1814-2014
200 anys de la primera actuació castellera de la història dels -castells de Valls-
El dia 3 d'abril de 2014 és la data coincident amb els 200 anys de la primera actuació castellera de la història. És per aquest motiu que fem pública aquesta informació per tal de què el món casteller i les colles castelleres actuals n'estiguin assabentats de l'efemèride.
Abans de detallar l'efemèride observem el que s'ha dit fins ara.
L'any 2001 les dues colles de Xiquets de Valls van celebrar oficialment els 200 anys d'aquells primers pilars que es dugueren a terme per les Festes Decennals de la Verge de la Candela del 1801 a Valls. La data 1801 era el tret de sortida de l'afició vallenca cap a les estructures humanes i, per tant, un encert la seva celebració. Cal dir que, en un principi i per manca d'informació veraç, es va celebrar els 200 anys de les colles vallenques quan en realitat no existien ni la Colla de Menestrals ni la Colla de Pagesos. Era la Colla del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc dirigida per Antoni Claramunt (a) Caragol, el segon cap de colla documentat d'un Ball de Valencians.
L'error va ser produït per la informació oral que aportava el vallenc Francesc Ballester i Castelló, el 1920 en els seus treballs *. La majoria de persones que escriuen de castells han seguit els seus passos sense buscar altres alternatives. Resulta que el també vallenc, Francesc Puigjaner i Gual (1833-1882), que escriu la Història de Valls fins el 1856 i la publica el 1881, ningú li fa cas i és tot just ell qui rep la informació directa de l'alcalde de Valls Aniceto Baldrich i Veciana (1783-1857) sobre l'origen i la data dels castells de Valls.
L'amic Pere Ferrando em digué a través d'un correu el 2011: «fer néixer els castells a Valls el 1814 és un daltabaix que no beneficia ningú ni a les colles ni a la ciutat, sense tenir-ne cap necessitat, ja que tothom hi està d'acord amb la transcendència d'aquesta data del 1801, a part que dona més antigor i solera».
Respectant la seva opinió direm que no compartim pas el seu criteri .
Què va passar el 3 d'abril de 1814?
El 3 d'abril de 1814: Arribada del rei Ferran VII a Valls. Els vallencs liberals l'homenatgen amb castells.
Com en moltes poblacions catalanes els francesosja havien marxat. Els veïns estaven contents i transmetien la seva alegria amb solemnes processons.
L’11 de desembre de 1813, a Valençay, França, Napoleó Bonaparte que es veu vençut per a tots els fronts renuncia a Espanya. El rei borbó Ferran VII exiliat a França signa el tractat de Valençay. Amb aquest tractat el borbó i absolutista recupera el tron espanyol. Se signaria a esquenes de les corts espanyoles i a la Regència que eren els que manaven en aquells moments. Es comunicaria al rei a través dels seus representants el Duque de San Carlos i Palafox que això era impossible i que el tractat era nul. Seria rei sempre que jurés la Constitució de Cadis aprovada el 19 de març de 1812.
El 24 de març de 1814 Ferran VII, fill de Carles IV, borbons, retornaria a Espanya com el rei desitjat a través de la frontera catalana amb la Catalunya Nord procedent del poble de Valençay. Aquest mateix dia seria rebut a la vora del riu Fluvià pel capità General de Catalunya, Francisco de Copons y Navia, que a passar dels desitjos del rei evitaria tot pronunciament absolutista.
Deu dies després, el 3 d'abril de 1814,Ferran VII, el Desitjat pel poble liberal, visita Valls i al seu honor es faran castells. Serà rebut per l’alcalde Aniceto Baldrich i Veciana (Ajuntament Constitucional) que havia pres possessió a primers d’any.
El mateix alcalde el dia 7 d'abril va fer una relació dels fets ocorreguts durant el dia 3 d'abril des del punt de vista politicosocial sense anomenar per a res els actes folklòrics.
Arxiu Municipal de Valls, núm. registre (1793-1818) Ferran VII a Valls.(Part del document). Fons Baldrich-Coll
El secretari de l'Ajuntament Constitucional de Valls Sr. Mariano Casas y Gasol, certifica la presència del rei dels liberals a Valls en data 20 d'abril amb el vist i plau de l'alcalde i regidors de l'Ajuntament:
Arxiu Municipal de Valls, núm. registre (1793-1818) Ferran VII a Valls. Fons Baldrich-Coll
En un altre document Mariano Casas y Gassol explica més detalladament l’arribada del rei Ferran VII, el Desitjat, a la vila vallenca, veiem-ho:
L’alcalde Aniceto Baldrich i Veciana acompanyat de tot el consistori vallenc va anar a rebre a Ferran VII a l’entrada del terme de Valls al pont anomenat del Riu Francolí (el pont trencat) ja que venia de Reus.
detall del text
També l’acompanyava la major part de persones de distinció d’aquesta vila i una multitud de balls que el precedia. .Es van col·locar una mica més enllà de la bassa dita de la Castellona (avui Mas Clariana). Quan Ferran VII va posar els peus al terme vallenc començà «un repique general de campanas, se alborotó luego el vecindario en tal manera que en cada uno de los semblantes se podia leer el interior gozo que les causaba la proximidad de la amable presencia de su Soberano y Real Comitiva. Llenaron sus referidos sindicos su comisión y reportaron la noticia al Ayuntamiento el cual adelantandose un poco logró a pocos pasos la satisfacción de saludar a su dignísimo Soberano. El alcalde Aniceto Baldrich i Veciana se expresó en los términos siguientes:
Señor, el Alcalde y el Ayuntamiento de Valls que ayer mismo tuvieron el honor de besar su real mano en Reus vienen de nuevo a ponerse bajo vuestra real disposición. Vuestra Real Magestad hallará en este pueblo un número crecido de fieles vasallos que estan aguardando con anelo la deseada ocasión de poder lograr de vuestra real presencia y contar con el instante mas feliz de su vida el momento que vuestra Magestad se dignara permanecer en su sano seguro medio para hacerles olvidar sus pasados infortunios. A lo que S.M. se digne contestar con las mas expresivas demostraciones de amor y gratitud. Me acuerdo muy bien (?) de los leales sentimientos que animan a toda esta fiel población. Las cordiales aclamaciones de viva Fernando VII, víva nuestro Rey y la multitud de vecinos que habian acudido al camino principal a recibir a su Magestad y Principal Comitiva resonaron en los espaciosos campos (...) en el coche de su Magestad venian S. A. Serenínisma el Infante D. Carlos Maria de Borbón su hermano y los Excelentisimos Sres. D. Miguel de Carvajal “Duque de San Carlos” y D. Joseph de Palafox, teniente general de los Reales Ejércitos de S. M. y sin dejar un momento ambos lados del coche llegó S. M. delante de la puerta del Convento de las Religiosas Carmelitas Calzadas donde el clero secular en procesión, Preste, diáconos y tálamo esperaba a su Magestad para acompañarle a Palacio; mas la humildad en Reus, nunca bastantemente alabado no permitió tales solemnidades. Continuó su entrada por la puerta llamada de Portal Nou donde empezaban los adornos que en brevedad del tiempo habrá podido trazar el grande amor al Soberano. Siguió por la calle de la Carniceria y calle Mayor en medio de una multitud de víves y aplausos que eran otras tantas pruebas de amor y respeto. Los balcones de toas las casas se hallaban adornados. Colgaduras y damascos como igualmente llenan todas las calles de gente que nunca cesó de aclamar a S. M. y Real Comitiva con las mas vivas expresiones a su lealtad y ternura. Pasó por la plaza del Blat a cuya entrada se presentaba al pontificio en la Casas Consistorial bellamente adornado en damascos en medio de los cuales estaba el retrato de S. M. Entró en la calle de la Cort, sencilla y simetricamente adornada en donde estaban en formación en acompasados trechos dos compañias de soldades del Batallon del Príncipe. Apenas hubo llegado S. M. a Palacio que custodiaba una compañia de benemeritos invalidos cuando con sus acostumbrada benignidad quiso salir al balcón con su hermano y Real Comitiva en donde permaneció por un buen momento con lo que el concurso que llenaba aquella grande plaza pudo descargar su amor y fidelidad en los aplausos a los que contestó S. M. con acciones de
detall del document
agradecimiento en el entretanto que los bailes puestos en medio de la plaza se esmeraban a agasajar y festejar a nuestro Rey y Soberano. Repitió nuevamente S. M. señales de agradecimiento, recibió las bienvenidas y cordiales ofrecimientos de los Iglesiásticos Seculares y Regulares y otras personas que allí acudieron y luego después se entró en la sala donde estaba prevenida un Real mesa. Sentóse S. M. a cuyo lado derecho se colocó su Alteza D. Carlos Maria, luego después, el Excmo. D. Francisco de Copons y Navia, jefe de este Prado y después el mariscal de campo, D. Joseph Playas y al otro lado los tenientes generales Duque de San Carlos y D. Joseph de Palafox a cuya principal mesa tuvieron el alto honor de servir los individuos componentes del Ayuntamiento con la divisa de sus oficios y yo el infrascrito secretario (Mariano Casas) todo el tiempo de la comida, lo que acababan poniendose en pies S. M. dió un público besamanos empezando por el Alcalde primero y yo el infrascrito secretario y luego varias personas eclesiásticas y seculares y demas de distinción y decentes de la villa y poco después saliendo nuevamente S. M. al balcón y demostrando quedar satisfecho de los obsequios de amor y fidelidad que sin cesar le tributaba el inmenso gentio de la población, se entró en su coche y acompañado de los mismos componentes el Ayuntamiento hasta fuera de la población y de continuas aclamaciones y vívas hasta perderle de vista. Tomó S. M. el camino del Pla dejando guardadas en el corazón de cada uno de los habitantes de esta villa la memoria de este honor y de la beneficencia y agrado de tan augusto y deseado monarca. (...)»1
La narració ens parla que hi van actuar els balls que la vila vallenca tenia en aquells moments, però sense detallar-los. Segurament pel secretari de l'Ajuntament li devia ser una informació secundària. Si que Puigjaner, que veurem tot seguit, diu quelcom més..Un altre punt important s’observa quan es diu hallará en este pueblo un número crecido de fieles vasallos.Aquest és el reflex on es manifesta clarament que tota la població vallenca no era afina a les idees liberals que el rei, el Desitjat, representava en aquells moments. Per tant, hi havia els partidaris de les noves idees liberals procedents de França i no hi havia els partidaris de les velles idees, les absolutistes.
Portada del llibre editat el 1881
L'autor de la Historia de la Villa de Valls, Francesc Puigjaner i Gual, (1833-1882) complementa la informació rebuda de primera mà de l’alcalde Aniceto Baldrich i Veciana (1783-1857)quan ambdós van coincidir en el temps. Així ho explica a la introducció del llibre. Quan l’Aniceto explicà a Puigjaner l’efemèride aquest últim tenia 23/24 anys. Al marge de l'alcalde, Puigjaner també va coincidir amb Josep Batet Llobera (àlies) Casteller(1793-1871),que aleshores tenia 63 anys, i altres castellers per donar-li la informació pertinent. Observem com narra la vinguda del rei Ferran VII:
Història de la Villa de Valls, pàg 293 i 294
«El 3 de abril de 1814, entró en la liberal villa de Valls, Fernando VII acompanyado de su hermano el infante D. Carlos, de Copons, Palafox y el Duque de S. Carlos. Alojóse en el castillo y en su honor hubo danzas de todo género y de ese año data ó tiene origen la costumbre de las torres, castells ó Xiquets de Valls, que tanta celebridad han adquirido mas tarde...». Cal afegir que al final de la frase acaba dient «...y de los cuales hablaremos -detalladamente- al ocuparnos de las costumbres de los Vallenses.»
És de plànyer que Puigjaner morís abans d’arribar a detallar en l’apartat sobre els costums dels vallencs el fet casteller, perquè si pretenia -detallar-ho-és que n’estava assabentat. Ell va escriure la Història de Valls fins el 1856, però no va tenir temps d'acabar-la. La pèrdua de Puigjaner va fer que el que sabia s'ho emportés a la tomba.
Quan Puigjaner parla de –castells ó Xiquets de Valls- utilitza aquesta terminologia, perquè quan narra el fet abans del 1856 ho fa quan les colles de Valls són conegudes amb el nom genèric de Xiquets de Valls i ho fa per diferenciar o explicar que els castells de Valls eren diferents dels castells o sostres de gent que realitzaven altres grups forans. És a dir els castells o Xiquets de Vallsestructurats amb pilars de persones i no de sostres de gent com s’ha demostrat fins el dia d’avui. Per reafirmar aquesta tesi cal dirigir-nos al treball del vallenc Juan Vives Surià, Origen próximo de los “castells dels Xiquets de Valls”, a la revista Cultura de 1948: «El orígen remoto solo podemos afirmar llanamente que, desde tiempos lejanos, siempre se han levantado castillos humanos de una manera desconocida para nosotros.»
Ferran VII veien que els castellers feien el pilar pujat pel balcó de l’edifici del Castell de l’Arquebisbe a la plaça del Pati del Castell exclamaria tot dient: «que aquello era una magnífica escuela de ladrones.»2
El grup de castellers dirigits per Josep Batet Llobera (a) Casteller, que el 1813 fundaria la Colla o Partido de Menestrales, coneguda com la Colla d'en Pep i sorgida del cisma del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc,acabaria realitzant la primera actuació castellera al mig de la plaça del Pati del Castell davant del seu rei, el Desitjat pels liberals, instal·lat a l’edifici del Castell de l’Arquebisbe com acabem de mencionar anteriorment. Per haver estat la primera actuació castellera el dia de Rams, 3 d'abril de 1814,és la data on té l’origen el costum dels castells o Xiquets de Valls, és a dir, els castells de Valls com a propis.3
Com podem observar, cas que hagués existit la Colla o Partit de Pagesos no hauria actuat pas per un rei dels liberals, perquè com diu la història de Valls, «la Colla de Payesos, enemigos del sistema liberal.» (4)
El quatre de set (quatre pilars de set pisos) de la Colla Joves Xiquets de Valls, nom actual de la Colla de Menestrals, realitzat el dia de Rams, 4 d'abril de 1971, a la plaça el Pati del Castell, davant de l’antic Castell de l’Arquebisbat on Ferran VII veié l’actuació dels balls situats al mig de la plaça ara fa 200 anys. Foto Joan Climent Ferre.
Pel desig del rei Ferran VII i agraït de la rebuda feta pels vallencs cap a la seva figura a l’arribada a Valls procedent de Valencay en el seu origen, va ordenar dirigir una carta a l’Ajuntament vallenc datada el 31 d’agost de 1814 per tal de manifestar la seva gratitud cap al poble, perquè serveixi de satisfacció.5
Fons Mercadé, 1814. ref.1126, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp
El dia 3 d'abril de 2014, com hem anunciat al principi, coincidirà amb els 200 anys de la primera actuació castellera de la història dels castells vallencs. És per aquest motiu que fem pública aquesta efemèride, perquè no quedi en l'oblit.
https://www.youtube.com/watch?v=HoZsjc9VgfI&hd=1
