--------------------- - articles ---------------------- ----------------------- ----------------------- - altres ------------------------ Premi periodístic Joan Ventura Solé ------------------------
Ciberquadern electrònic
Link de "el casteller.cat" |
100 anys del Campanar de Valls (1897-1997)
El campanar de Valls es va començar a construir el 2 de febrer de 1895 i la inauguració va coincidir amb les fires i festes de Santa Úrsula del 1897. El constructor fou en Joan Oller i Sans. El cost total de l'obra fou de 125.000 ptes. (uns 730 euros), molts diners en aquella època, i fou costejat pel donatiu d’una família vallenca amb la col·laboració de molts vallencs. Valls tenia 12.162 habitants.(1) Es va creure convenient inaugurar el Campanar de l´Arxiprestal de St. Joan a Valls, el 20 d’octubre de 1897 tot coincidint amb les fires i festes de la copatrona de Valls, Santa Úrsula. Aquest acte religiós seria realitzat per l’arquebisbe de Tarragona, Tomàs costa i Formiguera. Hem de manifestar que el campanar vallenc és el segon més alt de la península ibèrica després de la Giralda de Sevilla. El Programa dels actes seria el següent: “Programa de las fiestas y ferias que tendrán lugar en esta ciudad durante los dias 20, 21 y 22 del actual, en honor de su compatrón Santa Úrsula, con motivo de la inauguración del esbelto y elevado campanario construído en la parroquial iglesia de San Juan Bautista. Miércoles, día 20.—Al mediodia, una grandiosa tronada anunciará al vecindario la inauguración de las fiestas saliendo inmediatamente de las Casas Consistoriales los gigantes, danzas del pais, mogigangas, las tres collas dels Xiquets y las bandas de música recorriendo las principales calles de la población. A las cinco y media de la tarde el Ayuntamiento en Corporación, acompañado de las autoridades é invitados, irán á recibir al señor arzobispo de Tarragona y precedidos de los gigantes, Xiquets de Valls y banda de música se dirigirán á la iglesia de San Juan Bautista, donde tendrá lugar la bendición del atrevido y magestuoso campanario, cantándose acto seguido, la grande orquesta en solemne «Te-Deum», y por vez primera, un repique general detodas las campanas del nuevo campanario. Concluido este las tres Collas de Xiquets lavantaran frente a las Casas Consistoriales sus atrevídas y renombradas torres o castells. A las nueve de la noche, en la plaza de Prim por una numerosa banda de música y al laureado coro «La Aroma Vallense» ejecutando las mejores piezas de su repertorio finalizando con la inspirada pista del inmortal Clavé «Los nets dels Almogávars.» Jueves, dia 21.—Al rayar el alba, gran diana con repique general de campanas, salva de morteretes, recorriendo las calles todas las danzas del país. A las nueve y media dará principio en la Iglesia parroquial de San Juan Bautista, los divinos oficios á grande orquesta con asistencia del Ayuntamiento, oficiando el señor Arzobispo de la Santa Iglesia Primada de Tarragona, doctor don Tomas Costa y Formiguera. Al mediodía en presencia de la Corporación municipal y demas autoridades levantarán las arriesgadas torres en la plaza da la Libertad los «Xiquets de Valls». A las cuatro de la tarde, saldrá de la indicada Parroquia, cursando las calles de costumbre la solemne procesión propia de la festividad del dia. Viernes, dia 22.—Diana por las bandas de Música y dulzainas, gigantes, demás mogigangas y «Xiquets de Valls», que recorrerán las calles de la ciudad, verificando sus característicos ejercicios. Por la tarde, a las tres empezaran las corridas y encañas en diferentes barrios de la población elevándose bonitos y variados globos grotescos. A las nueve de la noche disparo de un magnifico ramillete de fuegos artificiales obra del acreditado y conocido pirotécnico de Reus don José Espinos. Durante los días 23, 24 y 25 tendrán lugar las acostumbradas y renombradas ferias. En los días de las fiestas y ferias los edificios públicos y sociedades de recreo apareceran elegantemente adornados y por la noche vistosamente iluminados. (2) Observem que la ciutat de Valls té tres colles de castellers. Aquestes tres van aparèixer públicament per la Festa Major de Sant Joan del 1895 on ferien la seva presentació. Les tres colles conviurien a Valls fins el 1901-2 aproximadament. Eren la Colla Nova dirigida per Joan Aubareda Rodon (àlies) Joan del Querido, coneguda també com la Colla del Querido i la Colla Vella dividida en dues colles: La Colla del Rabassó, dirigida per Isidro Tondo Ballart (àlies) Isidro de Rabassó i la Colla de l’Escolà, dirigida per Anton Fàbregas Mialet (àlies) Anton de l’Escolà. Doncs bé, dos anys després les tres Colles vallenques actuarien per la inauguració del Campanar de Sant Joan a Valls el 1897 coincidint amb les Fires i Festes de Santa Úrsula.
Inauguració i benedicció del campanar de Sant Joan a Valls. Fires i Festes de Santa Úrsula 1897. Fotògraf desconegut. Fons Impremta Castells. Arxiu Municipal de Valls (d) En aquesta fotografia podem observar les tres colles vallenques: a l'esquerra de tot, qüasi bé no es veu, una Colla començant un pilar; al centre, una altra Colla amb el pilar de cinc fet i a la dreta, la tercera Colla, arribant l'enxaneta a dalt del pilar. La Colla Nova era dirigida per Isidre Mateu Vives (àlies) Perelló, la Colla de l’Escolà, per l’Anton de l’Escolà i la Colla Vella, per l’Isidre de Rabassó. El jueves (dia 21) recorrieron las calles levantando sus atrevidas torres. Al mediodia, en la plaza de la Libertat, (Plaça del Blat) una de las collas, levantó el “quatre de vuit” y els “dos de set” que hacia años no habian intentado. (3) No sabem quina Colla de les tres deuria haver aixecat el quatre de vuit i el dos de set. Només cal observar el que van cobrar cada una d’elles: El Cap de Colla Isidro Tondo i Ramon romeu, 80 ptes. per retribució a la Colla Vella. L'Anton Pont i Josep Rodon, 80 ptes. per retribució a la Colla de l’Escolà. (4)
Cent anys després, el 1997
Porta de les campanes de l'arxiprestal de Sant Joan a Valls. (e) Valls va voler commemorar el centenari de la construcció del campanar de l’arxiprestal de Sant Joan Baptista. Era el diumenge 16 de novembre quan es va dur a terme l’acte.
(f) d'esquerra a dreta: Carles Magriñà,de CIU, Josep Fort, de CIU, l'alcalde Jordi Castells, d'ERC,el rector Francesc Esteso, Alfredo Pérez de Tudela, del PSC-PSOE i Rafael Castells. Situades les autoritats a la porta de les campanes, va obrir el torn de paraules el secretari de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, Rafael Castells, cedint la paraula a Francesc Esteso, rector de la parròquia; a l’alcalde de Valls, Jordi Castells; a Josep Fort, en representació de la Diputació de Tarragona i a Josep Maria Oller, nét del constructor del campanar Joan Oller Sans.
segon: Pep (a) el maño, terç, Miquel de Haro (a) Miguelin, quart, David Guirado i l'enxaneta, Jordi Garcia (Foto g i h) Quan es va acabar el torn de parlaments, la Colla Joves Xiquets de Valls va aixecar un pilar de cinc davant les autoritats i d’un nombrós públic posant punt i final a la part de la celebració que es feia davant la porta del campanar.
Tot seguit, el públic va ocupar els bancs de l’església per escoltar els cants de les corals vallenques. Va obrir el concert la coral infantil Cors Alegres, el Cor Audite, la Societat Coral Aroma Vallenca, la Coral Espinavesa i la Coral Terpsícore. 
(j)
Coral Cor Audite, dirigeix Teresa Reverté Les corals varen servir per clausurar el primer centenari del campanar de Valls, tot un símbol per la ciutat. Acabat l’acte del centenari, només queda felicitar a la Colla Joves Xiquets de Valls per haver col·laborat en aquesta efemèride com ja havia fet la mateixa Colla el 1897 quan portava el nom de Colla Nova dels Xiquets de Valls, com hem documentat en els paràgrafs anteriors i com demostra la fotografia a dalt insertada. La Colla Vella no hi fou present a l’acte tot i que porta al butxacó de la camisa rosada l’emblema del campanar vallenc. El fet d'aportar un pilar de cinc o de quatre a una efemèride tant important com aquesta per a Valls, hauria donat una imatge positiva de l'entitat. Per col·laborar en aquesta efemèride no hauria fet falta l'aportació de molts castellers per fer un pilar. Hauran d'esperar 100 anys més si volen col·laborar en el bicentenari del Campanar de Sant Joan a Valls..
Font documental: (1) Daniel Ventura i Solé, pàg. 33, al quadernet "L’època de la decadència dels castells dels Xiquets de Valls" (2) La Vanguardia, sábado 16.10.1897. (3) La Actualidad, 23.10.1897 -- “Miscel.lània Castellera 1850-1900", pàg.91-93 per Miquel Trenchs Mestres. Ed. Ràdio Capital de l’Alt Camp. 1989 (4) Centre de Documentació Castellera Fotografies: (a,b,c,d) Fotografies extretes del llibre Valls, una memòrica fotogràfica (1845-2000) per Josep Martí i Baiget. Edita Institut d'Estudis Vallencs. 2000 (e) Joan Climent Ferré (f,c,i) Extretes del setmanari El Pati, 21.11.1997. Foto Eduard Solé (g,j) Extreta del quinzenari L'Opció. 21.11.1997. Foto l'Opció. Joan Climent Ferré Valls, 5 de maig de 2009 |
|---|
