Publicat a la revista La Planenca, núm. 31, primavera 2009

Un fet insòlit:
1951, les dues colles castelleres vallenques es donen suport mútuament.

És el 1815 -i no el 1805 font oral (1)- quan a Valls ja hi ha dues colles de castellers. Aquestes dues colles naixerien contraposades ideològicament: liberals, els Menestrals, absolutistes, els pagesos. Passant per liberals, republicans, els primers i absolutistes, carlistes, els segons. Aquesta contraposició ideològica duraria fins els nostres dies. Actualment d’una forma més “light”, però l’essència encara s’olora per Valls. Només cal observar les actituds públiques d’una i altra colla vallenca en moments concrets: una d’actitud dialogant, l’altra d’actitud totalitària.

No es tracta de fer un repàs de la història, però sí, situar a les colles al seu lloc ideològicament. Aquesta pertinença normal portaria confrontacions castelleres des dels seus inicis. La festa major de Sant Joan a Valls del 1951hauria estat la primera vegada que per necessitat de la situació social les dues colles es donessin suport mútuament. Un fet insòlit en la història dels castells de Valls. L’alcalde vallenc convocaria els seus caps de colla respectius per tal de convence’ls perquè fos així. El motiu: la manca de castellers.
Abans però, ens remuntarem mig any abans, les Fires de Sta. Úrsula 1950. Observarem només una actitud.

A les Fires de Sta. Úrsula, només, hi actuaria la Colla La Muixerra (Joves Xiquets de Valls), perquè acceptaria els motius donats per l’Ajuntament de Valls sobre el tema dels diners a cobrar. 
La Colla Vella-Rabassó no hi volgué actuar. No estaria d’acord amb la quantitat dels diners que haurien de cobrar per la seva actuació castellera. Els interessats poden revisar el setmanari Juventud del 28.10.1950.(2)

L’Ajuntament davant de les despeses que es presentaven per les Decennals del 1951 havia  reduït el pressupost pels castells.

La Muxerra, descarregaria el  4de7 amb pilar al mig, el 2de7 i 3de7 per sota. Tot seguit intentaria el 4de8 (era l’única colla vallenca que el descarregava des del 1939): Va a coronar el castillo, l’enxaneta que tiene un momento de indecisión, pasa el aixecador, saluda y inicia el descenso y cuando el aixecador empieza a bajar, el castillo se desploma.
(...) pero pudo ser mejor si el "quatre de vuit" se hubiera podido descargar lo que se habria logrado sin duda si alguien no hubiera hecho los posibles para intentar conseguir que incluso no se llegara a levantar, inflintando en los pequeños el temor o el espiritu de rebelion, diciéndoles que puesto que no "pagaban", no se prestasen a hacerlo o si no que "pagasen".
(...) hubo quien después se didicase con constancia digna, a visitar a este y a aquel de los pequeños y prometerles la tierra de "xauxa", una bicileta o unas pesetas más o la "caseta y l’hortet" con tal que marchasen de la "colla" e ingresasen en otra, cuidó de hacer sintiesen temor para subir al de ocho, puesto que lo mas seguro -decian- era que cayesen; y todo ello, añadian, sin cobrar nada más: que pagasen si querian el de ocho.
El "quatre de vuit" no se deshizo como se queria ofrecer a Valls, porque ya nacio medio muerto a causa de lo dicho, ¿y esto es patriotismo, amor a nuestro pueblo,...(3)

(...) Me hallaba yo contemplando los castillos y oí lo siguiente: "Van pel quatre de vuit, però no el faran; no cal que tingueu por; la canalla no els pujarà." Esto lo dice uno que vive en Valls (...)
¿Cómo sabia aquel que la canalla no subiria? ¿Quiénes eran aquellos que temian que una Colla vallense hiciesen el "quatre de vuit"? (4)

Diversos castellers de La Muxerra, publicaven al mateix setmanari Juventud, 28.10.1950, una carta al Director, digna de ser llegida, exposant el que va passar a la plaça del Blat i del patriotisme vallenc del que alardean pero que lo pisotean y se rien en realidad.

Que el lector en tregui les seves conclusions.

El castell estrella des del 1939 era el 4de8 i l’única colla vallenca que el descarregava era la Muxerra. El 1951, per Santa Úrsula, aquesta mateixa agrupació donaria un pas més carregant per dues vegades consecutives el tres de vuit.

Però quatre mesos abans arribaria la Festa Major de St. Joan 1951.

(x)

Les dues colles vallenques no tenien suficient cordó per aixecar castells grans. Degut a les circumstàncies llunyanes als castells, no es van presentar la majoria de castellers per formar la pinya.

Quines podien ser les circumstàncies llunyanes als castells?, doncs la política. A la colla Vella-Rabassó hi havia elements carlins,  la dreta vallenca, fanàtica de la mencionada agrupació, xiulava a la Colla la Muxerra quan descarregava el 4de8 i aplaudien frenèticament a la seva colla quan aixecava els castells de set pisos. Només cal revisar els diaris de l’època i preguntar a la gent que ho ha viscut en la seva pell.

L’alcalde vallenc José Maria Fábregas, coneixedor d’aquesta circumstància i del que passava a la plaça del Blat, cridaria els Caps de Colla, tot dient-los, que per aquesta ocasió deixessin de banda la rivalitat i es donessin suport mútuament davant del panorama que presentaven les colles. Seria l’única via per poder veure un castell gran, el 4de8. De totes maneres sabia que era una proposta molt arriscada, doncs els pocs castellers que hi havia a les Colles no els hi faria massa il·lusió la idea de donar-se suport. Li costaria  fer-los arribar a l’acord. Sigui com sigui, hi hauria acord.

L’acord seria que es posaria a la pinya o cordó la Colla contraria com a prevenció d’una possible caiguda d’un castell. Els castells els realitzaria els propis castellers de cada colla.

No tots els castellers hi varen estar d’acord, doncs varen sentir-se ferits per les seves conviccions. Era la primera vegada en tota la història que les dues colles confraternitzarien a la plaça. Havia estat, doncs, un fet anormal. D’aquesta manera es pogué descarregar el 4de8 per la Colla La Muxerra (JovesXiquetsdeValls) i intentà el 3de8 la Colla Vella-Rabassó. (5)

El setmanari Juventud del 30 de juny de 1951 (6), titulava: Nota simpática y emocionante fué la de que, por primera vez quizás en la vieja historia de los « Xiquets » las dos « colles », sin confundirse, se ayudaron mutuamente formando en los respectivos « cordons » sintiéndose, por encima de todo, vallenses y haciendo posible asi que la exhibición castellera alcanzase un clamoroso éxito con un bellísimo « dos de set », un formidable « quatre de vuit » y con esbeltos y seguros castillos como un « cinc de set »,etc .

Dues maneres ben diferents d’explicar l’essència del casteller en aquesta actuació conjunta.

L’actuació:

Sortida de Completes : La Muxerra iniciaria la diada descarregant el 4de7amb el pilar al mig al segon intent. Descarregaria, també, el 3de7 per baix, el 5de7 amb molt poc cordó i el pilar de 5.
La Colla Vella-Rabassó, 4de7, 3de7, 2de6 i Pde5.

L’endemà al migdia, dia de St. Joan, l’Alcalde demanaria a les dues colles vallenques que per aquesta ocasió deixessin de banda la rivalitat i es donessin suport mútuament.

Començaria la Colla Vella-Rabassó amb el cinc de set. Este castell fue ayudado por los castellers de La Muixerra, por el poco "cordó" que habia ya que antes las dos collas se habiean puesto de acuerdo. Fue coronado i fuerte.
Després coronarien el dos de set i el quatre de vuit. Intentarien el tres de vuit del que col·locarien els dosos, finalitzant amb dos pilars de cinc, un al balcó.

Colla La Muxerra Xiquets de Valls: 4de8 descarregat per St. Joan 1951 amb la col·laboració al cordó de la colla vella-rabassó. Dues fotografies del mateix castell: La de l'esquerra, fotografia anònima. La de la dreta extreta del Món Casteller.
           
La Muxerra descarregaria el quatre de vuit, el tres de set per baix i intentaria el dos de set que cauria en el moment que l’enxaneta anava a creuar. Acabaria l’exhibició amb un pilar de cinc.

Colla La Muxerra: 4de8 descarregat

Quizas por primera vez en la vieja y gloriosa història de los Xiquets de Valls, las dos collas se han ayudado. Bien, muy bien. (7)

L'actuació castellera de les colles vallenques per la Festa Major de St. Joan de 1951 havia estat la primera vegada des dels inicis dels castells de Valls d’una actuació insòlita, una actuació contranatural. Què els hi hauria dit l’alcalde franquista José Maria Fábregas per convèncer els dos caps de colla?. Per l'època que estem parlant (postguerra civil) ja s'ho poden imaginar.

Font documental :

(1)Els castells de Valls o l’origen dels castells que fan els de Valls, per Joan Climent Ferré, al setmanari El Pati, 2008

(2, 3) Semanario Juventud, 28.10.1950

(4) Semanario Juventud, 11.11.1950 per L.Conrado Estivill

(5) Revista Destino, 30.6.1951

(6, 7, x) Semanario Juventud, 30.6.1951

Joan Climent Ferré
1 de juny de 2009.