’aportar més testimonis a la història castellera, ampliem l’artícle publicat en els setmanaris vallencs l’octubre del 1998 i el maig-juny del 99 al “3 de Vuit” de Vilafranca, titulat “Els orígens de la colla castellera anomenada Joves Xiquets de Valls”.(Títol actual: La Represa de la Colla, ara, amb el nom de Joves Xiquets de Valls). Creiem oportú que els lectors el llegeixin novament.

(1)

Publiquem la conversa mantinguda el 9 de desembre de 1997 amb el Sr. Romà Galimany Soler, alcalde de Valls durant el període 1964 al 1979 sobre aquest tema. Hem de dir que en aquell article aquesta conversa no s’hi va incloure.  En aquells moments no vàrem trobar la necessitat de fer-ho ja que, a més, és un curt document històric per a la Colla Joves Xiquets de Valls. Amb els testimonis dels castellers que van narrar el retorn de la Colla  al panorama casteller vàrem considerar que ja era suficient.
         Avui creim que no. No va ser suficient i per tant mereix ser publicat.

Abans però incrementarem l'informació:

Era el mes de setembre de 1970 quan ja es parlava de fer sortir la Colla novament. Després de l'11 d'octubre es va constituir una Junta per gestionar la "sortida de la Colla". Aquesta Junta informà i negocià amb el Consistori vallenc i amb l'Alcalde de la ciutat Sr.Roman Galimany la tornada a l'activitat de la colla amb un nom nou: Colla Xiquets de Valls. Per què Colla Xiquets de Valls? perquè l'altra colla s'anomenava oficialment Vella-Rabassó. No eren Xiquets de Valls. El fet que la Vella canviés el nom oficial pel de Vella dels Xiquets de Valls, que va ser durant el mes de desembre del mateix any, seria motivat per la petició del nom "Xiquets de Valls".

(2)

El nom de Colla Xiquets de Valls ja havia existit durant l'agost de 1927 a l'agost de 1929 i també el període del 1936 al 1947. El 19 de març de 1947 aquesta Colla seria coneguda oficialment com Colla La Muixerra dels Xiquets de Valls.

Després que la Colla Vella-Rabassó, el mes de setembre del 1970, perdés el Concurs de Castells a Tarragona guanyant-lo Els Nens del Vendrell, a Valls hi va haver un ambient crispat. Si a més se li afageix la sortida d'una altra Colla històrica com La Muixerra després del Concurs i crear d'aquesta manera, rivalitat dins a Valls, encara augmentava més l'ambient de crispació. Conclusió, no es podia sortir en aquells moments amb els noms històrics, no era el moment adequat i feia respecte. No les tenien totes. Tenien por de fracassar per la pressió i l'ambient caldejat. Tenien l'experiencia de sis anys abans quan la Colla va haver de deixar d'actuar per boicots a les famílies i als comerços.

Aleshores, el nom genèric estaria bé, ja que aglutinava a tots els antics castellers i després s'intentaria normalitzar la situació amb el nom definitiu.

La Colla al demanar els permisos per sortir amb el nom de "Colla Xiquets de Valls" varen tenir tota l'oposició possible per part del Consistori vallenc, de la Colla Vella-Rabassó i d'alguna part de la població afina a aquesta última. Hi va haver soroll per tal d'impedir que tirés endavant la proposta. Finalment se'ls hi va dir que afagissin un nom davant de Xiquets de Valls.

A partir d'aquests moments començaria una ronda de negociacions directament amb l'Alcalde per buscar aquest nom. Ara vindria les peticions de recuperar els noms de Nova i Muixerra. El resultat final seria negatiu. Res de noms històrics. Les pressions havien fet el seu efecte.

Continuem....

En el paràgraf on el Sr. Galimany diu: Vaig rebre moltes pressions per part d’unes quantes persones de la Colla Vella que no volien de cap de les maneres que la nova colla sortís a actuar a la Plaça del Blat(...) és força curiosa perquè el Sr. Ramón Barrufet i Figueres en l’article esmentat a dalt també ho explica: La pressió d’uns elements representatius de l’altra colla davant l’alcalde van ser el factor determinant perquè no volguessin de cap manera una altra colla a Valls i menys, que actués per les Decennals(...)
Si continuem amb les narracions dels testimonis castellers d’aquell article i el testimoni del Sr. Romàn Galimany, ex-alcalde veurem que tots diuen el mateix. Per tant queda  reafirmat el que va succeir sigui per  part oficial, sigui pels propis castellers, que en definitiva eran La Muixerra. Hem de dir també que les persones de l’altre colla que fa menció tant el Sr. Galimany com  el Sr. Barrufet, estan identificades i creiem de moment no fer-les públiques.

Quant el Sr. Galimany parla de: (...)els vaig aconsellar que busquessin un altre nom que no tingués res a veure amb els noms anteriors(...) aquests altres noms eren el de NOVA i MUIXERRA.

Posteriorment no quedaria massa clar que volia dir amb ....."els vaig aconsellar...." . El Sr. Galimany ens contestaria tot dient que era tal com li va sortir en aquell moment. Podia haver dit "els vaig prohibir els noms anteriors...", "no els vaig autoritzar els noms anteriors....",etc. Per mí era el mateix. Era el fet de no fer renéixer els noms antics. Ja hi havia prou problemes i pressions per part de l'altra colla vallenca en aquella època.

El nom que el Sr. Galimany proposà de “Joves” és el nom que va sortir en una de les reunions a Ca l’Urquia, si aquells són els “vells” nosaltres serem els “joves” que  ja va ser explicat  en el seu moment.  Passada  la Candelera, en una de les moltes reunions amb l’alcalde i parlant del nom entre altres suggerits, va quedar oficialitzat el de “Joves” davant de “Xiquets de Valls”.

Els primers impresos ja van sortir malament d’imprempta ja que aquesta hi posà el “dels”. No varen tenir més  remei que acceptar-los ja que no hi havia diners per fer-los nous. Publiquem un exemple de la comunicació del nom de la Colla, en aquest cas als Administradors de la Festa Major de Vilafranca Penedès: En primer lloc creiem necessari fer constar que el nostre nom es Colla de JOVES XIQUETS DE VALLS, cosa que comuniquem per el seu bon gover.

(3)

Actualment en  els mitjans de comunicació, cartells d’actuació, per radio, errors d’imprempta, etc. diuen: Colla Jove dels X.de V.,  Colla Jove X.de V., Colla Joves dels X.de V.,etc. N’hi ha per a tots els gustos.

En aquest escrit i públicament donem les gràcies i agraïm sincerament al Sr. Galimany per deixar-nos publicar aquest petit document com  a testimoni de molta valúa pels fets ocurreguts aquells anys  1970-1971 i naturalment pel bé de la història  castellera.

Font documental

(1) MARTI BAIGET, Josep, Valls, una memòria fotogràfica.(1845-2000) Ed. Institut d'estudis Vallencs 2000

(2) Fons Municipal, 1927-1929. Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

(3) Còpia de la Carta original enviada a les Colles castelleres. Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls;

Joan Climent Ferré
                                                                           Valls, a 26 de novembre de 1999